diumenge, 23 de febrer del 2014

Slow Movement i Educació

Carl Honoré

¿En qué consiste el International Slow Movement?
Yo lo definiría como una revolución cultural ya que vivimos en un mundo en que todos los aspectos han sido contagiados por el virus de la prisa. Se trata de privilegiar la calidad frente a la cantidad, de ir a la velocidad adecuada en cada momento.
¿En qué se traduce esta obsesión por la velocidad a nivel educativo?
La consecuencia de este cambio cultural a nivel educativo consiste en que la niñez se ha convertido en una carrera hacia la perfección. Todos los que estamos relacionados con los niños, tenemos mucha presión para crear un niño alfa. Personalmente creo que la paternidad se ha convertido en un cruce entre un deporte competitivo y la creación de un nuevo producto.
¿Y a nivel académico?
Muchas escuelas han pasado a ser casi una línea de montaje donde los niños están sometidos a cada vez más presión académica. Los exámenes han pasado a ser más importantes que el aprendizaje en sí mismo.
¿Cree que son los profesores quienes imponen esta presión?
A mi juicio los profesores suelen ser víctimas de un sistema que les empuja hacia un enfoque que no comparten. La presión viene de todos los ámbitos, una buena parte de ella proviene directamente de los padres, pero también de la sociedad en general.

Vídeo de la ESO de l'escola GRAVI

Els vídeos de presentació de la nostra escola GRAVI estan tenint una gran acollida. La veritat és que tenen una gran qualitat, però sobretot retraten força bé la nostra escola.

Avui us presentem el vídeo de presentació de la ESO



CUERDAS, un curtmetratge que ens fa pensar

Havíem penjat el curt Cuerdas de Pedro Solís pel gran impacte a les xarxes socials. Però hem sabut que per motius de promoció l'autor demana que no es publiqui ni es pengi a Youtube. Sembla ser que això afecta negativament la promoció a festivals i altres espais.

Tenint en compte com estan les coses esperarem a que es pengi oficialment a Internet per tornar-lo a posar.

http://www.huffingtonpost.es/2014/02/19/corto-cuerdas-youtube-xyz1_n_4815695.html



El cazo de Lorenzo

Una presentació sobre la diversitat. Què us sembla?

EL CAZO DE LORENZO


Baixa la inversió pública en Educació

És aquest el camí? Notícia apareguda a El Periódico

DIVENDRES, 21 DE FEBRER DEL 2014 - 18.06 H
Les administracions públiques van gastar en conjunt 46.529 milions d'euros en educació durant el 2012, xifra que suposa un descens del 7,93% respecte al 2011 i 6.000 milions d'euros menys en comparació amb el 2009, últim exercici en què va créixer la inversió en l'ensenyament, segons dades oficials. Almenys des del 1992, la despesa pública educativa va estar creixent ininterrompudament, fins a arribar als 52.540 milions d'euros el 2009, exclosos els capítols financers, tal com es considera en la metodologia internacional. Des d'aleshores, i fins al 2012, ha baixat un 11,44%.
Segons les dades provisionals del 2012 publicades pel Ministeri d'Educació, la despesa d'aquest exercici significa tornar gairebé anivells del 2007, quan la inversió pública va ser una mica superior als 45.958 milions. Totes les administracions públiques van reduir la despesa el 2012, amb un descens relatiu més important respecte al 2011 a Castella-la Manxa (-24,24%), seguida per les Balears (-12,87%) i Navarra (-12,14%). Les administracions autonòmiques on menys es va ressentir la despesa van ser la Rioja (-2,96%) i el País Basc (-4,18%). En el conjunt de totes les autonomies, el descens el 2012 va ser del 8,27%. A Catalunya va caure el 9,68%.

Marc Hortal ens parla dels deures

Blog de Marc Hortal, professor, que ens parla sobre els deures

No és cap secret que el factor familiar és clau en l'èxit acadèmic. Tenir una família que animi i ajudi l'estudiant contribuirà a millorar els seus resultats acadèmics.  El que era per mi desconegut és l'enorme quantitat d'ajut que algunes famílies podem arribar a donar als nostres fills i filles i el greuge comparatiu que això pot significar. Com sempre, no coneixem de debò una realitat fins que no l'experimentem en primera persona. Tot just encetat l'institut m'he sorprès a mi mateix ajudant el meu fill a fer deures de català i anant a buscar el llibre verbs Xuriguera, m'he sorprès explicant-li problemes de matemàtiques o ajudant-lo a entendre esquemes de naturals, posant-li exercicis d'anglès, ajudant-lo a fer el projecte de tecnologia, explicant-li com s'ha d'estudiar per un examen i moltes d'altres coses.Tot això no deu ser nou per a moltes famílies, però per a nosaltres que hem tingut la sort d'haver fet la primària en una escola innovadora, sense exàmens ni llibres de text i amb pocs deures tradicionals, ha estat tot un descobriment. 

Aprenentatge TIC a les aules

http://www.slideshare.net/juanmi.munoz/aprenentatge-tendencies-tic-a-laula

Una presentació molt interessant sobre l'aprenentatge de les TIC a l'escola.

dilluns, 17 de febrer del 2014

La clau:mestres i professors. Josep Maria Vilalta

Article publicat al Diari ARA.

 Les darreres setmanes i mesos hem debatut a bastament al nostre país sobre educació i sobre política educativa. Només cal fer esment de tres episodis o temàtiques: la tramitació de la Lomce o llei Wert (una de les normes jurídiques més debatudes a la història de la política educativa a l’Estat), la publicació dels resultats de l’informe PISA 2012 de l’OCDE i la difusió també de l’Informe PIAAC sobre competències bàsiques dels adults als països de l’OCDE. Al llarg d’aquests mesos, bona part del debat s’ha centrat en aspectes com la reforma educativa, la formació en competències, la planificació acadèmica, els currículums i l’avaluació, l’organització escolar, l’ensenyament de les llengües i el finançament de l’educació. Però, més enllà de tots aquests aspectes (sens dubte rellevants en qualsevol política educativa), podem observar que un factor clau ha estat quasi absent, tant en el debat social com en el tècnic i polític. Parlo de la figura dels mestres i dels professors en el sistema educatiu.
La seva absència m’ha fet reflexionar, ja que ho considero un mal símptoma. Ho dic des de la convicció que els mestres i els professors constitueixen la peça clau de qualsevol sistema educatiu, a part, evidentment, dels mateixos estudiants, que han de constituir-ne el centre. Bons mestres i bons professors generen una educació de qualitat. Per què en parlem tan poc? Per què les lleis avantposen altres aspectes fins a quasi l’obsessió regulatòria i obliden massa sovint la peça central del sistema? Sóc dels que pensen que si realment pretenem millorar el sistema educatiu el que principalment ens cal és apostar decididament pel factor humà, aquells mestres i professors (de qualsevol etapa, des de l’escola bressol fins a la universitat i la formació permanent) que generen passió per aprendre, per saber, per crear, per ser, en definitiva. I atorgar-los capacitats de treball autònom, a les escoles, als instituts i a les universitats. L’autonomia d’acció dels centres educatius i la dels mestres i professors lligada a un autèntic retiment de comptes, basat en la confiança i invertint en una primera matèria -el capital humà- que ens assegurarà bons resultats. En lloc de caminar amb aquesta orientació, creem sistemes que traspuen desconfiança, generen burocràcia i regulen fins a l’exasperació. La Lomce, des d’aquesta perspectiva, n’és un clar exponent. La resta de factors de la política educativa són sens dubte rellevants, però no situar al centre del debat i de l’acció de la política educativa els mestres i els professors crec que no és el camí encertat. La mateixa Lomce, en el seu llarg preàmbul inspirador dels principis de la reforma educativa, pràcticament no fa menció dels docents. Per contra, es concentra en la hiperregulació basada en la desconfiança, la centralització i la manca d’impuls d’un sistema educatiu obert i innovador.
Al llarg de la història recent hem disposat d’un llegat destacat per a la renovació pedagògica; alhora, comptem amb referents d’altres països que ens poden ajudar a formar i desenvolupar una professió educadora potent, ambiciosa, com a figura destacada d’una societat moderna i avançada.
Ara que el debat sobre la repercussió de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació és més que mai sobre la taula, quan parlem de formació oberta online, i sense desmerèixer que les tecnologies ens ajudaran a transformar l’educació, segueixo reivindicant el paper del mestre i del professor com aquell que ajuda a pensar i a reflexionar, aquell que acompanya en el procés formatiu, més enllà de la mera transmissió de coneixements. També transmissió de valors i de referents. Tots recordem aquells mestres que han influït en la nostra vida i en la confecció dels nostres valors, i per contra sovint no recordem els coneixements que ens van transmetre.
En aquesta línia, trobo a faltar, també en la praxi educativa del nostre país, que s’atorgui a la formació permanent del professorat la importància que es mereix. Més encara en temps com els que vivim, de canvis estructurals d’una societat i d’una economia en transformació, els docents han de formar-se permanentment per adequar-se a nous requeriments, a noves demandes i a noves realitats. Parlo, més enllà de processos de formació estandarditzats amb cursos d’estiu o similars de curta durada, d’una formació integral que permeti el desenvolupament professional permanent dels nostres mestres i professors. La seva rellevància social és tan gran que no ens podem permetre no situar-los al centre de l’acció de la política educativa.

dimecres, 12 de febrer del 2014

La comunitat educativa contra la LOMCE

Article Diari ARA sobre posició MUCE davant llei Wert

 El Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE) ha exigit aquest dimarts al Govern i al Parlament que liderin el boicot contra la llei orgànica de millora de la qualitat de l'educació (Lomce). Aquesta plataforma que agrupa sindicats, entitats pedagògiques i associacions de pares avisa que l'anomenada 'llei Wert' és "innecessària, inútil i injusta" i intentarà evitar "amb tots els mitjans al seu abast" que s'apliqui a partir del curs vinent.
Del 22 al 29 de març han convocat una setmana de lluita que també suma a les seves protestes la campanya de matriculació del departament d'Ensenyament. Jaume Aguilar, portaveu de la plataforma, ha dit que "és una mobilització per defensar que els professors "se substitueixin des del primer dia i amb tota la remuneració", que "disminueixin les ràtios d'alumnes per classe", s'augmentin els recursos "per atendre la diversitat", i es potenciïn "les beques per als llibres i les places de FP i l'educació per adults", entre d'altres demandes.Héctor Silveira, de FaPaC, ha denunciat que aquesta està afavorint el tancament de línies als centres públics. El Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE) ha "exigit", en paraules de la portaveu d'USTEC·STEs, Anna Elvira, al Govern i al Parlament de Catalunya que liderin "de manera coordinada" el "boicot" contra la Lomce. "Hem de rebre instruccions precises perquè tots actuem coordinadament i no s'apliqui aquesta llei a partir del curs vinent, perquè actualment ja hauríem d'estar preparant els canvis curriculars que implicarà", ha alertat Elvira.
En un manifest de la MUCE, on es qualifica el text de Wert de llei "innecessària, inútil i injusta", es proposa seguir unes línies mestres per plantar-li cara. Aquestes passen per "blindar el català com a llengua vehicular, deixar que els centres i els consells escolars escullin els seus currículums, s'aposti pel programari lliure que ofereix internet, es boicotegin les avaluacions externes derivades de la Lomce i es reforcin les línies de participació que garanteixen el control democràtic de les escoles".


 CiU, PSC, ERC, ICV i CUP ja van mostrar al juny el rebuig a la llei del ministre d'Educació, Cultura i Esports, José Ignacio Wert, en aprovar una proposta de resolució presentada per la MUCE contrària a aquesta reforma però ara la comunitat educativa els demana un pas més.

dilluns, 10 de febrer del 2014

Experiència aula a casa Escola Virolai

Reportatge a BTV


Proposta Consellera Irene Rigau sobre llibres de text

La consellera Rigau ha proposat al gremi d'editors que facin la renovació dels llibres de text a partir de les competències bàsiques

  • La consellera Rigau ha acordat amb els representants del sector editorial que el canvi en el conjunt del currículum de primària a partir de les competències bàsiques es realitzarà el curs 2015-2016
  • La consellera i el gremi d’editors consideren que “el procés de desenvolupament de la Lomce, tant en calendari com en currículums, no ajuda a la bona programació”
La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha proposat als representants del sector editorial que facin la renovació dels llibres de text a partir de les competències bàsiques. Ho ha fet durant la reunió conjunta que han mantingut aquest matí per analitzar l’adequació dels llibres als nous currículums de la Lomce. El Departament d’Ensenyament i el gremi d’editors han coincidit en continuar treballant en la implantació de les competències bàsiques i també en què “el procés de desenvolupament de la Lomce, tant en calendari com en currículums, no ajuda a la bona programació”, tal com ha declarat la titular d’Ensenyament als mitjans després de la reunió.

La consellera Irene Rigau ha explicat que les competències bàsiques formen part del currículum de la Lomce i ha recordat que en la darrera modificació dels currículums proposats per part del ministeri “vam aconseguir la incorporació de les competències bàsiques, que en teoria justifiquen la resta del contingut del reial decret i, per tant, quedem avalats”. En aquest sentit, ha destacat que el Departament “continuarà treballant en la implantació progressiva del canvi metodològic d’acord amb les competències bàsiques”.


Segons ha afirmat la titular d’Ensenyament, pel que fa al currículum de primària “hem pogut revisar els canvis en els blocs curriculars i on hi ha la modificació més palesa és en les ciències socials” i que, per tant, de cara al curs vinent, s’ha pactat que no es canviaran els llibres de text. Així, ha acordat amb els representants del gremi que “el material existent és vàlid” i que, en relació a les Ciències Socials, que és on hi ha els canvis més importants, sí que es farà una proposta per al curs vinent. Durant la reunió també s’ha acordat que el canvi en el conjunt  del currículum de primària es realitzarà el curs 2015-2016, que és quan Ensenyament també haurà publicat les competències bàsiques en Ciències Socials.  

Reacció Consellera Irene Rigau davant situació llengua

Irene Rigau: "Tinc la sensació que s'està imposant a Catalunya per via judicial el model que el PP està imposant al País Valencià i les Illes Balears"

  • La titular d’Ensenyament ha valorat la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obliga a fixar el 25% de l’horari lectiu en castellà en 5 casos concrets
  • Rigau ha defensat que és en el marc de l’autonomia de centre, i d’acord amb l’entorn sociolingüístic, quan es decideix el percentatge a impartir en una llengua diferent al català
  • “Es absolutament incompressible pels pares, pels centres i pel sistema estendre a tot el grup classe la petició d’una família sense atendre el que vol la resta de l’aula. És una situació inimaginable, un xoc que sempre hem volgut evitar als centres”
  • “Això no és un servei a la carta, és un model amb una etapa obligatòria, una durada obligatòria i una llengua pròpia que garanteix l’ús del castellà, que no és residual a les escoles”
La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha afirmat aquesta tarda que “tinc la sensació que s’està imposant a Catalunya per via judicial el model que el PP està imposant al País Valencià i les Illes Balears". Rigau ha fet aquestes declaracions en relació a la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que obliga a la Generalitat a fixar el 25% de l’horari lectiu en llengua castellana en 5 casos particulars. La consellera ha explicat que la resolució del tribunal és recurrible i ha avançat que el departament d’Ensenyament recorrerà.

La consellera ha analitzat la sentència des del punt de vista judicial, pedagògic, i polític. Jurídicament, ha assegurat que “costa d’entendre que no s’hagi esperat a la resolució del Tribunal Constitucional. Hem interposat recursos d’empara al TC denunciant l’extralimitació del Tribunal Suprem, que ha de fer complir les lleis, no canviar-les. I nosaltres tenim les lleis del Parlament de Catalunya”. En aquest sentit, ha reiterat que “es fa difícil entendre que es vulgui obligar als centres i als directors a incomplir la LEC i el seu desplegament, perquè la LEC és vigent”.

Des d’un punt de vista pedagògic, Rigau ha posat de manifest que aquesta interlocutòria suposaria canviar la manera de treballar dels centres i implicaria un trasbals que pot afectar al clima en les aules. Rigau també ha exposat que la interlocutòria suposa un menysteniment a les famílies de la resta dels alumnes catalans.  “És absolutament incompressible pels pares, pels centres i pel sistema estendre a tot el grup classe la petició d’una família sense atendre el que vol la resta de l’aula. És una situació inimaginable, un xoc que sempre hem volgut evitar als centres”.

La titular d’Ensenyament ha recordat que el percentatge per impartir ensenyaments en llengua diferent al català es decideix en el marc de l’autonomia de centre, i d’acord amb l’entorn sociolingüístic de cada centre. També ha destacat que el dia a dia dels centres es vinculen al projecte educatiu del centre, que alhora està aprovat pel consell escolar de cada centre: “Com podem alterar el projecte lingüístic del centre, que ha estat el referent per les famílies que ho han demanat, i a més a meitat de curs?. No hi ha coherència ni bondat, és una alteració de l’ordre”.

Irene Rigau ha declarat que es tracta de cinc casos particulars on el Departament d’Ensenyament ja està executant les sentències de forma individual. I ha avançat que és la primera vegada que es requereix a les direccions dels centres educatius que apliquin les resolucions. Aquest fet, ha exposat, obligaria a les direccions a modificar la normativa de funcionament i gestió dels centres, fet que suposaria no complir la normativa vigent en aquest sentit: “Per primera vegada l’obligació d’executar una resolució no s’adreça al responsable del Departament d'Ensenyament, sinó al centre, fet que posa als centres en una situació particular, ja que aquests apliquen una normativa de funcionament i organització que marca el Departament”.


Rigau ha recordat que totes les sentències judicials que fins aquest moment s’han transmès a la Generalitat reflectien que és l’administració qui ha de fixar el percentatge d’ús de la llengua, i no com fa ara el TSJC. El Departament d'Ensenyament ha defensat en nombroses ocasions el dret de l’administració de fixar el percentatge d’ús de les llengües. La consellera ha remarcat que “no es pot judicialitzar l’ensenyament”, i ha assegurat que “això no és un servei a la carta, és un model amb una etapa obligatòria, una durada obligatòria i una llengua pròpia que garanteix l’ús del castellà que no és residual a les escoles”.

diumenge, 9 de febrer del 2014

Influència Mètode Montessori

Article aparegut a Activitades Infantil

El método Montessori esta basado en observaciones científicas relacionadas con la capacidad de los niños, para absorber conocimientos de su alrededor, así como el interés que éstos tenían por materiales que pudieran manipular. Cada parte del equipo, cada ejercicio, cada parte del método desarrollado, fue basado en lo que se observó  que los niños hacían “naturalmente”, por sí mismos, sin ayuda de los adultos.
Por lo tanto, el método de educación Montessori es mucho más que el uso de materiales especializados, es la capacidad del educador de amar y respetar al niño como persona y ser sensible y responsable teniendo siempre en cuenta sus necesidades. A los niños se les enseña. Esta verdad simple pero profunda inspiró a Montessori a buscar la reforma educativa (metodología, psicología, enseñanza, y entrenamiento del profesor) basando todo en su esmero por fomentar que “uno mismo es quien construye su aprendizaje”. El educador ejerce una figura de guía, que potencia o propone desafíos, cambios,novedades.
El ambiente Montessori no incita a la competencia entre compañeros, se respeta y valora el logro de cada alumno en su momento y ritmo oportuno. El silencio y la movilidad son elementos indispensables en esta metodología. En el aula se pueden mover  mesas, agruparlas o separarlas según la actividad, todo el mobiliario es adecuado al tamaño del niño, siendo las manos las mejores herramientas de exploración, descubrimiento y construcción de dichos aprendizajes.
El error, equivocación o falta, es considerado como parte del aprendizaje, por ello, no es castigado, resaltado o señalado, sino, es valorado e integrado como una etapa del proceso. Se suele estimular a que el niño haga siempre una autoevaluación.
Los principios fundamentales de la Pedagogía Montessori están basados en: la autonomía, la independencia, la iniciativa, la capacidad de elegir, el desarrollo de la voluntad y la autodisciplina. Otros aspectos abordados en ésta metodología son: el orden, la concentración, el respeto por los otros y por él mismo.
El método de educación Montessori se puede dividir en cuatro amplias áreas:
Vida Práctica: Está considerada la parte más importante del salón, ayuda al niño a desarrollar coordinación, concentración, independencia, orden y disciplina. Abarca los ejercicios para la relación social, la tolerancia y la cortesía, el control perfecto y refinamiento.
Educación Sensorial: Se refiere al desarrollo y al refinamiento de los cinco sentidos: vista, sonido, tacto, olor y gusto. El propósito de los ejercicios es educar los sentidos, así el niño puede aprender sobre el ambiente, y pode discriminar sus aspectos más sutiles.
Habilidades de la Lengua, Lectura y Escritura: El primer paso hacia la lectura y la escritura es sensorial. Los niños utilizan su dedo índice para conocer sensorialmente cada letra a través del uso de letras contorneadas con papel de lija. Esto les ayuda a reconocer las formas geométricas y al mismo tiempo desarrollar su destreza. Aprender las letras fonéticamente y sustituir el dedo por un lápiz para más adelante, escribir. El aprendizaje de la lectura y la escritura se logra en el niño de forma natural. Al convivir e intercambiar experiencias con compañeros mayores que ya leen y escriben, propicia en el niño su deseo de hacerlo. Según las habilidades e intereses propios de su edad, creará una atmósfera que favorezca de forma integral su desarrollo.
Matemáticas, Introducción a los números: Una vez más la introducción a los números y a las matemáticas es sensorial. El niño aprende asociar los números a las cantidades, trasladándose gradualmente a formas más abstracta de representación.
La educación temprana del sentido ayuda al niño a poner la base para la lectura y el aprendizaje de las matemáticas. Las actividades desarrolladas con los materiales sensoriales hacen que el niño pase “de lo concreto a lo abstracto” y le ayude a discriminar tamaños, colores, formas, pesos, etc.
Las ideas del método que en un momento fue transgresor e innovador, siguen tan vigentes en la actualidad como el primer día, ya que se basa en el respeto hacia los niños y en su impresionante capacidad de aprender. Muchas de las actividades y del planteamiento en el que se basa la actual educación infantil están basadas en sus ideas, y en sus principios, que potencian las capacidades de los niños de manera libre, y en un ambiente acogedor donde se procura poner a su alcance material y actividades que estimulen su desarrollo de manera completa.

Demà concentració SOM ESCOLA

Text convocatòria SOM ESCOLA. Demà 10 febrer 18.30 Passeig LLuís Companys.

Somescola.cat convoca una concentració per respondre als atacs judicials a la immersió
Somescola.cat convoca una concentració (imatge i pdf del cartell) dilluns vinent davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), a les 18.30h al Passeig Lluís Companys de Barcelona, per respondre als atacs judicials i defensar el model d’immersió lingüística.

La coordinadora d’entitats cíviques i educatives ha fet una crida a la ciutadania per sumar-se a una mobilització unitària que vol reflectir el consens social. En una roda de premsa celebrada a la seu d’Òmnium, Somescola ha defensat el model vigent d’escola catalana en llengua i continguts, rebutjant la judicialització dels usos lingüístics a partir de l'acció individual d'unes famílies.

“Defensem la immersió lingüística perquè garanteix la igualtat d'oportunitats i la cohesió social a Catalunya”, ha afirmat Muriel Casals, una de les portaveus de Somescola.cat, qui ha destacat que “És normal que un país decideixi la seva educació”.

Teresa Casals, també en nom de la coordinadora, ha  afirmat que la segregació dels infants catalans per raó de llengua atempta contra els bons resultats pedagògics de la immersió: “Tenim dret a decidir el model d’escola que considerem oportú i aquest funciona, perquè el nostre model és una història de 35 anys d’èxit educatiu”. “És fals que els nens catalans no coneguin el castellà, les dades així ho avalen, i no té sentit crear un conflicte artificial”, ha afegit Teresa Casals.

Finalment, Josep Maria Cervelló, ha remarcat que la llengua i el model educatiu del nostre país no hauria de decidir-se per la via judicial: “El TSJC vol aplanar el camí a la LOMQE del ministre Wert, per a fer del català una llengua subsidiària, imposant-se a la legitimitat democràtica i al Parlament de Catalunya, que és qui estableix la legislació pròpia”. “És el govern català qui fa polítiques educatives, no els tribunals”, ha reblat Cervelló.

Somescola ha demanat a la Generalitat que continuï blindant el model d’immersió lingüística, d’acord amb l'aplicació de la normativa vigent, rebutjant frontalment una sentència que vol introduir el castellà com a llengua vehicular.

La coordinadora també ha volgut expressar el seu suport a les institucions catalanes i al conjunt de la comunitat educativa del país. Ha destacat que posa tots els seus recursos a disposició dels directors dels centres afectats per la sentència del TSJC, i ha encoratjat als consells escolars a sumar-se al clam per defensar una escola catalana de llengua i continguts. Més d’un miler de consells escolars estan adherits al lema de Somescola.cat, “Per un país de tots, l’escola en català”.

divendres, 7 de febrer del 2014

10 febrer concentració SOM ESCOLA

http://www.omnium.cat/noticia/somescola-cat-convoca-una-concentracio-respondre-als-atacs-judicials-la-immersio


Article Roser Font sobre LOMCE

DESPRÉS DE L'APROVACIÓ DE LA LOMCE , CAL PENSAR COM RESISTIR-SE

Que s’hagi aprovat la LOMCE amb la majoria absoluta del PP no treu que els que creiem que el dret a l’educació no es pot mercantilitzar i que el sistema educatiu ha de complir els principis d’equitat, eficiència , laïcitat , gratuïtat i igualtat d’oportunitats no podem deixar de lluitar per tal que aquesta llei no s’arribi a aplicar mai, o en tot cas, els seus efectes siguin mediatitzats. És una bona llàstima que en aquest país s’utilitzi l’educació per imposar uns determinats principis ideològics. Ha quedat clar que ,ara per ara, no és possible un gran pacte social per emprendre les reformes que millorin el sistema, quan tots els experts ens diuen que calen grans consensos que aportin estabilitat i permetin implementar mesures a llarg termini. De moment els agents educatius, polítics i socials diversos han estat exclosos del debat i s’ha aprovat una llei partidista i ,a més, sense finançament que, lògicament, que no té futur. Des del sindicat n’hem cantat “les excel•lències” des de l’inici de les propostes de llei. Llegiu l’exhaustiva anàlisi crítica en el Monogràfic de la revista Trabajadores de la Enseñanza del desembre 2013. Crec que ara toca veure com enfoquem la NO APLICACIÓ i quin front construïm amb les altres organitzacions de la Comunitat Educativa per fer-la efectiva, ni que sigui a determinats nivells que es poden controlar en l’espai micro de gestió i funcionament dels centres. Està clar que no estic parlant d’objecció de consciència ,ja que aquest és un dret individual i està regulat , per la qual cosa depèn de la voluntat particular de cadascun tal com es vol situar en el compliment d’una determinada norma que va en contra de la seva consciència. Jo vull parlar de posicions comuns. Sabem que en els centres educatius es continuarà treballant per una educació integradora i s’evitarà en els que es pugui la discriminació , que es continuaran impulsant projectes engrescadors que amb l’esforç i les bones pràctiques encarin els reptes educatius que planteja el seu alumnat. Però també sabem que la Lomce modifica l’estructura del sistema i el funcionament i la gestió dels centres educatius. Per tant, la pregunta que ens haurem de fer és: com farem des del projecte educatiu de centre que la nova normativa no produeixi un impacte negatiu en el desenvolupament integral del nostre alumnat , o preguntes d’aquest estil. Per altra banda; la LOMCE se salta el principi constitucional com es el de la participació de la comunitat educativa en el govern dels centres sostinguts amb fons públics. Ara la funció del Consell escolar de centre queda limitada a la d’informació i consulta deixant de tenir poder decisori que queda en mans de les direccions dels centres i els seus equips directius. Aquí també ens podem fer forts i continuar apostant per un funcionament democràtic i participatiu en l’àmbit del govern dels centres educatius. He estat buscant a la xarxa propostes d’insubmissió i he trobat algunes coses interessants. http://www.suatea.org/pdf/140127_41MEDIDASLOMCE.pdf. Ara bé totes elles cal debatre-les a nivell de centre i emprendre accions i posicions comuns que aglutinin professorat , famílies i alumnat.

Vaga educació en el lleure

http://ineditviable.blogspot.com.es/2014/02/el-lleure-educatiu-tambe-es-una-feina-i.html

Catalunya té una tradició pedagògica riquíssima en l’educació en el lleure. Esplais, colònies, casals, extraescolars, tantes activitats que són un patrimoni de l’educació, del millor de l’educació: valors humans, identitat, solidaritat, coneixement del país, compromís, creativitat, responsabilitat, salut, cultura…  Un patrimoni educatiu fet d’esforç voluntari, fet d’economia submergida i fet de treball precari.

Davant del voluntariat, cal donar les gràcies. Gràcies a les persones, joves i grans, que dediquen caps de setmana, i vacances, o un dia de tant en tant a sostenir activitats per a infants, joves i no tant joves. Cal donar les gràcies al professorat que ha fet colònies, i sortides i teatres, i corals i… sense rebre cap remuneració a canvi. I als pares i a les mares de les AMPAs. Tot i així, prefereixo apostar per models cooperatius, on el benefici és mutu. Solidaritat millor que paternalisme.

I no n’hi ha prou amb el voluntariat. Moltes activitats són diàries, es regulen, s’amplien, es professionalitzen. Les feines s’han de pagar. Però sabem que durant anys s’han pagat en negre, a qualsevol preu.  Encara avui queda lleure educatiu en l’economia submergida amb què malviuen dones i jovent, sobretot. Molt menys que abans, perquè hi ha hagut organització sindical.

Organitzar aquestes persones no va ser fàcil. Treballen poques hores (tres o quatre al dia, de mitjana) i sovint en cobren menys, en horaris no fixos, a temporades. Potser podeu pensar que la majoria de la gent que treballa al sector ho fa en empreses petites. Doncs no. Hi ha empreses petites, però la major part del sector, amb o sense ànim de lucre, està constituït per empreses per sobre de cinc-cents treballadores i treballadors, però dispersats en milers de centres de treball amb poca gent a cada centre. Cada vegada hi ha més gent que treballa en aquestes condicions, però m’atreviria a dir que les treballadores i els treballadors del lleure tenen els minijobs amb més tradició.

L’any 2005 aconseguim signar el  primer conveni col·lectiu del lleure educatiu i sociocultural. L’any 2005!!! Abans del conveni, trobàvem de tot: salari mínim interprofessional, contractes en frau de llei, sobres a banda del contracte, horaris canviants a discreció del contractador. El conveni va regularitzar salaris i contractes, que van evolucionar cap al fix discontinu, va assegurar formació i acreditació adequades per assegurar la qualitat de la feina, i sobretot va donar capacitat negociadora a aquest conjunt de professionals. Un cop signat, el conveni es va convertir en receptacle d’altres tipus de feines, igualment precàries, que serveixen les mateixes empreses: hi ha vetlladores que fan el suport a l’alumnat amb discapacitat, monitores de menjadors escolars, personal de suport de les escoles bressol, talleristes, PIJs, animadors, ludotecaris, personal de cases de colònies, ….

Vam aconseguir signar un segon conveni el 2008, i fa 1100 dies que negociem el tercer. No ens en sortim. Les patronals volen jugar a la baixa, però és que no hi ha més baix. Comença a sortir més a compte viure de prestacions que del treball, perquè després d’haver treballat un mes, moltes persones no han cobrat 400€. La conseqüència de rebaixar més les condicions és tornar a l’economia submergida, al frau, al campi-qui-pugui. Que equival a estripar el conveni. No sé què hi poden guanyar, a la llarga, les empreses, tampoc. Fer més lloc als pirates?

Ens agrada aquesta feina. És preciosa. I ha de ser digna.

La classe treballadora té el seu principal repte en l’organització i la dignificació del precariat. La gent del lleure educatiu estan obrint camí. Demanem solidaritat. Exigim el conveni.

diumenge, 2 de febrer del 2014

Mirada crítica. "La discapacitat."

Mirada crítica. Nova mirada a la "discapacitat"

M’agradaria desenvolupar una crítica a la perspectiva en què s’enfoca l’atenció a la diversitat funcional. 
Crec que és un col·lectiu que històricament sempre ha estat desprotegit i fins fa pocs anys, quasi abandonat i oblidat. Al llarg dels últims 30 anys l’atenció cap aquestes persones ha millorat i sobretot s’ha professionalitzat. Aquest concepte és clau degut a què s’ha passat d’una atenció d’hospitalitat cristiana i de “bona fe” a una atenció professional amb tot un marc teòric que justifica les metodologies emprades. Es podria fer una comparació amb el procés de professionalització que ha experimentat l’educació social, en què altres disciplines com la pedagogia, la psicologia o l’antropologia han aportat i aporten elements necessaris per construir una professió amb una base teòrica contundent. D’igual manera, l’atenció a la diversitat funcional s’ha teoritzat i s’ha especialitzat a través de diverses disciplines. Però en la pràctica actual, i en la majoria de serveis, s’empra una perspectiva enfocada cap a una educació unidireccional on les relacions s’estableixen des de la orientació educador-subjecte, i mai a l’inrevés. Hem interioritzat que el seu poder de decisió ha de ser limitat, que les seves accions han de ser controlades i que tot el que envolta la seva vida depèn de terceres persones. I aquesta perspectiva es considera normal i lògica, però crec que d’aquesta manera mai han estat els artífexs del seu futur, sempre han estat supeditats a les figures dels educadors, tutors o altres professionals. De manera indirecta crec que s’infravalora el potencial de les seves identitats, no es creu que siguin capaços de discernir entre el que els hi és profitós i el que no. Sóc plenament conscient de les limitacions que suposen algunes patologies, síndromes o malalties, i negar que necessiten l’ajuda, les indicacions i la presència de terceres persones seria irresponsable. Però jo proposo una perspectiva basada en el respecte cap a les seves identitats, cap a una mirada més d’acompanyar que modelar. Crec s’ha de confiar més en aquestes persones, en deixar més marge a les seves decisions, en fomentar, dins les possibilitats de cadascú, una verdadera autonomia. De la manera en què es treballa actualment, penso que enquistem els subjectes en la noció que tenim del concepte “discapacitat”, enlloc de reafirmar la visió que ofereix la diversitat funcional. Entendre el col·lectiu des d’aquest punt de vista implica comprendre les persones des del respecte i des de la projecció de les seves capacitats i no des de les seves limitacions.  
Entenc que aquesta manera de fer suposa un gran exercici professional, una pràctica crítica  i de reflexió constant sobre les intervencions.  No tothom està disposat a realitzar tal esforç, ja sigui per manca de temps, motivació o capacitats, però tot i així crec que hauríem d’enfocar les politiques d’intervenció, sempre que sigui possible, cap a actuacions que remarquin el verdader potencial del qual disposen totes aquestes persones.

Aturem la LOMCE. Construïm la resistència.

Escrit de CCOO Educació a Catalunya

Estem en contra de la LOMCE perquè estem a favor de l’educació

El dret universal a l’educació ha d’estar garantit pels poders públics. La LOMCE posa en qüestió aquest dret i alhora rebaixa la responsabilitat dels poders públics.

Defensem l’educació en els valors comuns d’una societat democràtica, un currículum laic en l’educació bàsica des del respecte i el coneixement de diferents opcions ideològiques o religioses.

La segregació escolar opera contra l’educació, la construcció del coneixement i la cohesió social. La LOMCE promou la segregació per nivell adquisitiu, pel sexe, per religió i pel rendiment escolar.

La corresponsabilitat , a diferents nivells, és un factor d’èxit  en l’educació. La normativa educativa ha de ser coherent en el conjunt europeu. És necessària la capacitat de decisió en educació de la societat catalana a través del seu govern i dels seus poders locals. La comunitat educativa ha de fer projectes educatius concrets a cada centre o grups de centres. La LOMCE ignora directrius europees, usurpa competències al govern de Catalunya, anul•la la capacitat d’intervenció dels municipis i minimitza la participació de la comunitat educativa en el sistema.

L’escola catalana i la immersió lingüística han estat factor d’integració per a la ciutadania catalana de qualsevol origen. L’aplicació de la LOMCE suposarà una fractura social i una pèrdua cultural.

La unitat és la clau

La desobediència només és possible amb unitat.
La resistència  a la LOMCE és difícil però no temerària, necessita molta intel•ligència i molta unitat.
Seran viables les propostes que siguin unitàries. Ens equivocaríem si intentéssim convertir-la en una exhibició de protagonismes partidistes, de personalismes, d’heroïcitats.

Tota la comunitat educativa i totes les institucions del país han d’unir els seus esforços per protegir l’educació de Catalunya. 

El Departament d’Ensenyament
Amb la  seva capacitat d’acció jurídica ha d’impugnar la LOMCE i els seus reials decrets per preservar les  competències de l’autogovern, la cultura i la llengua catalanes i la legitimitat dels projectes educatius de centre, o de grups de centres.

El Parlament de Catalunya es va comprometre a assegurar que el dret universal a l’educació seria  garantit pels poders públics de forma democràtica i equitativa amb normativa pròpia de Catalunya.
En aquest sentit ha de posar en marxa la tramitació immediata de les lleis de la formació professional catalana per transformar-se en el sistema d’educació al llarg de la vida, que la LOMCE no legisla i fer que la nova Formació Professional Bàsica no sigui un cul de sac, i que mantingui la ràtio 15.
Ha d’aconseguir, dins el marc europeu, esquivar la cotilla de les revàlides sense posar en perill l’acreditació dels títols.
I ha d’activar totes les iniciatives necessàries per preservar l’escola catalana.

Els centres educatius
Treballem amb la comunitat educativa per mantenir projectes educatius democràtics. Podem fer-los més inclusius i més plurals sense que siguin il•legals.
No competim amb el centre del costat perquè la cooperació ens fa forts i la diversitat genera oportunitat. En canvi, la competència sempre fa perdedors.
Diguem als editors que no canviarem els llibres de text.
Apostem pel programari lliure davant l’intent de la LOMCE de control de plataformes i continguts digitals.

El conjunt de les entitats organitzades en defensa de la llengua i la cultura catalanes en l’entorn de SOMESCOLA tenim la responsabilitat d’organitzar la mobilització i la sensibilització social.

Escoles sueques Vittra

Article ABC

No hay aulas, tal y como se conocen trandicionalmente, ni pizarras ni pupitres. En las escuelas suecas Vitta los alumnos circulan libremente y cualquier lugar del centro es bueno para aprender, con profesores o con otros compañeros. A veces en las escaleras, otras sobre cojines o tumbados en el suelo. Estos centros han revolucionado la forma de educar, aprender y enseñar con nuevos conceptos sobre el espacio y el tiempo. Los estudiantes aprenden a su ritmo en un modelo distinto y profundamente innovador, sin clases y sin rígidos horarios.
Vittra es una empresa que gestiona 27 centros educativos de preescolar (1 a 6 años) y escuelas (de 6 a 16) en Estocolmo y en la zona sur de esta ciudad. Cerca de 8.500 alumnos se benefician gratuitamente de estas enseñanzas. Aunque estos colegios estén gestionados por una empresa privada, son financiados con fondos públicos. Por eso, están sometidos a unas restricciones, por ejemplo, no pueden cobrar ni matrícula ni ninguna cuota a los alumnos que tienen que ser admitidos por riguroso orden de llegada, es decir, sin examenes de acceso.

Los pilares de la innovación

Las escuelas Vittra nacieron hace veinte años planteando ya verdaderos retos educativos. Por ejemplo, en estos centros la tecnología es fundamental para el aprendizaje; el aprendizaje se realiza a través de la propia experiencia y en contacto continuo con la vida cotidiana; el modelo está basado en el bilingüismo y las aulas se suprimen dejando paso a nuevos conceptos del espacio.
«La idea del espacio abierto en lugar del aula cerrada (que también se utiliza cuando se considera apropiado) es dar la posibilidad a profesores y alumnos de cooperar en el trabajo. El aprendizaje es un proceso que suele tener lugar cuando se trabaja, se conversa y se debate con los docentes o con otros compañeros. El propósito es crear un espacio en el que nuestros alumnos estén siempre acompañados por uno o varios profesores», explican desde las escuelas Vittra.

Miquel Àngel Essomba i Joan Subirats destaquen 3 coses de l'educació

En aquesta web trobareu diferents visions de com veuen l'educació persones destacades a Catalunya de diferents àmbits. Un espai impulsat per la Fundació Jaume Bofill. Avui us recomanem la reflexió, sempre interessant, de Miquel Àngel Essomba i de Joan Subirats, però podeu "passejar" per la resta d'opinions.

Miquel Àngel Essomba

Joan Subirats

WEB CCCB Educació

Recomanem una web de CCCB Educació amb recursos, notícies i opinió.

CCCB Educació

Vídeo sobre escola i felicitat

Possiblement ja heu vist aquest vídeo que planteja una teòrica reflexió des de la infància del que és l'escola i la recerca de la felicitat. Què en penseu?

Veure el vídeo


Article Boris Mir a Diari de l'Educació

Boris Mir és professor d’educació secundària a l’Institut Escola Les Vinyes de Castellbisbal.
Publica el blog La Mirada Pedagògica.
Salud, dinero y amor, diu el bolero. Sintètica visió que retrata la vida a gruixudes pinzellades. Podem emular la sentència i traslladar-la a l’escola? Crec que sí: “Tres coses hi ha a les escoles: custòdia, socialització i aprenentatge.”
Custòdia, perquè en la necessitat de custòdia està el naixement mateix de l’escolaritat. Escolarització que, en arribar a tots els estaments socials, va apartar progressivament els fills dels pobres de la duresa del treball infantil. Un procés de dos segles que encara no ha acabat en molts indrets del món.  L’escolarització obligatòria neix de la custòdia necessària i la bona custòdia és un objectiu irrenunciable. Escoles amb calefacció, menjadors ben equipats, serveis de qualitat o instal·lacions adequades. Tot disposat per a atendre la infància encomanada. Les greus restriccions de les assignacions pressupostàries dels centres educatius han fet un gran desmillorament de tots aquests aspectes, prou que ho sabem a l’escola pública.
Socialització, ja que amb altres nens i amb altres adults els nostres fills accedeixen a la vida social i a la norma comuna, més enllà de les singularitats de cada família. Funció delegada a l’estat o a l’església, aquesta socialització ve modelada per les necessitats de la nació, de la ideologia imperant, etc. i acompleix una missió transcendental, la de ser un indispensable mecanisme de cohesió social. Sotmesos al bé comú, amb menor o major convicció, com ens afanyem els pares a conèixer quins companys envolten els nostres fills, en triar en quin context de valors i amistats passaran hores, dies i anys! Aquells que esteu pensant a triar una escola per als vostres fills, sabeu de què parlo.
aprenentatge, és clar. Per fortuna, el dret a l’educació va aparellat a la institució escolar. I, amb ella, la instrucció en totes les seves formes i variants segons els preceptes educatius vigents en cada moment i lloc. Mètodes d’ensenyament, fonaments pedagògics, eines didàctiques … un ambiciós festí de propostes i remeis destinats a assolir aquesta nova fita de l’escola: la formació i l’educació de tots.
Aquests tres eixos, però, tenen demandes molt contradictòries. Malauradament serveixen propòsits diferents que encaixen malament: la jornada escolar és extenuant per a un aprenentatge eficaç, però esdevé irreductible per a una custòdia necessària; la socialització promou espais transversals, però ofega singularitats culturals que enriquirien l’aprenentatge; la dimensió docent, que es centra en la instrucció, es resisteix a assumir la part de socialització que comporta l’escola, etc. I així podríem seguir, desgranant contradiccions irresolubles.
Tres funcions simultànies i imprescindibles, cap de les quals pot imposar-se i desbancar les altres per sempre, perquè així és l’escola a grans trets. Quin encaix de puntes de coixí per a infants, famílies i docents, tots maldant perquè el bolero escolar no esdevingui un dramàtic tango!
Per altra part, sembla que hi ha un ampli consens en la idea que l’escola necessita canviar.Home schooling, noves metodologies, ensenyament a distància, tecnologia a les aules, etc. són propostes que aborden el canvi. Però de forma molt incompleta si entenem les tres necessitats esmentades. Ni els canvis en els horaris escolars, ni els canvis legislatius, ni els canvis pedagògics, ni els canvis organitzatius són suficients, en aquest escenari, per al canvi real en l’educació. La gran transformació que l’escola necessita, al meu entendre, ha de ser un replantejament de com abordem aquestes tres demandes força contradictòries. O es dóna resposta a les tres funcions que té l’escola o cap canvi profund serà possible. Tenim un bon repte.

Filosofia i educació en valors

Article grup IREF

Ara és l’hora dels valors, segons el Sr. Wert. Com si cop d’efecte, amb una
signatura escombrem la ciutadania i la civilitat. Com si durant aquests anys la
matèria de ciutadania no tractés de valors!. Ara amb una majoria absoluta
confortable desafiem Europa i imposem els valors.

A cada ventada electoral els ciutadans ens hem d’acomodar a les inclemències
dels nous poders – parlo d’aquí i d’allà- i ara toca parlar de valors.

I els que pateixen aquesta plaga reformista i contrareformista són els
ensenyants. L’educació és com la cirereta dels governs. Si no es pot instaurar
un nou sistema educatiu no som ningú, es diuen els qui acaben de guanyar
unes eleccions. Cal deixar petjada i marejar cada quatre anys als ensenyants,
pares i mares, editors... i tota la corrua que se’n segueix. Tan se val el que
costa, no sols econòmicament, també en salut, malts de cap i problemes
d’adaptació per adults i infants.

Però no ens agafa desprevinguts, des de sempre hem educat em valors.
Probablement no professem els mateixos que predica el Sr. Wert ni els hem
tractat de la manera que ell pretén inculcar-los, però sempre hem treballat a
través i a partir de valors fonamentals.

 I és que com és ben sabut Filosofia 3/18 és un projecte sobre valors. Un
projecte que practica valors, no només en parla sinó que els fa efectius ja que
la seva metodologia dialògica és, en si mateixa una pràctica de la tolerància, el
pluralisme, respecte i convivència.

Com enfocament per a l'educació en valors, l'atractiu de Filosofia 3/18 és
triple:

1. Els infants i joves es familiaritzen amb conceptes clau sobre valors i
aprenen la forma d'aclarir-los, de proporcionar justificació de les seves
creences, de fa distincions i descobrir suposicions. Aprenen a imaginar
© Irene de Puig – GrupIREF - 2014 Educació en valors
les conseqüències d'escenaris hipotètics, considerar interpretacions
alternatives, i produir exemples i contraexemples. En la pròpia pràctica
del diàleg els infants comprenen que certs valors intel·lectuals - com la
consistència lògica i la pertinència de les raons - són crucials per a
l'avaluació imparcial dels arguments.

2. Ofereix un mètode provat per involucrar els nens en la investigació de
les qüestions centrals relatives als drets i valors. Ajuda als nens a
desenvolupar una comprensió crítica dels conceptes, i estimula la
capacitat de prendre decisions raonades i ètiques i informades sobre
qüestions cabdals per la consecució d’una personalitat ètica.

3. Permet als nens i joves a participar com a ciutadans responsables en
una comunitat democràtica. Cultiva les actituds, els comportaments i les
habilitats que necessiten per tal d'expressar les seves idees en públic,
escoltar obertament a altres punts de vista, i resoldre les diferències de
manera raonable.


Gràcies a la creació d’una comunitat de recerca que es forma a partir de la
conversa i del diàleg, s’aconsegueix millorar les capacitats cognitives, de
desenvolupament afectiu social i la formació de criteris de caràcter ètic per
avaluar els comportaments propis i els derivats de la interacció social.

La comunitat de recerca és una comunitat pluralista i democràtica basada en
els principis de participació, deliberació, el respecte mutu i la tolerància. A
mesura que desenvolupa, la comunitat esdevé cada vegada més autònoma, de
manera que el facilitador intervé amb menys freqüència i els nens es fan més
competents en la regulació del diàleg.

Participar en una comunitat d'investigació ofereix als infants i joves una
manera significativa per exercir els seus drets a la llibertat de pensament i
d'expressió, així com el seu dret a desenvolupar el seu judici individual i el
sentit de responsabilitat moral i social.

© Irene de Puig – GrupIREF - 2014 Educació en valors
© Irene de Puig – GrupIREF - 2014
A més, la comunitat de recerca prepara els nens per a la ciutadania activa de
múltiples maneres. Els ofereix l'oportunitat d'experimentar una veritable
participació ciutadana, a petita escala, dins del seu grup de classe. A l’aula es
conreen habilitats i disposicions que necessiten per expressar les seves
opinions públicament. Aprenen a negociar significats i poden no estar d'acord
amb els altres sense recórrer a atacs personals. S’exerciten a reflexionar
críticament sobre problemes socials reals. I se'ls prepara per participar de
manera significativa - tot i que encara és molt jove - en la presa de decisions
democràtica, la participació comunitària, la consulta i l'autodefensa.

En l'àmbit del desenvolupament personal, ajuda a l'autoconeixement,
l'autoestima, l'autonomia del pensament, la comprensió crítica de les normes
de convivència, el respecte i tolerància, la capacitat de diàleg i de participació
democràtica, el reconeixement als valors de la dignitat humana, el compromís
amb l’entorn natural i social, i a la capacitat d'autoregulació de la conducta.


En definitiva, el projecte Filosofia 3/18 afavoreix reflexió i desenvolupament de
criteris ètics, orientats al procés de creixement personal d'infants i joves.

* * *

El Butlletí Filosofia 3/18 nº 98 està dedicat a l’educació en valors amb
propostes concretes per enforcar aquesta matèria a primària des dels propis
manuals de Filosofia 3/18.

Rigau denuncia precipitació en els canvis legals

Article a Vilaweb

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha assegurat aquest dimecres que el ministeri d'Educació ha demostrat "precipitació i improvisació" en acceptar separar la tramitació dels currículums de primària i Formació Professional Bàsica de la tramitació del temari de Secundària i Batxillerat. D'aquesta manera, el ministeri treballarà únicament en l'aprovació del decret sobre el currículum de la primària que, segons la consellera, "és el de principal aplicació". Per a Rigau, Wert ha hagut d'acceptar que el currículum previst inicialment "no es podia debatre ni treballar bé" i, per això, segons ella, ha hagut de recular.

Educació i perspectiva de gènere

Article revista SOM ESPLAI Laura Ochoa

Sembla que “el gènere” està de moda, últimament. Per tot arreu tallers sobre gènere, cursos sobre gènere, monogràfics sobre gènere… Aquesta paraula tan científica, que al principi no ens deia gran cosa i que a vegades ha servit (i serveix) més aviat per substituir covardament la diabòlica “feminisme”, s’ha convertit quasi bé en tema imprescindible en qualsevol trobada, formació o esdeveniment esplaiístic. Però, últimament, sembla que sempre vingui acompanyada d’un cert sentiment de frustració, com d’una sensació estranya que no anem mai prou lluny. Em pregunto si això que ens falta no ens ho hem deixat pel camí… i si les paraules no hi tenen alguna cosa a veure.
Quan la plaga feminista va introduir-se en alguns sectors del món de l’esplai (tota mudada, amb el seu vestit de “perspectiva de gènere”), vam començar preguntant-nos de què es tractava, per què ens venien a molestar posant en dubte coses tan arrelades en nosaltres, o potser alegrant-nos que finalment algú vingués a dir el que feia temps que intuíem. Així es va posar en marxa la “màquina formadora”, que ens va començar a fer mil preguntes: Què és el sexe? Què volen dir paraules com “natural”, “cultural”, “intersex”, “pansexual”? Com afecta el nostre gènere a la nostra vida? Quants sexes hi ha? Què és ser Queer? I encara més: Què és l’amor? Què és el poder? Quina relació hi ha entre aquestes dues paraules? I encara més preguntes, i més, i més.
I ens vam formar. Ens vam qüestionar. Vam anar als tallers, i als cursos, i a les jornades. Vam empapar-nos de gènere. Però va arribar un moment en què tot aquell discurs ja no era nou, en què a tot arreu ens repetien, una vegada i una altra, les mateixes preguntes: Què és el sexe? Què volen dir paraules com “natural”, “cultural”, “intersex”, “pansexual”? Com afecta el nostre gènere a la nostra vida? Quants sexes hi ha? Què és ser Queer? I un altre cop: Què és l’amor? Què és el poder? Quina relació hi ha entre aquestes dues paraules? Sempre les mateixes preguntes. Ja no era apassionant. Vam començar a avorrir-nos.
“D’acord! Però nosaltres hem d’educar persones, no en tenim prou amb les preguntes! Volem respostes! Volem recursos!”. Recursos, la nova paraula estrella. Activitats palpables, preparables i valorables, per poder fer a l’esplai, o al cau, o allà on sigui, perquè els infants de la nova generació ja no siguin sexistes, perquè creixin sabent que l’important és respectar-se i que s’estimin i que es valorin i que sàpiguen que poden estimar qui vulguin i que no tractin malament les persones d’un altre gènere, color, mida, orientació sexual… Ens vam posar a buscar recursos per tot arreu, aquí a prop, i també lluny, en altres països, i en altres àmbits. I vam tornar al Sexe de l’Àngels, i vam trobar el RAINBOW, i l’APFCIB, i les guies de Casals de Joves, i el Banc de Recursos d’Esplac… Que ens van fornir amb centenars d’activitats molt útils per treballar a l’esplai. Perfecte! Ara ja tenim els continguts, ja tenim les activitats per treballar-los. El “gènere” és nostre! … Però, què passa, ara? D’on ve aquest sentiment inesperat d’insatisfacció? Aquesta sensació estranya que sempre hi ha alguna cosa que falta?
Tinc una hipòtesi. Som gent massa seriosa. Hem agafat tot un batibull d’idees revolucionàries, transformadores, de vegades contradictòries entre elles, idees que poden carregar-se aquest món tal com el coneixem, que poden molt fàcilment agafar-lo i posar-lo de cap per avall, unes idees alliberadores, orgàsmiques! i les hem disfressades de cosa seriosa, de “perspectiva de gènere”, i ens hem fet preguntes i hem buscat recursos amb la nostra ment racional, plena de sentit comú de persones que es dediquen a educar el jovent i que són conscients de la gran responsabilitat que això comporta… ens ha faltat bogeria. Ens ha faltat recordar que els moviments feministes són, abans que res, transgressió, desafiament i, sobretot, que la seva expressió passa – a més de per la ment racional – PEL NOSTRE COS!!!
I si intentéssim canviar de sentit? I si miréssim cap endins, ara que ja hem mirat tant cap enfora? Què passaria si comencéssim a experimentar amb el nostre cos? Si ens preocupéssim realment de detectar i eliminar els micro (o macro!) masclismes que s’enganxen a la nostra pell com sangoneres!? Si intentéssim fer del nostre equip de monis – o d’una part d’aquest, o de qualsevol altre grup de persones – un espai segur, segur de veritat, i empoderador on, de cop i volta, tothom se sentís a gust, tothom entengués la necessitat i tingués el desig atroç de trencar totes les normes de gènere, de convertir l’avorrit i desigual teatre dels (dos) gèneres en un escenari real, on tothom experimentés amb el seu rol, la seva identitat, la seva imatge, només per veure què passa!
I si les monitores es deixessin créixer els pèls del cos, i se’n posessin de més, i comencessin a caminar rectes, amb el pit obert i el cap en alt! I els monitors es posessin arracades penjades, plenes de colorins, i mitges i bambes roses, i agafessin aires de coqueteria i seducció… i després, al revés!? I si ens comencéssim a abraçar, o a fer petons a la boca, o al nas, o al genoll, quan arribem a l’esplai, en comptes de seguir amb aquells vicis de donar-se la mà fraternalment, virilment, entre nois i fer dos petons galants a les noies!? I si les reunions de monis (i de famílies?) s’omplissin de tallers de drag kings i drag queens, i de formacions d’autodefensa feminista, i de sessions d’expressió corporal i de teatre de l’oprimit? I si anéssim a reunir-nos amb les associacions de feministes o LGTBQ de les nostres ciutats, i anéssim a les manifestacions amb elles i vinguessin a parlar-nos del que fan, i a compartir vivències i experiències? I si traguéssim tots aquells ninotets de pal de les portes dels lavabos de l’esplai (i de tots els bars i restaurants de la nostra ciutat)? I etc. etc. etc.
Potser així els infants de la propera generació ja no sabrien ni per on començar a discriminar! I potser així els recursos per treballar el “gènere” ens sortirien sols, serien evidents, i nosaltres seríem recursos vivents! I entendríem que la paraula “gènere” no és (només) el nom d’un munt de teories, sinó sobretot un punt d’unió d’innumerables moviments revolucionaris, un motor per fer d’aquest un món més habitable, més lleuger, més boig, més obert als canvis i a les transformacions, i tot això començant per nosaltres, que som una ment i un cos inseparables, que s’han de compenetrar per poder viure! Potser així, fins i tot, ens tornaríem persones una mica més alegres, segures i positives, i els infants que intentem educar, en conseqüència, també.


Llengua i Escola

Article Diari ARA

La comunitat educativa catalana ha rebutjat amb interlocutòria del TSJC que obliga cinc escoles a fer el 25% de les hores de classe en castellà i ha fet una crida en defensa a la immersió lingüística. Somescola ha reiterat que la llengua i el model educatiu "no hauria de decidir-se per la via judicial", mentre que el CCOO ha destacat que la decisió del tribunal "no té cap fonament" en la realitat lingüística i social del país i l'UGT ha denunciat el nou intent de "centralització".
CCOO: "Falta de respecte"
La secretària General de la Federació d'Educació de CCOO, Montse Ros, ha criticat la "falta de respecte absoluta" als professionals de l'educació, alhora que ha assegurat que la campanya del PP ha fracassat perquè "només ha pogut mobilitzar cinc famílies". "Jo no veig que hi hagi cap jutge que li digui a un enginyer si per fer el túnel ha de fer servir la toneladora A o B i fer-les treballar 5 o 10 hores", ha exemplificat Ros fent una comparativa amb un altre àmbit professional per explicar el cas de l'ordre del TSJC. "Això entra dins les competències professionals i li pot exigir que compleixi el seu contracte i que el túnel estigui fet", ha afegit.
UGT: "Recentralització"
Per la seva banda, el sindicat d'UGT considera que la decisió del TSJC representa un "viratge" més en les polítiques de recentralització del govern espanyol i la via judicial del PP "per intensificar l'ofensiva contra la llengua catalana i la immersió lingüística". Així, el sindicat denuncia una vegada més la "judicialització" de l'ensenyament català "en moments en què el món educatiu necessita més que mai recursos per a la millora de la qualitat de l'ensenyament".
Somescola demana al Govern que continuï blindant la immersió
Entre les entitats que han mostrat el seu desacord amb l'ordre del TSJC hi ha Somescola, que ha remarcat que "la llengua i el model educatiu del nostre país no hauria de decidir-se per la via judicial" tota vegada que és "el Parlament de Catalunya qui estableix la legislació pròpia, segons el mandat democràtic que els catalans hem expressat a les urnes". Somescola ha demanat al Govern "que continuï blindant el model d'immersió lingüística, d'acord amb l'aplicació de la normativa vigent. El departament d'Ensenyament és l'administració educativa competent per distribuir els horaris lectius i assignar el percentatge d'ús de les llengües. No és el TSJC qui té aquesta capacitat pedagògica ni aquesta funció organitzativa".
Somescola ha anunciat que es reunirà la setmana vinent per plantejar què farà la coordinadora d'entitats cíviques i educatives "per respondre a un nou pas en l'escalada judicial contra el model d'escola catalana en llengua i continguts" i "rebutjar la judicialització dels usos lingüístics a partir de l'acció individual d'unes famílies". A més l'entitat ha fet una crida social "per continuar defensant el consens bastit durant 30 anys a Catalunya i la immersió lingüística, garantia de la igualtat d'oportunitats i la cohesió social".

Entrevista a Àngels Ollé


Entrevista del 3/24 a Àngels Ollé mestra jubilada i pedagoga