El Periscopi. Article de Rafel Borràs
Amb una periodicitat quadrimestral la Direcció General d'Economia i
Estadística de la Conselleria d'Economia i Competitivitat del Govern de
les Illes Balears publica la Revista de Conjuntura Econòmica. S'acaba de
publicar el número de novembre (disponible clicant aquí).
És un document prou important d'anàlisi de la conjuntura illenca en
matèria d'economia i laboral. Però, no s'enganyin, les dades de les
estadístiques oficials, algunes poc explicades, van acompanyades del
discurs oficial governamental.
No obstant això, aquesta publicació manté un molt bon costum: A cada
número s'inclou una monografia signada per persones expertes en el tema
que es tracta i, gairebé sempre, solen ser molt recomanables. El darrer
número de la Revista de Conjuntura Econòmica no és una excepció. A
partir de la pàgina 84, Laura Alomar Llorente i Maria del Mar Ribas Mas,
ambdues tècniques de l'Observatori del Treball de les Illes Balears,
ens ofereixen una interessantíssima monografia titulada “Els joves a les Illes Balears. Els joves que ni estudien ni treballen (2013)”.
Us faig cinc cèntims de les conclusions: 1.- Sembla que, encara que a
molta distància de la mitjana europea i dels objectius marcats en
l'estratègia Europa 2020, els indicadors educatius han millorat en el
conjunt d'Espanya i també a les Illes Balears en els darrers anys. 2.-
Es registra un percentatge molt baix de població amb estudis intermedis i
sobretot de formació professional.3.- Hi ha molts joves que estan
sovint sobrequalificats per desenvolupar les feines que ofereix el
mercat de treball, que es caracteritza per una estructura productiva
orientada a sectors de baixa qualificació. I 4.- El nombre de persones
joves menors de 25 anys que ni estudien ni treballen ni reben cap tipus
de formació s'ha incrementat de forma significativa en els darrers vuit
anys, amb més intensitat a Espanya i a les Illes Balears que en el
conjunt de la Unió Europea.
Arribats a aquest punt em deman: Si resulta que els indicadors
educatius han millorat, que cal potenciar la FP, que tenim problemes de
“sobrequalificació” i un preocupant nombre de persones menors de 25
ni-ni-nis (ni treballen, ni estudien ni es formen), pot ser que el que
hauria de modificar-se és el model econòmic i “austericidi austericidi
públic”, i no tant les lleis educatives.
Tanmateix cada dia està més clar que la “Llei Wert” (la Llei Orgànica
per a la Millora de la Qualitat Educativa -LOMQE-) és un molt estudiat
artefacte de segregació i de mercantilització de l'ensenyament. En
aquest sentit -encara que sigui una cita un poc llarga- em sembla
pertinentment fer esment a les paraules que el professor de ciències de
l'educació a l'Université du Québec à Montréal(UQAM), Normand
Baillargeon, diu en el documental L'ENCERCLEMENT:
“Entonces la educación se desvía de la ciudadanía, del bien común
hacia los intereses de las empresas privadas que se apoderan de la
educación. No es lo mismo pensar el mundo desde de vista de la cultura
que pensarlo desde el punto de vista de lo que ofrece tal empresa. Este
elemento siempre está presente. Apropiación de un mercado, del cerebro,
de los niños, y preparación de mano de obra. La educación, cada vez más,
en la perspectiva que describo va a perder sus demás funciones de
preparación para la vida cívica, de apertura al mundo, de puro placer
del entendimiento y del saber para orientarse hacia el avasallamiento
del mercado, la preparación de los sujetos educados para funciones
económicas. La educación se convertirá en el preludio de la vida
mercantil, del empleo.”
Bé comú o societat totalment mercantilitzada. Això és el que està en joc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada