Perillen escoles en llengua catalana a València

http://m.vilaweb.cat/noticia/4167564/20140117/escola-valenciana-alerta-perillen-151-linies-catala.html

La Conselleria d'Educació vol suprimir 187 unitats educatives d'infantil a l'ensenyament públic i fer-ne vuit de noves a l'escola concertada, segons que denuncia Escola Valenciana. En un informe presentat ahir, l'entitat diu: 'Una de les mesures que va prendre l'administració educativa el curs passat va ser l'augment d'alumnes per aula: de 25 a 30, amb la intenció de tancar aules en les escoles públiques i reduir-hi professorat. Conseqüència d'aquest fet és la proposta de supressió d'unitats educatives que la Conselleria d'Educació ha fet per al curs 2014-2015.' El president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, retreu al govern que promogui 'de manera aclaparadora l'ensenyament concertat en castellà i ataqui directament l'ensenyament de qualitat, el públic en valencià'.

Escola Valenciana diu que la consellera d'Educació, Maria José Català, ha passat d'un període de diàleg a començar un procés d'atac a l'ensenyament públic en català 'en consonància amb José Ramón Bauzá a les Illes Balears'. Recorda que un dels suposats arguments del president d'Alberto Fabra per a tancar RTVV era garantir l'educació pública valenciana; en canvi, hi ha sis escoles públiques amb línies en català que perillen si se suprimeixen les unitats proposades per al curs que ve. Es tracta dels col·legis Santa Quitèria d'Almassora (Plana Alta), Sara Fernández de València, Ciutat de Cremona d'Alaquàs (Horta Sud), Josep Camarena de Gandia (Safor), Torre de les Maçanes (Alacantí), i Cases del Senyor de Monòver (les Valls del Vinalopó).

'És inacceptable que es propose de deixar poblacions sense escola pública en valencià; enlloc no ha de faltar l'oferta en valencià, almenys a les zones denominades valencianoparlants. La Conselleria d'Educació priva una població d'un dret bàsic i necessari, lleva l'oportunitat de tindre el millor ensenyament possible. La suposada manca de matrícula, en molts casos, prové de la nul·la promoció dels centres per part de la Conselleria d'Educació, escoles que garanteixen l'educació òptima als estudiants que en un futur seran els qui duran endavant aquesta terra que tant ens estimem uns i tant balafien uns altres', va dir ahir Vicent Moreno. 

Escola Valenciana recorda que per a aquest curs es van aconseguir quaranta noves línies d'ensenyament en català i que ara l'administració de Fabra proposava d'eliminar-ne 151 per al curs vinent.

Escola i homosexualitat

El síndicde greuges insta educació a acabar amb la discriminació escolar per orientació sexual

http://www.elpuntavui.cat/ma/article/2-societat/5-societat/710250-el-sindic-de-greuges-insta-educacio-a-acabar-amb-la-discriminacio-escolar-per-orientacio-sexual.html

El 17 de maig del 2013, coincidint amb la celebració del Dia contra l'Homofòbia, Lesbofòbia, Bifòbia i Transfòbia, diferents associacions valencianes que treballen per la igualtat de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals (Lambda, Diversitat, Diversament i GALEHI), remetien un escrit al síndic de greuges amb diferents estudis sobre l'assetjament escolar a joves LGTB en els centres educatius en els quals s'exposava la situació de vulnerabilitat que viuen aquests adolescents en els seus col·legis i instituts, a què adjuntaren nombrosa documentació.
Ara és el síndic qui remet un escrit a la Conselleria d'Educació en què argumenta que després d'analitzar tota la documentació aportada i els estudis existents, “està demostrat fefaentment que els centres educatius no són llocs segurs per als joves que no responen a les expectatives de gènere i que no s'estan prenent les mesures necessàries per a posar fi a la xacra de l'assetjament escolar per qüestió d'orientació sexual o identitat de gènere, fet que vulnera diversos articles de la Constitució i punts de la llei d'educació”.
Per tot açò, José Cholbi suggereix a Educació diferents passos per a evitar l'assetjament als joves, entre els quals hi ha incloure en el currículum formatiu materials pedagògics que treballen la igualtat i la no-discriminació per motiu d'orientació sexual, identitat de gènere o procedència familiar, suprimir en els llibres de text els continguts que degraden les persones LGTB o famílies amb estructures no tradicionals. També recomana facilitar la formació del professorat sobre diversitat sexual, a més de la formació en la manera d'actuar en els casos d'assetjament a adolescents LGTB. A més, suggereix incentivar també les tutories d'atenció a la diversitat sexual, de gènere i familiar en els centres educatius, així com impulsar i facilitar la col·laboració dels centres educatius amb els col·lectius LGTB.
Mar Ortega, coordinadora de Lambda, afirma que “és un gran avanç pels drets de les i els joves LGTB que es reconega la seua vulnerabilitat en els centres educatius i que no s'estan prenent les mesures adequades perquè acaben les situacions d'assetjament. Esperem que les diferents conselleries implicades prendran nota de tot el que els ha dit el síndic i es decidiran fermament a eliminar l'assetjament escolar per raó d'orientació sexual”.

Exemple de deures creatius. El taller 2.0

http://www.taller20.eu/2014/01/fisica-deures-i-tires-comiques/

Uns dies abans de les vacances de Nadal, vaig començar a plantejar-me si encarregava alguna feina al meu alumnat de física o no. D’una banda, volia que durant les dues setmanes sense classe, no desconnectessin completament de l’assignatura i que, en un moment o altre, pensessin en el que havíem estat treballant fins al moment. D’altra banda però, no volia carregar-los amb els típics deures sense sentit i repetitius, que acaben sent una llosa que s’arrossega fins a l’últim dia de vacances i que s’acaben fent ràpid i de qualsevol manera.
Després de pensar-hi una mica, vaig arribar a la conclusió que la qüestió no era «deures sí o deures no», sinó aclarir quin era l’objectiu que buscava. Doncs bé, el que pretenia era sobretot que revisessin els conceptes apresos i els acabessin d’integrar. Alhora, també volia seguir suscitant interès i curiositat per la física, és a dir, fer allò que el Nacho Gallardo descrivia amb la metàfora del professor-pescador, al seu article Construyendo itinerarios.
Amb aquestes idees al cap, vaig acabar de perfilar quins serien els Deures per a les vacances. Tothom hauria d’elaborar un mapa conceptual sobre els moviments en una dimensió, tema principal del 1r trimestre. Aquesta seria l’única tasca obligatòria.
A partir d’aquí, els oferia la possibilitat de realitzar algunes activitats voluntàries, que els servirien per millorar la nota d’avaluació continuada. En concret els vaig fer tres propostes:

• Deduir una expressió per calcular la potència d’un aerogenerador
• Mirar una xerrada TED sobre física, d’entre unes quantes seleccionades per mi, i comentar-la al grup d’Edmodo de l’assignatura.
• Crear una vinyeta o tira còmica a partir dels conceptes del tema del moviment. Es podia triar entre dibuixar-la a mà o utilitzar alguna de les aplicacions disponibles a la xarxa.

He de dir que estic molt satisfet amb la resposta del meu alumnat. De 80 alumnes, una desena han resolt el problema de l’aerogenerador, una vintena han mirat i comentat una xerrada de física i una trentena han fet la tira còmica. Val a dir que algunes persones han fet dues o més activitats i que n’hi ha unes quantes que no n’han fet cap de les tres, però d’això es tractava.
Com a mostra de tota aquesta feina, m’agradaria compartir algunes de les vinyetes sobre el moviment, que trobo que estan especialment bé i que demostren la comprensió dels conceptes que hi ha darrere.

---

La buena escuela no asfixia la creatividad

Article a El País http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/04/05/actualidad/1365175865_448281.html

Tendemos a ver la creatividad como algo chic y elitista, solo al alcance de unos pocos privilegiados. Así lo interpretó en 1999 el psicólogo social Howard Gardner en Inteligencia reestructurada: múltiples inteligencias para el siglo XXI. Sin embargo, con los años se va imponiendo la visión democrática de Ken Robinson, convertido en todo un gurú para un séquito de pedagogos. En opinión de este educador y conferenciante de masas, “todo el mundo es capaz de tener éxito en algún área si se dan las condiciones precisas y se ha adquirido un conocimiento relevante y unas habilidades”. Hasta ahí todos satisfechos. El problema llega ahora. Según este británico, la escuela mata esta creatividad que no tiene por qué ser artística, como solemos imaginar, sino científica o social.
Según Robinson, al profesor solo le interesa que se conteste lo que está en los contenidos del temario, lo que provoca la frustración de aquellos niños que son más arriesgados y a los que les gusta improvisar. Eso provoca que cada vez se atrevan menos a pensar de manera diferente por miedo a equivocarse. Tienen un comportamiento más rígido y convergente. Todo ello, en opinión del pedagogo, tiene su origen en una escuela anacrónica concebida durante la revolución industrial pensando en la producción en cadena. Un esquema que casa mal con una sociedad basada cada vez más en los servicios y el conocimiento.
El filósofo José Antonio Marina en el blog de su proyecto Observatorio de la Innovación Educativa se muestra disconforme: “Este tema no se puede despachar a la ligera. No se puede desprestigiar la respuesta correcta, como hace Robinson. No hay una solución creativa a la tabla de multiplicar, ni se puede mezclar Napoleón con Harry Potter en un relato histórico. Tampoco se puede ensalzar tanto el pensamiento divergente que se anule el pensamiento convergente”.

El tiempo es fundamental para que las ideas fluyan", dice una profesora

Article Montse Ros. La desobediència a la LOMCE és una oblicació ètica.

http://diarieducacio.cat/la-desobediencia-a-la-lomce-una-obligacio-etica/

Montse Ros és Secretària General de la Federació d’Educació de CCOO

Un principi de l’art de l’educació és que no s’ha d’educar els nens conforme al present, sinó conforme a un estat millor, possible en el futur, de l’espècie humana; és a dir, conforme a la idea d’humanitat i del seu destí.

Immanuel Kant

A Catalunya hi ha una gran majoria de persones que no comparteix la idea d’humanitat que té el ministre Wert. L’educació requereix honestedat. Ens trobem, doncs, en l’obligació ètica de protegir la infància i el jovent, el futur del nostre poble, i la mateixa idea d’una societat més neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç (1). Les famílies, el professorat, totes les persones que ens comprometem en el benestar d’avui i de demà ens trairíem si acatéssim la LOMCE.
És una qüestió difícil però no temerària, que necessita molta intel·ligència i molta unitat. Ens equivocaríem si intentéssim convertir la resistència a la LOMCE en una exhibició de protagonismes partidistes, de personalismes, d’heroïcitats.
El Govern de Catalunya té capacitat d’acció jurídica. La LOMCE contradiu la Constitució Espanyola, l’Estatut de Catalunya, directives de la Unió Europea i diversos convenis internacionals. El departament d’Ensenyament ha d’impugnar la LOMCE i els seus reials decrets per preservar les competències de l’autogovern, la cultura i la llengua catalanes i la legitimitat dels projectes educatius de centre, o de grups de centres. Que ho faci.
El Parlament de Catalunya ja va aprovar una resolució, a proposta del Marc Unitari de la Comunitat Educativa, on comprometia normativa pròpia per assegurar que el dret universal a l’educació fos garantit pels poders públics de forma democràtica i equitativa. Ara és el moment de posar en marxa aquesta resolució, tenint com a referent els millors exemples europeus. Que ho faci. El Parlament té una tasca immediata amb la tramitació, ja anunciada, de les lleis de la formació professional catalana que podrien transformar-se en el sistema d’educació al llarg de la vida, cosa necessària i que la LOMCE no legisla. El Parlament pot fer que la nova Formació Professional Bàsica no sigui un cul de sac, i que mantingui la ràtio 15 com a condició necessària per a la seva viabilitat educativa. Haurà de ser també el Parlament qui, dins del marc europeu, esquivi la cotilla de les revàlides sense posar en perill l’acreditació dels títols. És possible i imprescindible. Es tracta d’un punt clau de la LOMCE, ja que les revàlides pretenen evitar la progressió d’un gran percentatge d’estudiant, controlar el currículum i promoure la segregació escolar a través de la publicació de rànquings. La segregació trenca la xarxa humana, la fa menys eficient en la creació de coneixement i art, menys creativa i menys solidària.
Caldrà un acord dels rectors per preservar les proves d’accés a la universitat -l’anomenada selectivitat- com a barem bàsic per a la regulació del flux d’estudiants a les universitats catalanes, mantenint la igualtat d’oportunitats. Que el facin.
Somescola és potser l’organització d’organitzacions més àmplia, i li haurem de demanar que faci un pas més enllà de la defensa de la llengua catalana i la immersió lingüística. Hauria d’apostar per estendre les accions de resistència a la LOMCE en tots els espais educatius i culturals del país.
És un goig que partits, sindicats, patronals, fundacions, assemblees, plataformes, centres educatius, per tot Catalunya, estiguin treballant de valent en renovar la utopia educativa. Som conscients que l’educació del futur es veu confrontada a una inadequació cada vegada més àmplia, profunda i greu. D’una banda els nostres sabers desarticulats, parcel·lats i compartimentats, i de l’altra, les realitats o problemes cada vegada més multidisciplinaris, transversals, multidimensionals, transnacionals, globals, planetaris (2).

Els deures a casa contra les cordes

Article molt interessant de l'Enric Prats, pare de l'escola i professor de Pedagogia, sobre els deures. Un debat obert al Claustre de l'escola Gravi.

http://diarieducacio.cat/blogs/bofill/2014/01/20/els-deures-a-casa-contra-les-cordes/

Els deures a casa han tingut tradicionalment bona premsa entre una bona part del conjunt del professorat i també de les famílies. Completar i reforçar la feina feta a l’escola i adquirir hàbits de disciplina i esforç han estat els arguments esgrimits per defensar-los. De tota manera, en els darrers temps han sorgit algunes veus crítiques sobre la conveniència dels deures a casa.
És cert que el temps a l’escola sembla insuficient per acabar uns programes massa carregats de continguts d’aprenentatge, especialment per part d’alumnes amb més dificultats, i que la prolongació a casa pot ser útil per alguns nois i noies. Però en un sistema educatiu més orientat a superar exàmens o revàlides, com el que vindrà amb la nova llei d’educació, que no pas a educar de debò, els deures responen a la creença que més feina ajuda a millorar els aprenentatges (mireu aquest article, en anglès, que explica la inquietud de molts pares i mares xinesos sobre aquesta qüestió) .
Això suposa pensar el sistema educatiu d’una altra manera i repensar els continguts i les metodologies didàctiques, però també convé revisar el paper de les famílies en l’educació escolar.
A partir d’una certa edat, els deures signifiquen un cert trasbals a casa, sobretot en termes d’organització del temps (extraescolars, encàrrecs domèstics, caps de setmana, etc.), però també genera inquietuds quant a la capacitat de pares i mares per ajudar els fills i filles. La sofisticació i la complexitat d’alguns continguts d’aprenentatge, com també la manca d’entrenament dels pares i mares en les rutines escolars, no són ben gestionades pels mateixos nois i noies, que com més grans més inconvenients hi acaben posant.
En aquest sentit, la crítica més incisiva discuteix la poca utilitat dels deures i el seu caràcter sovint reiteratiu o poc original. Escriure, o encara pitjor, reescriure llistes llargues d’oracions, o repetir exercicis i més exercicis idèntics als que s’han fet a l’escola, són alguns dels exemples que converteixen els deures a casa en una tasca avorrida i inútil, dos antídots contra la motivació i l’interès per aprendre.
Precisament, alguns d’aquests arguments han generat una forta oposició de famílies a França, que fins i tot va derivar fa un parell d’anys en una “vaga de deures”, sota l’eslògan “Ce soir, pas des devoirs” .
En realitat, la idea de fons és que l’existència dels deures a casa es manté més per creences i conviccions dels seus defensors que no pas per evidències i certeses que en demostrin la utilitat, com argumenta Alfie Kohn en el llibre El mito de los deberes (Editorial Kaleida). Hi ha altres referències a recerques que qüestionen la conveniència pedagògica dels deures.
Finalment, unes reflexions interessants, des de l’òptica legal i psicològica, les podeu trobar en aquest blog Amb els peus a terra.
En qualsevol cas, és indiscutible que convindria generar un diàleg per trobar un espai intermedi on puguin confluir els interessos de les famílies, els requeriments que expressi l’escola i sobretot les necessitats dels nois i les noies.

Enric Prats
Professor de Pedagogia
Universitat de Barcelona