dins del termini anunciat fa un mes als consellers autonòmics i sense més concessió que la de separar l'ensenyament primari de l'ESO i del batxillerat, el Consell de Ministres va posar ahir en marxa la maquinària perquè la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa, la controvertida LOMCE o llei Wert, arribi el mes de setembre vinent a les escoles. Ho va fer aprovant els dos primers i més immediats decrets de desplegament de la llei -el que fixa els temaris de la primària i el que crea la nova formació professional (FP) bàsica- i advertint, de passada, a tots aquells que es plantegen no aplicar-la, ja sigui per raons ideològiques o de falta de temps, que «no acatar la llei no és una opció».
La secretària d'Estat d'Educació, Monserrat Gomendio, va avisar les comunitats autònomes díscoles i, sobretot, els pares i centres que s'estan organitzant per no implantar la LOMCE el pròxim curs que «estan posant en risc l'obtenció dels títols dels seus fills», a l'haver de sotmetre's aquests a avaluacions basades en la nova legislació. «No és una amenaça. És una constatació. Incomplir la llei no és una opció», va assenyalar la número dos del ministre José Ignacio Wert durant la presentació dels dos decrets de desenvolupament de la LOMCE, aprovats ahir pel Consell de Ministres.
El decret que fixa els continguts curriculars, els criteris d'avaluació i els estàndards d'aprenentatge de les cinc assignatures troncals de primària (al setembre s'hauran d'implantar a primer, tercer i cinquè cursos) diu que les escoles hauran de destinar la meitat de les hores lectives a estudiar llengua castellana i literatura, matemàtiques, ciències de la naturalesa, ciències socials i primera llengua estrangera.
EL COL·LEGI DECIDEIX / Una de les novetats de caràcter organitzatiu, però també pedagògic, que introdueix el decret de currículums és la desaparició dels cicles, de manera que tota l'educació primària queda configurada com una única etapa. Això permetrà, en opinió del Ministeri d'Educació, que cada centre pugui exercir la seva autonomia «per decidir com es reparteixen els continguts per cursos».
Gomendio va recordar que, des d'ara fins al mes de setembre vinent, les comunitats autònomes hauran d'anar aprovant, a la vista de la definició dels continguts de les assignatures troncals, els temaris de la resta d'assignatures: les de lliure configuració autonòmica i les específiques, entre les quals ha de figurar obligatòriament la religió. «Hem complert amb el termini acordat i, per tant, les comunitats disposen de prou temps» per complir amb la seva part, va advertir la secretària d'Estat, recordant que «les comunitats autònomes que diuen que el termini no és suficient coincideixen amb aquelles governades per partits que han pactat derogar la llei» quan arribin al Govern.
L'altre decret aprovat ahir pel Consell de Ministres és el que permetrà la creació de la formació professional (FP) bàsica, amb la qual el ministeri està convençut que aconseguirà aturar, en bona mesura, l'alt fracàs escolar. Aquesta nova oferta educativa serà impartida, segons va anunciar Gomendio, pels professors de l'actual FP però també per docents de l'ESO, a qui correspondran assignatures com la llengua castellana i estrangera, les ciències socials o les matemàtiques i les ciències aplicades.
Des de Catalunya, la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va lamentar que el Govern central hagi donat via lliure al decret d'ensenyament primari sense donar a conèixer, prèviament, l'informe que el Consell d'Estat ha emès sobre la llei. «Volem veure què ha subratllat el Consell d'Estat i com ha valorat el currículum de primària», va clamar Rigau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada