dissabte, 31 de maig del 2014
Qui sap més d'educació son els educacadors
Entrevista a Claudio Naranjo a Diari de l'Educació
La veu crítica de Claudio Naranjo, alhora
confiada i esperançadora, ens planteja un repte important, urgent i
ineludible: transformar profundament l’educació perquè les persones
d’avui construeixin un millor demà.
Claudio Naranjo (Xile, 1932) fa més de quaranta anys que crea mètodes per al desenvolupament i el creixement personaldes d’una perspectiva humanística. En aquest àmbit, és una de les figures més rellevants del nostre temps, i ha exercit una influència important en la transformació del procés educatiu i del que entenem per educació. Deixeble de figures de la talla de Fritz Perls, el doctor Naranjo és un referent mundial per a tothom qui entén l’educació com un procés que ens fa savis, lliures i, sobretot, més humans. Entre les seves obres més conegudes, podem citar Cambiar la educación para cambiar el mundo o Sanar la civilización (editorial La Llave), a més de nombrosos tractats sobre psicologia i desenvolupament personal
Vostè és defensor d’una educació humanitzadora. La podria definir breument?
Un primer
pas cap a la humanització de l’educació seria aconseguir detenir aquest
allunyament progressiu de les humanitats, que van pretendre ser
humanitzadores. Avui dia, s’han academitzat i han perdut aquest antic
poder; per exemple: quan es llegeix l’Odissea, no com el viatge de
l’ànima, sinó amb interessos filològics i històrics, se’n perd el
sentit. Així ha passat amb moltes de les humanitats que es
van transformar en objecte cultural, en un vernís que atorga estatus.
Una altra qüestió fonamental seria que es
prengués seriosament el fet que hi ha una normativa internacional de la
UNESCO que diu que l’educació ha de servir per als aspectes emocionals,
per als aspectes interpersonals, per conviure. Però això no es fa perquè
ningú no ho sap fer. Amb tot, se sent amb molta força que cal crear un
espai per al món emocional.
Educando a los hijos en la incertidumbre
Article de Mayte Rius a la Vanguardia (27 desembre 2013).
La situación actual ofrece pocas
seguridades y certidumbres, desde el punto de vista individual y
colectivo. Conceptos como formación, carrera profesional, empleo
estable, vivienda en propiedad, domicilio habitual, pareja o familia
están en transformación, y muchas de las ideas y creencias que durante
años han servido de referencia o han regido la sociedad están en crisis.
En estas circunstancias, la tarea de educar se complica porque padres y madres han de afrontar problemas para los que no pueden usar los métodos que sus padres utilizaron con ellos. “Cada
generación lo tiene más difícil que la anterior para educar porque hace
cien generaciones –por decir una cifra–, todo lo que tenía que aprender
un niño se lo podían enseñar sus padres, y hoy los padres ni siquiera
saben qué debe aprender el hijo o tienen que aprenderlo ellos”, explica
Mariano Fernández Enguita, catedrático de Sociología de la Universidad
Complutense de Madrid.
No es sólo que padres y madres no tengan referencia sobre a qué edad hay que dejarles utilizar Facebook o cuando
es adecuado facilitar a un niño un móvil. Es también que no saben en
qué han de formar más o mejor a sus hijos para que tengan más
oportunidad de trabajar, ni si han de promover en ellos el compromiso y
la firmeza con los proyectos y las relaciones personales o alentar el
relativismo para entrenarlos en la ruptura y los cambios constantes. Y
esta falta de certezas a menudo paraliza a los padres. Maria Batet,
maestra y responsable de Valorsdemprendre.org, desde donde desarrolla metodologías para
fomentar la emprendeduría y aprender a convivir con incertezas, asegura
que el mejor antídoto ante las incertidumbres actuales es recuperar la capacidad de pensar. “En vez de resolver los problemas que nos plantean los hijos de forma
rápida e impulsiva, hay que desgranar el problema, desglosarlo y ver
las consecuencias que pueda tener, analizar por qué sí o por qué no el
chaval ha de tener móvil, o ha de hacer o no hacer cualquier cosa”,
comenta.
Resulta importante, dicen los expertos, que los padres no conviertan su falta de referentes o sus incertidumbres sobre el futuro en inseguridad. “Los padres transmiten su seguridad –o lo contrario– por ósmosis, es decir, por contagio; por eso las circunstancias actuales de inseguridad son muy negativas para los niños”, apunta Gonzalo Hervás, profesor de Psicología de la Universidad Complutense. Y añade que la adversidad económica es una potente fuente de estrés para los niños incluso aunque no les afecte directamente, “porque el estrés de los padres se contagia en muchos casos de forma automática y sabemos que eso genera vulnerabilidad psicológica a desarrollar trastornos de ansiedad, de depresión, e incluso más graves”.
estable, vivienda en propiedad, domicilio habitual, pareja o familia
están en transformación, y muchas de las ideas y creencias que durante
años han servido de referencia o han regido la sociedad están en crisis.
En estas circunstancias, la tarea de educar se complica porque padres y madres han de afrontar problemas para los que no pueden usar los métodos que sus padres utilizaron con ellos. “Cada
generación lo tiene más difícil que la anterior para educar porque hace
cien generaciones –por decir una cifra–, todo lo que tenía que aprender
un niño se lo podían enseñar sus padres, y hoy los padres ni siquiera
saben qué debe aprender el hijo o tienen que aprenderlo ellos”, explica
Mariano Fernández Enguita, catedrático de Sociología de la Universidad
Complutense de Madrid.No es sólo que padres y madres no tengan referencia sobre a qué edad hay que dejarles utilizar Facebook o cuando
es adecuado facilitar a un niño un móvil. Es también que no saben en
qué han de formar más o mejor a sus hijos para que tengan más
oportunidad de trabajar, ni si han de promover en ellos el compromiso y
la firmeza con los proyectos y las relaciones personales o alentar el
relativismo para entrenarlos en la ruptura y los cambios constantes. Y
esta falta de certezas a menudo paraliza a los padres. Maria Batet,
maestra y responsable de Valorsdemprendre.org, desde donde desarrolla metodologías para
fomentar la emprendeduría y aprender a convivir con incertezas, asegura
que el mejor antídoto ante las incertidumbres actuales es recuperar la capacidad de pensar. “En vez de resolver los problemas que nos plantean los hijos de forma
rápida e impulsiva, hay que desgranar el problema, desglosarlo y ver
las consecuencias que pueda tener, analizar por qué sí o por qué no el
chaval ha de tener móvil, o ha de hacer o no hacer cualquier cosa”,
comenta.Resulta importante, dicen los expertos, que los padres no conviertan su falta de referentes o sus incertidumbres sobre el futuro en inseguridad. “Los padres transmiten su seguridad –o lo contrario– por ósmosis, es decir, por contagio; por eso las circunstancias actuales de inseguridad son muy negativas para los niños”, apunta Gonzalo Hervás, profesor de Psicología de la Universidad Complutense. Y añade que la adversidad económica es una potente fuente de estrés para los niños incluso aunque no les afecte directamente, “porque el estrés de los padres se contagia en muchos casos de forma automática y sabemos que eso genera vulnerabilidad psicológica a desarrollar trastornos de ansiedad, de depresión, e incluso más graves”.
Com ensenyem a viure amb la incertesa
Article Maria Batet al seu Blog
És una obvietat
començar aquest post explicant que vivim moments i entorns de molta
incertesa Tanmateix no resulta tan obvi que estiguem educant els nostres
fills i alumnes per a un futur de poques certeses.
Com es fa? Com els eduquem per a un futur que desoconeixem, que canvia cada dia que passa?
dia que passa?
Inevitablement quan
eduquem ho fem en base a models que hem heredat, bé perquè els hem
après, bé perquè nosaltres mateixos els hem rebut. Però quins referents
tenim ara mateix per discernir a quina edat, per exemple, és produent
que els nostres fills tinguin mòbil?...i com aquestes, tantes i tantes
decisions.
Amb barret
d'educadors, com dissenyem els programes de formació a 16 anys vista
(que és el temps que els alumnes estarn en una educació formal) tant com
costa imaginar i predir el futur més immediat?
Sembla lógic pensar
que hem d'incorporar alguns elements nous que els preparin sobre tot
per a conviure amb una situació que és segura, la INCERTESA.
El canvi de
paradigma és important es tracta possiblement de no educar pensant que
el que els expliquem els resoldrà el futur, sinó que els hem d'ajudar a
entendre que els estem donant eines perquè puguin construir el seu
futur.
I això passa per a
una educació no només congintiva, sinó també afectiva, centrada més en
el propi alumne que en els coneixments a impartir.
Però possiblement la gran assigantura dels propers temps és la d'ENSENYAR A PENSAR i
per poder-ho fer, cal que els docents aprenguem noves metodologies i
coneguem com es genera el pensament, com aprenen els nostres alumnes i
quins recursos podem fer servir per millorar la seva manera de
discernir.
Els mestres d'Infantil han de cobrar més que els de la Universitat
Entrevista a Francesco Tonucci´
Diari ARA
Diari ARA
Fa 50 anys que es dedica a l'educació i explica, sense
sorprendre's, que encara aprèn coses. És assessor en matèria educativa
del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i ha passat per la ciutat
per fer una conferència al Museu Blau.
Com ha de ser una bona escola?
Per ser bona ha de ser per a tothom, i actualment l'escola és
obligatòria però no és per a tothom. Després de les guerres mundials i
de la dictadura espanyola les democràcies van aconseguir un gran èxit
garantint l'educació a tots els ciutadans. Tots els nens i les nenes
espanyols i italians van a escola avui, i això és un gran resultat. Però
l'escola que avui oferim a tots segueix sent per a pocs.
Per què?
La revolució ha estat només formal. Seguim
ensenyant els mateixos continguts a nens a qui no han llegit mai a
casa, que veuen hores i hores de televisió... L'escola hauria de fer-se
càrrec de les bases culturals, abans de pensar en les disciplines. Hem
de construir aquestes bases, perquè sense tenir-les els nens no
entendran res. El fracàs escolar és una conseqüència d'això, d'una
escola que no és per a ells.
Com es construeixen les bases?
Primer de tot pensant com està feta l'escola. És un lloc on tot just entrar-hi caldria començar a pensar, a escoltar, a rebre inputs
com la música, per exemple. I hi hauria d'haver experiències que ara
falten, com per exemple la lectura. Jo sóc molt partidari de llegir en
veu alta. No podem esperar que els nens comencin a llegir si no tenen
una experiència d'escoltar. L'escola hauria de transmetre als nens el
plaer de la lectura. I si llegeixen aprendran i comprendran moltes
coses.
Actualment els índexs de lectura no paren de caure.
Perquè es proposa la lectura de la pitjor
manera possible, que és desxifrar lletres, i en canvi se'ls hauria
d'oferir l'experiència d'escoltar.
Per tant, el rol del mestre hauria de ser diferent de com és ara.
Sí. S'ha de canviar la manera de rebre els
alumnes, i amb això vull dir que els mestres, normalment, volen que els
alumnes els escoltin. La proposta alternativa és que el mestre adopti
una actitud d'escoltar els alumnes, que els materials de treball a
l'escola siguin el que els alumnes portin amb ells, el seu bagatge vital
i cultural. El nostre sistema educatiu funciona pensant en el nen petit
com un ésser que no sap res i a partir dels sis anys es col·loquen els
aprenentatges importants que van arribant a mesura que els nens es fan
grans. Els mestres també funcionen així: els mestres d'infantil compten
menys, treballen més i cobren menys; això correspon a una idea antiga i
falsa del desenvolupament dels nens. Els mestres d'infantil haurien de
cobrar més que els d'universitat.
Cal tractar més bé els mestres.
Els nostres polítics no saben res de
ciència i no tenen en compte que el desenvolupament cerebral més
important es dóna quan els nens són petits. Els mestres de primària són
els que estan fent la feina més important i alhora és la que té més
riscos, perquè els danys poden ser molt greus.
¿L'educació infantil és la més important de totes?
Sí, ho diu la ciència. En el moment del
naixement i en els primers anys de vida és quan els nens aprenen les
coses més importants. I això trastorna totalment la relació que tenim
amb els nens a l'escola. Si els veiem com éssers buits els veiem com
éssers iguals, i no ho són. Però si creiem que els nens són éssers que
saben coses ens qüestionarem si podem aprofitar tota aquesta riquesa i
posar-la en moviment perquè l'aprenentatge no sigui passar del
desconegut al conegut, sinó un passatge del que sabem al que sabem
millor, aprofundint en les coses.
¿Tot això es pot aplicar en aules amb més nens, que és cap on anem?
Les aules haurien de desaparèixer, són una
estructura artificial. L'escola no hauria de tenir aules, sinó tallers i
laboratoris, i els nens s'haurien de moure i passar d'un lloc a un
altre en funció dels seus interessos. Podria haver-hi un espai per a la
ciència, un per a la lectura, un per a la música, un per a l'art. El
tema del nombre
de nens és un problema, és cert. Però és més complicat tenir un nombre
baix d'alumnes de la mateixa edat que no pas un nombre alt d'alumnes de
totes les edats. Aquest tema és clau. És necessari barrejar-los, perquè a
la vida la gent està barrejada per edats. El grup és útil i interessant
si és variat.
de nens és un problema, és cert. Però és més complicat tenir un nombre
baix d'alumnes de la mateixa edat que no pas un nombre alt d'alumnes de
totes les edats. Aquest tema és clau. És necessari barrejar-los, perquè a
la vida la gent està barrejada per edats. El grup és útil i interessant
si és variat.
Quins dèficits tenim els
adults educats en aquest sistema que no tindríem si haguéssim estat
educats d'acord amb aquesta proposta?
El
gran dèficit és que hem hagut d'aprendre-ho tot després de l'escola,
gairebé res del que vam aprendre allà va resultar útil per viure. Cada
un de nosaltres té un àmbit potencial d'excel·lència. I el paper de
l'educació hauria de ser buscar-lo, identificar-lo, ajudar la persona a
reconèixer-lo i valorar-lo, desenvolupar-lo tant com sigui possible.
Així les persones estarien satisfetes i serien felices, i això és el que
hauria de ser l'objectiu de tots els nostres projectes de vida. Així
també es més fàcil trobar feina, i en aquests moments és molt important,
perquè per als millors hi ha feina.
un de nosaltres té un àmbit potencial d'excel·lència. I el paper de
l'educació hauria de ser buscar-lo, identificar-lo, ajudar la persona a
reconèixer-lo i valorar-lo, desenvolupar-lo tant com sigui possible.
Així les persones estarien satisfetes i serien felices, i això és el que
hauria de ser l'objectiu de tots els nostres projectes de vida. Així
també es més fàcil trobar feina, i en aquests moments és molt important,
perquè per als millors hi ha feina.dimecres, 28 de maig del 2014
SOM ESCOLA ens convoca pel 14 de juny. Hi serem!
Somescola.cat fa una crida a la mobilització per defensar el nostre
model d’escola davant d’una amenaça imminent: la sentència del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el 2 de juny pot començar
a imposar una quota lingüística del 25 % en castellà a les aules del
nostre país si un sol alumne ho demana.
Com alerta aquest comptador, doncs, només falten 12 dies perquè els tribunals espanyols puguin escapçar la immersió lingüística, un model d’èxit reconegut internacionalment, a més de negar el nostre dret a decidir el model educatiu, atemptant contra la legislació i competències pròpies del Parlament de Catalunya.
La coordinadora d’entitats cíviques i educatives fa una crida a sumar-se a la mobilització del 14 de juny. Una mobilització de país per reafirmar amb fermesa que una majoria social de catalans defensa el model vigent d’immersió lingüística i d’escola catalana, així com mostrar el màxim suport a la comunitat educativa que el defensa àmpliament.
Abans del 14 de juny, Somescola.cat convida tothom a fer diverses accions prèvies, com comprar el lot de la mobilització o bé fer un donatiu. També et pots fer voluntari o organitzar tallers de capgrossos, per estrenar-los a la mobilització.
Somescola.cat rebutja la judicialització dels usos lingüístics a les aules del nostre país i la jerarquització lingüística amb què es prioritza el castellà. El TSJC contradiu el mandat de les institucions democràtiques catalanes i el criteri pedagògic del conjunt de la comunitat educativa. És el Parlament de Catalunya qui estableix la legislació educativa pròpia. Per tant, la coordinadora demana a la Generalitat que continuï blindant el model d’immersió lingüística, d’acord amb l’aplicació de la normativa pròpia vigent.
Com alerta aquest comptador, doncs, només falten 12 dies perquè els tribunals espanyols puguin escapçar la immersió lingüística, un model d’èxit reconegut internacionalment, a més de negar el nostre dret a decidir el model educatiu, atemptant contra la legislació i competències pròpies del Parlament de Catalunya.
La coordinadora d’entitats cíviques i educatives fa una crida a sumar-se a la mobilització del 14 de juny. Una mobilització de país per reafirmar amb fermesa que una majoria social de catalans defensa el model vigent d’immersió lingüística i d’escola catalana, així com mostrar el màxim suport a la comunitat educativa que el defensa àmpliament.
Abans del 14 de juny, Somescola.cat convida tothom a fer diverses accions prèvies, com comprar el lot de la mobilització o bé fer un donatiu. També et pots fer voluntari o organitzar tallers de capgrossos, per estrenar-los a la mobilització.
Somescola.cat rebutja la judicialització dels usos lingüístics a les aules del nostre país i la jerarquització lingüística amb què es prioritza el castellà. El TSJC contradiu el mandat de les institucions democràtiques catalanes i el criteri pedagògic del conjunt de la comunitat educativa. És el Parlament de Catalunya qui estableix la legislació educativa pròpia. Per tant, la coordinadora demana a la Generalitat que continuï blindant el model d’immersió lingüística, d’acord amb l’aplicació de la normativa pròpia vigent.
Xaxa d'escoles insumbisses. Contra la LOMCE
Xarxa escoles insubmisses
Aquest és el bloc que la Comissió No a les Retallades de l’Escola Patronat Domènech (Gràcia, Barcelona) posa en marxa per lluitar contra la LOMCE.
Tenim el suport de la Coordinadora d’AMPA’s de Gràcia i de la FAPAC ( Federació d ‘Associacions de Pares d’Alumnes de Catalunya), per tal de crear la Xarxa d’Escoles Insubmises a la LOMCE.
Amb la construcció d’aquesta Xarxa, volem expressar el nostre rebuig a la Llei Orgànica per la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) i en demanem la retirada perquè considerem que dinamita el model d’escola catalana, participativa, democràtica, integradora, equitativa, inclusiva, laica i coeducativa pel qual hem lluitat des de l’inici de la democràcia.
Tenim el suport de la Coordinadora d’AMPA’s de Gràcia i de la FAPAC ( Federació d ‘Associacions de Pares d’Alumnes de Catalunya), per tal de crear la Xarxa d’Escoles Insubmises a la LOMCE.
Amb la construcció d’aquesta Xarxa, volem expressar el nostre rebuig a la Llei Orgànica per la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) i en demanem la retirada perquè considerem que dinamita el model d’escola catalana, participativa, democràtica, integradora, equitativa, inclusiva, laica i coeducativa pel qual hem lluitat des de l’inici de la democràcia.
Manual de resistència activa a la LOMCE. FAPAC
Consulteu el manual de la FAPAC
LOMCE: Manual de resistència activa
El manual, presentat en roda de premsa, el podeu descarregar aquí.
La FaPaC fa una crida a totes les AMPA a adherir-se a la Xarxa d'Escoles Insubmises per tal de significar-se públicament contra la LOMCE i establir fórmules de resistència activa. La xarxa permetrà intercanviar iniciatives i propostes, enfortirà les posicions a cada territori i ajudarà a mantenir l'estat d'opinió anti-LOMCE.
Annexos per descarregar, MODELS DE DECLARACIÓ:
Més informació al blog: http://www.xarxaescolesinsubmises.wordpress.com
La FaPaC fa una crida a totes les AMPA a adherir-se a la Xarxa d'Escoles Insubmises per tal de significar-se públicament contra la LOMCE i establir fórmules de resistència activa. La xarxa permetrà intercanviar iniciatives i propostes, enfortirà les posicions a cada territori i ajudarà a mantenir l'estat d'opinió anti-LOMCE.
Annexos per descarregar, MODELS DE DECLARACIÓ:
Més informació al blog: http://www.xarxaescolesinsubmises.wordpress.com
Insubmissió a la LOMCE
Notícia apareguda al 324.cat
Barcelona
La FAPAC, la federació de pares i mares d'alumnes, farà arribar als pares i als centres educatius un "manual de resistència" activa a la LOMCE.
Aquest manual pretén ser el llibre d'instruccions per a la xarxa d'escoles insubmises a la LOMCE que la FAPAC està començant a organitzar. Es tracta d'una sèrie de punts per desobeir la LOMCE sense contravenir articles concrets de la llei, per evitar sancions.
Es proposa, per exemple, aconseguir un compromís de funcionament democràtic dels centres, garantint la participació decisòria del Consell Escolar. La FAPAC insisteix que, si bé la LOMCE atorga a les direccions dels centres poder decisori pràcticament absolut, no exclou explícitament que se subscriguin acords pels quals les direccions es comprometin a aprovar només aquelles mesures o iniciatives que comptin amb el consens previ del claustre i del consell escolar. Així, emparant-se en la democràcia interna del centre, el director podria no aplicar les mesures de la LOMCE sense patir, diu la FAPAC, per rebre sancions.
Altres propostes són que el centre no segregui alumnes cap a la FP Bàsica, o el compromís de no utilitzar llibres i materials amb currículum LOMCE i fomentar els projectes de reutilització dels llibres actuals.
Des de la FAPAC, expliquen que aquestes propostes representen "una insubmissió real a l'esperit de la LOMCE sense contravenir la lletra de la mateixa." Segons la FAPAC, es tracta de "propostes realitzables que estimem que no suposaran cap tipus de sanció per part de les autoritats educatives."
Aquesta campanya es portarà a terme en les escoles i instituts, però també en el territori, per buscar vincles entre les ampes de diferents centres i promoure el posicionament públic de les administracions locals, i a la societat amb mobilitzacions juntament amb el Marc Unitari de la Comunitat Educativa (Muce) i pressionant la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat perquè es defineixi.
L'entitat reclama a la consellera Irene Rigau que d'una vegada per totes "doni instruccions clares als centres sobre què han de fer a partir del setembre per no aplicar la reforma Wert". Andrés Encinas, portaveu de la FAPAC, ha dit que al departament li demanen "imaginació i valentia".
(Vídeo explicatiu de les propostes d'insubmissió a la LOMCE.)
La idea és anar ampliant la xarxa d'escoles insubmises a la "llei Wert".
Ho han anunciat en roda de premsa el vocal de FAPAC Andrés Encinas i la representant de la comissió "No retallades" de l'Escola Patronat Domènech del barri de Gràcia de Barcelona --entitat impulsora de la xarxa--, María José Ruiz, que ha avisat: "No només protestem, sinó que no acatem".
Ruiz ha dit que la proposta, que en aquestes últimes setmanes han anat explicant en el territori, ha rebut molt bona acollida, si bé fins a finals de juliol no concretaran el nombre de centres que s'han sumat a la iniciativa, i la FAPAC ha afegit que un total de 150 consells escolars s'han declarat "anti-Lomce" en la campanya informativa que fan des de fa un any.
Barcelona
Famílies i docents impulsen la Xarxa d'Escoles Insubmises a la LOMCE
Redacció - 27/05/2014 - 19.21h.
Neix la xarxa d'escoles insubmises a la LOMCE.(Foto: Fapac)
Aquest manual pretén ser el llibre d'instruccions per a la xarxa d'escoles insubmises a la LOMCE que la FAPAC està començant a organitzar. Es tracta d'una sèrie de punts per desobeir la LOMCE sense contravenir articles concrets de la llei, per evitar sancions.
Es proposa, per exemple, aconseguir un compromís de funcionament democràtic dels centres, garantint la participació decisòria del Consell Escolar. La FAPAC insisteix que, si bé la LOMCE atorga a les direccions dels centres poder decisori pràcticament absolut, no exclou explícitament que se subscriguin acords pels quals les direccions es comprometin a aprovar només aquelles mesures o iniciatives que comptin amb el consens previ del claustre i del consell escolar. Així, emparant-se en la democràcia interna del centre, el director podria no aplicar les mesures de la LOMCE sense patir, diu la FAPAC, per rebre sancions.
Altres propostes són que el centre no segregui alumnes cap a la FP Bàsica, o el compromís de no utilitzar llibres i materials amb currículum LOMCE i fomentar els projectes de reutilització dels llibres actuals.
Des de la FAPAC, expliquen que aquestes propostes representen "una insubmissió real a l'esperit de la LOMCE sense contravenir la lletra de la mateixa." Segons la FAPAC, es tracta de "propostes realitzables que estimem que no suposaran cap tipus de sanció per part de les autoritats educatives."
Aquesta campanya es portarà a terme en les escoles i instituts, però també en el territori, per buscar vincles entre les ampes de diferents centres i promoure el posicionament públic de les administracions locals, i a la societat amb mobilitzacions juntament amb el Marc Unitari de la Comunitat Educativa (Muce) i pressionant la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat perquè es defineixi.
L'entitat reclama a la consellera Irene Rigau que d'una vegada per totes "doni instruccions clares als centres sobre què han de fer a partir del setembre per no aplicar la reforma Wert". Andrés Encinas, portaveu de la FAPAC, ha dit que al departament li demanen "imaginació i valentia".
(Vídeo explicatiu de les propostes d'insubmissió a la LOMCE.)
La idea és anar ampliant la xarxa d'escoles insubmises a la "llei Wert".
Ho han anunciat en roda de premsa el vocal de FAPAC Andrés Encinas i la representant de la comissió "No retallades" de l'Escola Patronat Domènech del barri de Gràcia de Barcelona --entitat impulsora de la xarxa--, María José Ruiz, que ha avisat: "No només protestem, sinó que no acatem".
Ruiz ha dit que la proposta, que en aquestes últimes setmanes han anat explicant en el territori, ha rebut molt bona acollida, si bé fins a finals de juliol no concretaran el nombre de centres que s'han sumat a la iniciativa, i la FAPAC ha afegit que un total de 150 consells escolars s'han declarat "anti-Lomce" en la campanya informativa que fan des de fa un any.
diumenge, 18 de maig del 2014
Projecte Espurna
Si no el coneixeu val la pena. Entreu i remeneu.
Projecte Espurna http://inici.espurnaice.cat/
Projecte Espurna http://inici.espurnaice.cat/
El projecte Espurn@ és una iniciativa del Departament d'Ensenyament i de l'ICE de la UAB, que en porta la direcció i la gestió.
Espurna és un projecte en llengua
catalana que actualment aplega més de 10.000 professionals de
l'ensenyament i alumnes i prop de 50 persones el fan possible mes rere
mes gràcies a les seves aportacions.
Es tracta d'un projecte multidisciplinar
adreçat a mestres i professors d'infantil, primària i secundària que en
base al treball en xarxa, integra metodologies i dinàmiques adreçades a
la millora qualitativa de l'Escola. El seu objectiu principal és
facilitar les eines necessàries als nostres joves per créixer en el marc
de la societat del coneixement.
A Espurn@ hi trobareu més de 45
activitats, noves propostes mensuals i espais de treball i de
col·laboració. Són activitats i propostes creades des de la perspectiva
de les intel·ligències múltiples i l'assoliment de les competències
bàsiques. Espurn@ entén l'aprenentatge com a una oportunitat per a
tothom, i aprofita la diversitat per construir un marc de convivència i
d'aprenentatge integral, tant des de les aules de diversificació
curricular com les ordinàries.
Entrevista a Jaume Carbonell
Us adjuntem una entrevista a Jaume Carbonell que creiem que és força interessant. En Jaume Carbonell ha estat director de Cuadernos de Pedagogía i serà el primer convidat dels cafès tertúlia de la Gravi, un espai de debat i xerrada entre mestres de l'escola.
Entrevista
Entrevista
La importància de la participació de la comunitat educativa
Article de Francesc Imbernón a Diari de l'Educació
Aquests darrers dies han sortit notícies als mitjans de comunicació sobre la disminució de la participació dels Consells Escolars a les escoles amb l’aplicació de la LOMCE. Ja fa temps que ho criticàvem però ara, no sabem perquè, s’ha fet més públic. I realment és un tema molt important de debat.
Una de les característiques del nostre Sistema Educatiu ha estat, des de la transició, la reivindicació de la participació de la comunitat educativa en les decisions escolars. I així es va plasmar en les Lleis que es van fer després de la dictadura i fins i tot a la Constitució, ho diu a l’article 27, que ara tant s’apel·la. Va ser una demanda que es va anant recollint en els textos legals començant per la LODE de 1985, la LOCE del 2002 i la LOE de 2006 que la participació era “nuclear”. També a la Llei catalana (LEC) el tema de la participació de la comunitat educativa i escolar (diferencia ambdues) apareix en diversos articles com a molt important. I va arribar el Partit Popular i polítiques neoconservadores i això es comença a qüestionar i enderrocar.
Què ha passat que ja no volen que participi la comunitat amb decisions que forma part d’un dret de l’educació?
Educació Física i Educació Emocional
Article de Irene Pellicer a Diari de l'Educació
L’educació física no només ajuda a treballar l’educació emocional dels alumnes, sinó que és el millor mitjà per fer-ho, segons les aportacions dels experts en aquesta temàtica. Per què? Bàsicament perquè els aprenentatges que es retenen i perduren en el temps són aquells que van lligats a una emoció i això, es produeix amb major facilitat si els aprenentatges són vivencial, segons Rafael Bisquerra, autor del llibre Educación Emocional y Bienestar (2000) i gran divulgador de l’educació emocional. I quina és l’única matèria eminentment pràctica i vivencial? L’educació física.
Quan juguem, les emocions sorgeixen de manera espontània i natural. Per què no abordar des del joc l’educació de les emocions? Per què no ajudar l’alumnat a posar nom a aquella revolució interna que succeeix en el seu interior constantment?
Hem de fer entendre a l’alumnat que és absolutament normal sentir, i sentir tot tipus d’emocions. Que no ni han emocions bones ni dolentes, que totes ens ajuden, ens donen informació sobre nosaltres mateixos.
50 webs per aprendre a educar
Article publicat a Educacoilestic
Per aprendre a ser un bon educador no n’hi ha prou en seguir objectius, avaluar, elaborar material, fer reunions,… Cal passar a l’acció, anar més enllà, saber que allò que fem repercutirà als altres, viure, guiar a les persones per comprendre el món i la societat que viuen, entre molts altres. Avui us presentem 50 verbs per aprendre a educar. Passem a l’acció?
1. Aprendre
2. Educar
3. Comprendre
4. Raonar
5. Reflexionar
6. Estimar
7. Empatitzar
60 blogs sobre literatura infantil i juvenil
Article a educacioilestic
Fa ben poc us vam presentar la publicació 80 blogs sobre educació infantil per guardar als teus favorits. Avui, i seguint en la mateixa línia, us donem la benvinguda a un recull de 60 blogs sobre literatura infantil i juvenil, iniciatives fantàstiques per treballar l’art de la lectura i l’escriptura: la combinació perfecte! No trobes el teu blog? Si t’agradaria formar part dels nostres reculls, deixa’ns un comentari amb la direcció del teu espai. Aprendre és cosa de tots, fem-ho possible!
Què es decideix a les eleccions europees sobre educació?
Article de Pau Rodríguez publicat al Diari de l'Educació
Que els ciutadans introduïm una papereta a les urnes amb unes sigles o unes altres, el proper 25 de maig, en motiu de les eleccions al Parlament Europeu, incidirà en les polítiques públiques que aprovi l’Eurocàmara? I en les polítiques educatives i de joventut? Avui arranca la campanya electoral de cara als comcicis, i malgrat el sempre complex i no prou conegut funcionament de les institucions europees, des d’El Diari de l’Educació -havent consultat experts en aquest àmbit-, fem un recull de les principals accions en matèria educativa que arriben des de Brusel·les.
D’entrada, cal prendre distància: tot i que el Parlament Europeu va guanyant més poder legislatiu -tal com s’explica en aquest article d’Agenda Pública-, el cert és que és laComissió Europea, braç executiu de la Càmara, la que proposa i duu a terme les polítiques. I els membres de la Comissió són escollits pel Consell d’Estat -els presidents de cada país-, no pas pel Parlament que votem els ciutadans, que es reserva la funció de ratificar els comissaris.
Davant aquest escenari de participació ciutadana relativa s’ha de constatar, a més a més, que la Unió Europea té tres nivells de competències en funció de la seva intensitat: les exclusives, les que comparteix amb els Estats, i les de suport als països membres. Doncs bé,les seves competències en educació, joventut, formació professional i esport són tan sols de suport. És a dir, que Europa no té gaire poder de decisió sobre els Estats membres. El poc que té el vehicula la Comissió d’Educació i Cultura, presidida per la xipriota Andrul·la Vassiliu.
Guia desobediència a la LOMCE
Publicat eldiarionorte.es
Els sindicats i entitats educatives ELA, LAB, Sortzen, STEE-EILAS i Ikasle Abertzaleak, entre d’altres, han elaborat una guia educativa per fer front a la LOMCE a través del “camí de la desobediència” en què exigeixen “una i altra vegada” als Governs basc i navarrès la “no aplicació” de la coneguda normativa com a Llei Wert, que té prevista la seva entrada en vigor a partir del proper curs escolar. D’aquesta manera, els seus creadors busquen impulsar “un marc normatiu propi per a Euskal Herria”, segons han manifestat en la presentació de l’esborrany de la guia, celebrada a la seu d’ELA a Bilbao.
La proposta, realitzada conjuntament per diversos sindicats i agents escolars bascos, se centra en dos eixos: “rebutjar les imposicions de la LOMCE, així com les retallades que vénen amb ella i avançar en el disseny d’un sistema educatiu que necessitem i volem per a Euskal Herria”, han declarat. Així, pretenen “donar resposta” al compromís adquirit en la compareixença de juny de 2013, on van mostrar les seves intencions de no acatar les imposicions del Govern central, elaborant un “un currículum escolar propi, eficaç i útil”.
Ensenyament estudiarà viabilitat 25% classes castellà
Notícia apareguda al Diari Ara
La conselleria d'Ensenyament estudiarà "la viabilitat" de l'aplicació en l'últim mes de curs del 25% de l'horari en castellà imposat a cinc escoles pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), per "veure si és possible fer-ho sense alterar el funcionament dels centres ni afectar l'avaluació dels alumnes", ha assenyalat la consellera Irene Rigau.
Rigau s'ha reunit aquesta tarda de dijous amb les AMPA dels centres afectats, els seus directors i els seus titulars, i s'ha compromès amb ells a "estudiar el calendari d'activitats del mes de juny" en cadascuna de les escoles per "analitzar l'encaix i viabilitat del compliment de les interlocutòries en un mes tan marcat per l'avaluació".
La consellera al·lega que els dies de juny estan coberts majoritàriament per exàmens "i no es pot avaluar en una llengua diferent a la llengua amb què s'ha estudiat la matèria".
Ensenyament estudiarà també si és possible ajornar el calendari d'aplicació de la sentència. Ara mateix, les escoles tenen un mes de termini per aplicar el 25% de castellà, a comptar des de la notificació de la decisió judicial, la qual cosa els situa en el 2 de juny.
Però la conselleria vol estudiar si hi ha jurisprudència que permeti que el termini comenci a comptar des del moment que es presenti recurs de cassació al Tribunal Suprem (TS), cosa que farà el departament abans del 15 de maig. Si fos així, això podria situar la data de compliment de la sentència prop del 15 de juny, quan queden només cinc dies de curs. Amb el seu recurs al TS, Ensenyament demanarà també la suspensió de la mesura, però això no implica una suspensió automàtica.
Conselleria i centres s'han donat el termini d'un mes per tornar a reunir-se havent estudiat tots aquests elements encara en dubte i per prendre una decisió.
Idees creatives per organitzar l'aula
Article a Educacioilestic
La organització dels nostres espais és un dels aspectes fonamentals per construir un bon clima educatiu. Avui us presentem 10 idees creatives per organitzar la nostra aula, una iniciativa fantàstica per a tots aquells que esteu cercant noves propostes per millorar la disposició de l’aula i/o l’ambient d’aprenentatge dels vostres alumnes. Sense dubte, un bon ambient de treball és aquell que ens satisfà a l’hora d’aprendre, aquell que ens fa sentir còmodes i feliços amb nosaltres i amb l’entorn que ens envolta. Organitzem!
UN ESPAI FANTÀSTIC PER APRENDRE
Font: no disponible
Escola pública, estatal o Mercat
Article de Montse Ros (CCOO) sobre escola pública a Diari de l'Educació
El nucli dur de la Llei d’Educació de Catalunya ja està en marxa.
Funciona a tot ritme la conversió de l’educació pública en un mercat escolar. El mercat és el mercat: mai no ha garantit drets de ciutadania. I els drets mercantils, els que genera un contracte, per exemple la matrícula, tampoc no sempre.
He dit conversió. Perquè és amb la fe del convers que alguns centres públics s’han llançat a competir per l’alumnat, sobretot per determinat tipus d’alumnat, de clientela. Competeixen entre ells, però en condicions legals de desavantatge respecte dels centres privats pel que fa a procediments i terminis. Encara no per preu, però tot va arribant. Els cicles superiors de la Formació Professional pública ja tenen taxes. La LEC va obrir la possibilitat de finançament privat per als centres públics i va obrir noves modalitats de finançament públic per als centres privats.
Plans individuals per aprendre junts
Article de Núria Capellas a Diari de l'Educació
Entre tots hem d’aconseguir que l’alumne amb discapacitat aprengui a l’escola ordinària. Aquest ha de ser el repte dels suports educatius especialitzats que s’incorporen a l’escola ordinària procedents dels centres d’educació especial (CEE). Perquè parlar d’escola inclusiva és parlar d’un treball d’equip, d’un treball cooperatiu entre els mestres de l’escola ordinària i els mestres de l’escola d’educació especial. Aquest hauria de ser el futur. Posar tots els recursos de l’escola especial a l’escola ordinària per aconseguir una escola realment inclusiva (Gordon Porter, Diari de l’Educació, abril 2014). Es tracta, doncs, de sumar recursos, crear un projecte inclusiu a les escoles ordinàries i introduir noves metodologies de treball que no només ajudaran l’alumne amb discapacitat a aprendre sinó que ajudaran a respectar, també, els diferents ritmes d’aprenentatge de tots els alumnes de l’escola. Però consolidar una escola inclusiva no és fàcil, i sobretot quan el vent no bufa a favor.
No en tinc cap dubte, el lloc de l’alumne amb discapacitat és entre els seus companys, a l’escola dels seus germans, a l’escola del barri. Cal desplaçar el recurs i no l’alumne. I a nosaltres ens toca ajudar a l’escola ordinària a que pugui atendre tots els alumnes. No hem de pensar només en els recursos que necessita l’alumne, hem de pensar quins recursos necessita l’escola per poder atendre a tots els alumnes. I si hi ha un alumne que necessita més suport, no podem caure en el remei de desplaçar-lo a l’escola especial perquè el tingui, caldrà incorporar el recurs a l’escola ordinària. Optar per treure unes hores l’alumne per anar a l’escola especial és una intervenció que no pensa en l’alumne i no agafa el problema d’arrel. Parlar d’escola inclusiva vol dir parlar d’un projecte inclusiu de centre, i que com a tal ha de ser capaç de salvar les barreres a l’aprenentatge que imposa el seu model educatiu i basar la seva intervenció en les pròpies capacitats de l’alumne. Si volem que l’alumne aprengui hem de ser capaços de saber allò que sap fer, perquè l’alumne ha de tenir èxit en el seu procés aprenentatge, com la resta de companys i, per tant, caldrà donar-li eines i mètodes que li ho permetin.
Aplis per enriquir l'educació
Article de Bernat Vilaró a Diari Ara.
El programa educatiu mSchools ajuda els estudiants de secundària a treballar amb tecnologia a l’aula a través de la creació i l’ús de solucions mòbils. Amb l’assignatura mobilitzem la informàtica l’alumnat idea i desenvolupa conceptes creatius en forma d’aplicacions per millorar hàbits quotidians. Aquest programa ja es du a terme en uns 200 instituts del país i, presentat el juliol del 2013, compta amb 200 professionals en actiu d’empreses líders en el desenvolupament d’aplis o videojocs. Són els anomenats experts, que fan de mentors i treballen colze a colze amb els 250 professors que s’han format amb el programa mSchools.
El 2 d’abril aquests experts van organitzar un taller a l’edifici del Mobile World Centre de Barcelona, amb una trentena d’assistents, que van debatre sobre les seves experiències dins el programa. Ara que falta poc per acabar el curs és un bon moment per conèixer l’opinió dels experts i dels professors que han pogut tocar de primera mà aquest projecte pioner.
Relació amb el món
Un dels experts, Pau Font, comunicador i divulgador tecnològic especialitzat en aplis, assegura: “Els alumnes es pensen que ho saben tot de la tecnologia i no en saben gairebé res, i els professors i adults ens pensem que no en tenim ni idea però tenim més criteri per saber què és bo i què no”. Opina que es necessiten dues coses per aprofitar les aplicacions “en favor de l’educació dels nostres fills”. “La primera, que els professors i adults coneguem quines aplis poden ser interessants per treballar amb els alumnes. I, la segona, que els estudiants transformin la seva passió per aquests aparells en valor d’aprenentatge per a ells mateixos i per als companys”.
La fi de l'educació per a la ciutadania
Article de Jaume Funes al Diari de l'Educació
Vaig enviar el llibre Álex no entiende el mundo a un grup d’adolescents per mirar d’obtenir les veritables crítiques de qui han de ser els seus lectors. En una de les primeres respostes una noia de 15 anys em diu: “en llegir-ho m’ha recordat molt a una classe de Ciutadania” i continua “hi ha molts dels temes dels que parles amb els que et sens identificada”. No em queda més remei que pensar que els adolescents dels propers cursos ja no tindran la possibilitat de fer aquest comentari, que algunes de les seves preocupacions formin part del currículum escolar. La LOMCE ha fet desaparèixer Educació per a la Ciutadania i, tot i que tenir una assignatura no era la millor manera d’educar per a ser persones i ciutadans, ara ni tant sols caldrà que algú s’hagi preocupar pel tema a l’escola. A més, l’escola acadèmica podrà obviar definitivament qualsevol tema controvertit i esdevindrà encara més un lloc en el que no hi caben les adolescències.
No estaria de més, però, que anéssim prenent nota de tot allò que poc a poc desapareix de l’educació i l’escola quan hem de viure temps conservadors. Si teníem educació per a la ciutadania és perquè majoritàriament crèiem que hi havia qüestions de les quals els alumnes havien de parlar, investigar, escoltar, formar-se un criteri propi, de manera rigorosa, seguint criteris científics i ètics. Ara ja no. Tot això és sobrer.
Per si algun dia escampa no estarà de més repassar els continguts de la tasca d’educar ciutadans i ciutadanes. En diferents escrits he insistit que, si més no, educar per a ser persones i ciutadans suposava tractar, en diferents moments i formats, deu grans qüestions:
1. Els drets humans. O, dit d’una alta manera, discutir si es veritat o no que tothom neix amb els mateixos drets, la mateixa dignitat, les mateixes necessitats de ser feliç. Si no és a l’escola on l’aprenen a on serà? Fora tot és l’afirmació de la desigualtat i la construcció d’argument per a justificar-la. No és difícil trobar (de maneres molts més simples) arguments com aquest (d’un estudiant brillant, de l’elit social, a primer d’universitat): “Conceptes com a “drets humans” o “dignitat de la persona” són creacions -en el fons ficcions- de la civilització per fer l’existència més suportable”
2. Els drets dels infants. Comprendre què vol dir ser un subjecte actiu de drets amb independència de l’edat i descobrir com es pot exercir. Construir la pròpia autonomia rebutjant la condició de menor. Saber-se persona amb opinió i amb dret a comunicar-la. Lluitar pels drets dels altres companys d’infància i adolescència.
La importància d'un somriure
Article de Francina Martí al Diari de l'Educació
Vaig retrobar la Kaia al cap d’uns quants anys, al funeral de la seva tia àvia. Ulls molt clars, cabell ros… la mateixa careta de nina de quan tenia tres anys. La Kaia va néixer a Catalunya fa dotze anys, i en fa un que viu a Noruega. Coses de la crisi. El seu pare es va quedar sense feina i s’ha anat a buscar la vida nord enllà, on diuen que la gent és rica, culta, lliure, desvetllada i feliç. Ara diu que gaudeix de tenir feina i està agraït de viure en un país on la natura és protagonista.
Li pregunto a la Kaia com li va l’escola, si ja parla noruec…
-Encara no del tot –em respon—. Però em falta molt poquet per parlar-lo bé del tot –fa satisfeta.
-I l’escola, com va?
-Molt bé! –diu somrient— És tan diferent d’aquí!
-Ah! Sí? –li dic jo.
-I tant! Aquí els profes sempre són…
Llavors, canvia l’expressió de la cara, arrufa les celles i fa una expressió com d’estar molt enfadada, tot alçant el dit índex amb un gest d’amenaça.
-En canvi allà, sempre són…
Torna a canviar l’expressió i fa un somriure molt obert, i molt ample, mentre gira les mans i ensenya els palmells en senyal d’acolliment.
Amb dos gestos, amb dues expressions, la Kaia m’ha fet un retrat de dos sistemes educatius. És la seva experiència. No li calen estadístiques ni estudis comparatius, ni avaluacions, per descriure dues maneres de fer. I jo em quedo pensant si els profes d’aquí tenim tant de mal humor com diu la Kaia, i que sí és així ens ho hem de fer mirar. I em vénen al cap unes paraules de Mercè Rodoreda: “les coses importants són les que no ho semblen”.
dimecres, 14 de maig del 2014
Comença el compte enrere per la movilització de Somescola.cat.
 | |||||||||||
| Projectes i actualitat | |||||||||||
| |||||||||||
© Òmnium cultural, 2005 - 2014
comunicacio@omnium.cat> www.omnium.cat > |
Manifestació convocada pel MUCE pel proper 17 de Maig.
La comunitat educativa demana al Parlament que "blindi legalment" el model educatiu català contra la Lomce
Sindicats, entitats pedagògiques i associacions de pares convoquen una manifestació el 17 de maig a les 12 hores contra les retallades en l'ensenyament
ACN Barcelona |
El Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE) ha demanat aquest dilluns al Parlament que concreti mesures i desenvolupi normatives legals per evitar l'aplicació de la Lomce.
Els representats d'aquesta plataforma que agrupa sindicats, entitats pedagògiques i associacions de pares i mares, es reuniran amb el Parlament a finals d'aquest mes amb l'objectiu d'exigir-li "un marc legal" que "blindi" el model educatiu català contra la 'llei Wert'.
A més, la comunitat educativa ha convocat una manifestació pel proper dissabte 17 de maig a les 12.00 h a plaça Urquinaona per protestar contra les retallades i per demanar "un canvi radical" en les polítiques educatives del Govern i del Ministeri d'Educació.
En roda de premsa, un dels membres i representant del MUCE, Jaume Aguilar, ha explicat ja han contactat amb diversos grups parlamentaris catalans que els han garantit l'entrada al Parlament de les seves propostes. L'objectiu és crear el "cos legal necessari" per assolir aquests objectius i així evitar l'aplicació de la Lomce.
El MUCE exigeix al Parlament una declaració contra la Lomce on es detallin els punts a seguir per paralitzar-ne la seva aplicació i que es creï un grup de treball amb representats d'aquesta plataforma i del Parlament per poder fer un seguiment d'aquests aspectes. Aquesta iniciativa és un dels punts de la campanya d'insubmissió a la 'llei Wert' que el MUCE va engegar fa uns mesos.
diumenge, 4 de maig del 2014
Els concerts a les escoles del OPUS
Article de Núria Vilà a Mèdia.cat sobre els concerts a escoles del OPUS. Uns concerts que no es poden entendre.
La Generalitat catalana subvenciona amb 25 milions d’euros anuals col·legis que segreguen per sexes
En un context de retallades a l’educació pública, sindicats, associacions de mares i pares, moviments estudiantils i una part de l’oposició al Govern han tornat a demanar la no-renovació aquest 2014 dels concerts destinats a 16 escoles vinculades a l’Opus Dei que segreguen els alumnes entre
nens i nenes. El conveni, renovat l’últim cop pel Departament
d’Educació del Govern tripartit, els ha concedit en els darrers quatre
cursos un total de 100 milions d’euros, és a dir, una despesa aproximada
de 25 milions l’any. CiU, si no hi ha canvis d’última hora, està
decidida a renovar els concerts per sis anys més en el cas de l’educació
primària i secundària, i per quatre anys en l’educació infantil. Tot i
la insistència de l’Anuari Mèdia.cat, la Generalitat s’ha negat a oferir
cap xifra oficial de les subvencions concedides a les escoles de l’Opus
Dei a Catalunya.
En un context de retallades a l’educació pública, sindicats, associacions de mares i pares, moviments estudiantils i una part de l’oposició al Govern han tornat a demanar la no-renovació aquest 2014 dels concerts destinats a 16 escoles vinculades a l’Opus Dei que segreguen els alumnes entre
nens i nenes. El conveni, renovat l’últim cop pel Departament
d’Educació del Govern tripartit, els ha concedit en els darrers quatre
cursos un total de 100 milions d’euros, és a dir, una despesa aproximada
de 25 milions l’any. CiU, si no hi ha canvis d’última hora, està
decidida a renovar els concerts per sis anys més en el cas de l’educació
primària i secundària, i per quatre anys en l’educació infantil. Tot i
la insistència de l’Anuari Mèdia.cat, la Generalitat s’ha negat a oferir
cap xifra oficial de les subvencions concedides a les escoles de l’Opus
Dei a Catalunya.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)