PILI TURON GIRONA Carmen Pellicer (València), llicenciada en Teologia i en Pedagogia, presideix la Fundació Trilema i és una de les autores de l'informe "Aprendre d'Emprendre" en el qual s'han basat els projectes desenvolupats els útims quinze mesos en una vuitantena de centres d'arreu de l'Estat. Pellicer és una de les promotores del projecte d'emprenedoria educativa que s'ha analitzat aquest cap de setmana.
Defineixi l'essència de l'emprenedoria.
És una manera de ser, no d'actuar, que s'entén perfectament quan es pensa en una persona que no és emprenedora: aquesta és passiva, apàtica i poruga. Algú emprenedor té iniciativa i autonomia, és creatiu, innovador, eficaç i assumeix riscos de manera responsable. Aquests trets, com tots, s'aprenen a la infància.
Una bona educació no hauria de ser emprenedora sempre?
Sí, és clar. Una bona escola és emprenedora en si mateixa.
Però, ara, sembla que s'hagi descobert la xocolata del lloro...
Jo crec que no. Una de les coses que constatem és que les bones escoles ja feien projectes emprenedors. El que passa és que a mesura que avança la història de l'educació sorgeixen noves inquietuds, però una bona escola sempre estimula aquest tipus d'iniciatives.
Si s'hi ha d'incidir, potser és que alguna falla en el sistema...
A mi no m'agrada enfocar-ho com una fallada. Crec que cada temps històric, cada generació i cada societat té uns estímuls diferents. Ara, ens movem en una societat de la incertesa i necessitem que les escoles ens preparin. I no és que l'escola estigui fallant sinó que, tradicionalment, preparava per a altres coses. Ara, l'escola s'ha de plantejar un canvi ràpid, perquè la societat ha canviat molt ràpid. Potser avui són més necessàries que mai l'autonomia, la iniciativa, la capacitat de moure's en entorns incerts i turbulents.
La Fundació Trilema que vostè presideix treballa per a "la investigació i la transformació de l'educació en totes les seves formes". Aquest canvi ja va tard?
Crec que l'educació a Espanya necessita un canvi important, perquè no ha evolucionat suficient i programes com "Aprendre d'Emprendre" són una llavor. El canvi, en educació no ve plorant per tot el que fem malament, sinó aprenent de tot el que fem bé i de qui ho fa bé. A les nostres aules i les nostres escoles hi ha molta gent molt bona. A fora també, i cal deixar-se il·luminar per les visions d'aquells que són excel·lents. Jo no em pregunto mai si és tard o és aviat, és el temps que ens toca viure. Tots venim de contextos molt diferents, amb condicionants socioeconòmics i familiars moltes vegades negatius, però estic convençuda que l'escola pot fer que la vida d'un nen canviï. La investigació, la neurobiologia, la didàctica... ens ensenya formes millors de fer les coses i això fa que s'hagi de crear la tensió de canvi a la qual vostè es referia.
El concepte d'emprenedoria ha irromput en l'educació amb la crisi econòmica. Es pot interpretar que l'objectiu és crear futurs adults capaços d'autoocupar-se, de dinamitzar l'economia...
Jo entenc que hi ha una certa pressió que ara volem que se surti de l'escola essent autònoms i, llavors, tots feliços perquè rebaixem les llistes d'atur i els titulars de premsa. És una temptació perquè, al final, sobre l'escola sempre es pressiona. Quan hi ha un problema social es demana a l'escola que ho arregli: si hi ha accidents de trànsit, fem educació vial; per als problemes de violència, educació en la convivència; i quan hi ha atur, toca emprenedoria.
Sí, i ara sembla que es vol que l'escola formi empresaris.
Hi ha una part en què l'escola fa prevenció davant les dificultats de la vida, però hi ha una altra part que s'ha de blindar. L'escola no és un laboratori d'experiments. Jo crec que entendre l'educació emprenedora com l'educació del talent emprenedor és important. Així com distingir que no es tracta de ser empresaris, sinó protagonistes de la vida d'un mateix. I aquest és el sentit de formar cada nen perquè tingui prou personalitat per ser el protagonista lliure, compromès i bon ciutadà de la seva vida. L'educació emprenedora ha de tenir un component ètic molt important, l'alumne ha d'entendre que el sentit del treball és millorar la comunitat.
Com valora la inclusió d'assignatures d'emprenedoria als currículums? La manera de fer de les administracions contribueix a confondre pel que fa al sentit profund de ser emprenedor, que vostè acaba d'explicar?
Per canviar l'educació s'ha de tenir una visió de futur i una visió d'escola integral. Tinc una visió positiva de moltes de les iniciatives sobre educació i competència emprenedora de les administracions. Necessitem una visió global del canvi educatiu i això és el que jo no veig. Veig molta capelleta i molta discussió sobre coses molt puntuals. Crec que els polítics necessiten generar una visió d'on volen que estigui el nostre sistema educatiu en els pròxims cinc anys. El debat educatiu s'ha d'alliberar dels condicionants ideològics, dels interessos de determinats grups. Han de ser molt més generosos i fer protagonistes els mestres, que són els que saben.
Quinze mesos després d'aplicar-se projectes basats en l'informe "Aprendre d'emprendre", està satisfeta de la reacció de la comunitat educativa d'allà on s'han desenvolupat?
Sí, a nosaltres mateixos ens ha sorprès moltíssim la implicació dels docents. Ha implicat escoles diferents, ha barrejat alumnes i ha creat un esperit col·laboratiu amb col·lectius de fora dels centres.
De Girona, què en destaca?
Com que hi va haver tanta demanda, es va crear una seu específica i a Girona hi ha molts projectes. Jo, personalment, he avaluat els Maristes i és espectacular. És un centre que ha apostat pel model emprenedor d'escola i això és visionari, perquè és el model cap al qual voldrem caminar.
És exportable, per exemple, a centres amb contextos socioeconòmics molt diferents?
Sí que ho és. Si hagués de dir què fa únic "Aprendre d'emprendre" és que ha aconseguit asseure, durant un temps llarg, professors de la pública, la privada i la concertada, d'escoles rurals, urbanes, en barris marginals, escoles d'integració, d'elit, de totes les comunitats autònomes, de totes les llengües que s'hi parlen, de tots els nivells educatius... superant aquesta espècie de demagògia barata que es fa d'una xarxa educativa contra l'altra. El sistema educatiu d'un país només canviarà si tot ell millora. Enfrontar una xarxa a l'altra és molt aburd, a més de perillós.
De què depèn que s'estengui?
Ho ha de fer el professor i ho ha de permetre el director. Perquè el sistema canviï, primer s'ha d'invertir en els docents i en la professionalització de la direcció. I això no depèn de quants recursos tinguin ni el centre ni les famílies.
Ara que les universitats reformen la formació inicial dels mestres, què els demanaria que tinguessin en compte?
Que estudiïn. Hi ha una falta de nivell de reflexió en els docents que arriben a les escoles. Un mestre ha de sortir de Magisteri sabent que l'èxit del seu alumne depèn d'ell, amb el convenciment que si ell treballa, pensa, reflexiona, prepara i acompanya l'alumne, triomfarà. I també que les pràctiques es facin enganxades a un bon mestre.
La seva fundació promou el "coaching" didàctic. Els mestres necessiten un "coach"?
Aquest any, hem fet més de 1.500 hores de coaching, tot i que a mi m'agrada parlar de l'avaluació del desenvolupament docent. El que fem és observar-los fent classe i acompanyar-los en la seva evolució, els avaluem per al seu creixement personal com a docent.
Què espera després d'aquestes jornades?
Vull no perdre l'equip de 320 professors vinculats directament al projecte i fer-los més forts perquè siguin capaços de liderar projectes més ambiciosos de canvi. A partir d'aquí, m'agradaria que féssim un pas més: que aquest projecte d'innovació emprenedora anés contaminant positivament la resta de l'escola. I en relació amb les noves lleis, m'agradaria crear un model de currículum de l'emprenedoria.
