Transformar l'educació. Pere Monràs. Diari de l'Educació.

Ha finalitzat a Qatar l’esdeveniment WISE14 (World Innovation Summit for Education) amb una assistència de més de 1.500 participants pertanyents als diversos nivells dels sistemes educatius dels cinc continents: polítics, experts en definir les polítiques educatives, centres educatius de tot nivell, proveïdors de serveis educatius, fundacions dedicades al tema i moltes llengües i cultures diferents.
El lema escollit per aquesta edició 2014 ja parla sol: “Imaginar-Crear-Aprendre”, posant la creativitat al cor de l’educació. Tres dies complerts plens de continguts per apostar per la transformació dels sistemes educatius arreu del planeta.
Es podria afirmar que s’ha produït un gran consens general sobre el diagnòstic, les malalties del sistema, tot i les grans diferències en les estructures disponibles i en els recursos, i en l’evidència de que els temps actuals precisen d’una altra preparació. L’obsolescència d’un ensenyament fonamentat en la memorització, adquirint i acreditant competències per a les necessitats del model econòmic hegemònic i les necessitats productives ha de donar pas, tal i com explicava Núria Miró del Col·legi Montserrat de Barcelona, a una transformació focalitzada en un aprenentatge col·laboratiu que permeti als estudiants entusiasmar-se i aprendre a crear nou coneixement, per imaginar i somniar el que volem i per superar la racionalitat cartesiana com a única eina per desenvolupar el pensament.
El conjunt del que ja se sap per la pedagogia, les neurociències i altres disciplines treballant juntes, és l’evidència que podem anar més enllà, activant moltes potencialitats dels estudiants i de les persones en general sense deixar ningú exclòs. Avui hem d’apostar més pel que necessitem ja, que per conservar el que tenim, l’escola tradicional. Toni Wagner ho explicava bé dient que més enllà dels títols, la societat i la seva activitat social i econòmica demanen persones i professionals que sàpiguen veure a la vegada “l’arbre i el bosc”, allò “tangible alhora que l’intangible”, capaços tots, no sols de fer quelcom bé, sinó de dur a terme el propi projecte de vida i fer-ho sabent també com resoldre el difícil ofici de viure.
El diagnòstic es comparteix. No tant compartides són les propostes que s’han presentat al debat. Què fer i com fer-ho. Un dels posicionaments més clars dels diversos ponents de notòria reputació i prestigi internacional ha estat el de trencar barreres. L’objectiu és construir comunitats naturals, fent partícips i responsables als entorns propis, per tal de que prenguin responsabilitat en les prioritats dels continguts, però especialment que treballin en provocar, afermar i construir una alta confiabilitat entre la societat i els responsables educatius. Només la confiança creada, s’ha dit, restablirà un consens en fer per les necessitats d’avui i demà i no per mantenir les d’ahir. Només, deia l’exministre francés de Cultura i Educació, Jacques Lang, apoderant a cada una de les parts pot activar-se el nivell de responsabilitat que permeti trobar el camí de la transformació. S’ha dit: confiar més en el bottom-up que en el top-down. Millor de baix a dalt que de dalt a baix. I el que està “a dalt” no sap tot del problema, però sí que ha de saber totalment generar confiança. I amb molt d’èmfasi ha dit amb claredat que l’educació és cultura, que la cultura genera pensament, el pensament il·lumina l’acció i l’acció es cimenta en la confiança. I per acabar i a preguntes dels participants, Lang ha remarcat la importància de l’art, en tant que l’art no és un luxe sinó una necessitat. L’art i la cultura en general obren el cor de les persones, donen confiança i ensenyen a assumir riscos.
La pregunta que ha quedat a l’aire ha estat: Com fer de la teva i la meva creativitat, la nostra creativitat?