L’esport és, essencialment, una ocasió per a l’adquisició de valors. És una possibilitat essencial que ofereix la societat per adquirir certes virtuts. A més, també és una ocasió per enfortir el caràcter. L’esport és un petit laboratori per afrontar les contrarietats. I això, en certa manera, forma caràcter, l’esculpeix.
Els valors configuren el caràcter de la persona i, encara que són invisibles i intangibles perquè no es veuen ni pesen, donen fortalesa a l’esperit i ens permeten desenvolupar-nos al llarg de la nostra existència. Per això, els valors són per viure’ls i per gaudir-ne. No són entelèquies abstractes que són allí, en un món distant i llunyà de l’home, sinó que formen part de la nostra vida i, a través de l’educació, cal desvetllar-los i enfortir-los. A més, els valors no es poden aprendre d’una manera objectiva, com si fossin dades geogràfiques o realitats numèriques, sinó que s’han de comunicar d’una forma indirecta i subjectiva. Es transmeten a través de la vida que porta un determinat subjecte i, la majoria de les vegades, d’una manera indirecta, és a dir, sense referir-se explícitament al valor en qüestió.
L’esport desenvolupa i fomenta uns valors, com ara la recerca d’una millora constant, el domini de les emocions, el treball ascètic de preparació llarga i contínua per assolir un objectiu no immediat, la paciència, el sacrifici, la constància, l’acceptació de la derrota com a camí de superació, la cooperació amb altres persones per assolir un objectiu comú, la renúncia al propi bé en benefici del grup, el respecte i valoració de les capacitats dels companys i dels adversaris o la solidaritat entre els companys, qualitats humanes indispensables per adquirir la maduresa necessària per viure una existència lliure, responsable i plena.
