Ni els pares poden ser amics dels fills ni els mestres
ho poden ser dels seus alumnes. Aquest és l’argument que defensen la
majoria de professors del nostre país a l’hora d’acceptar o declinar les
sol·licituds d’amistat que els fan arribar els seus estudiants des de
diferents xarxes socials. Bona part dels docents veuen avantatges en
l’ús de les noves tecnologies pel que fa als processos educatius, però
consideren que establir relacions amb els estudiants fora de l’aula no
és beneficiós per a cap de les dues parts perquè s’envaeix la intimitat
d’uns i altres.
Pere Albertí, director de
l’Institut Montilivi de Girona, es mostra taxatiu: “Un alumne mai pot
ser amic d’un professor perquè la primera gran separació és l’edat. A
més, tu ets un docent i ell un estudiant. Pots compartir gustos i
aficions però els interessos entre adults i adolescents són molt
diferents”. El també professor de biologia i geologia a batxillerat
revela que només un cop s’ha saltat aquesta norma. Abans de l’estiu es
va afegir a un grup de WhatsApp d’alumnes que es preparaven per a la
selectivitat: “No saps com me n’he penedit, perquè havia de servir per
resoldre dubtes de cara a les proves d’accés però va degenerar en un xat
en què explicaven què farien a les vacances”.
Sí que és partidari, en canvi, de plataformes educatives online
com el Moodle, que permeten que alumnes i professors estiguin
connectats per penjar material i resoldre dubtes. El dia a dia a
l’institut també li ha permès comprovar que als adolescents els falta
formació en la gestió de les xarxes socials: “El mal ús que en fan és el
principal motiu de conflictes als centres educatius. Abans dos es
barallaven i la disputa quedava entre ells dos i ho resolien, però ara
se n’assabenta tothom i els problemes es magnifiquen”. La professora de
llengua i literatura castellana Elisabet Costa és l’altra cara de la
moneda. “Jo sóc pro xarxes, però aquí està mal vist”, afirma, rient.
Fins ara ha seguit la “consigna” del centre de no fer amistat amb
l’alumnat, però ara s’està plantejant trencar aquesta norma no escrita
perquè dóna classes a alumnes més grans.
Nous temps
Costa té en marxa diversos blogs i considera que “no es pot tenir els
alumnes aïllats”. Atribueix el recel del professorat a tenir lligams amb
els estudiants “a la por que existeix per part de la societat, a la
qual encara s’ha d’educar”. La clau, a parer seu, passa per la
responsabilitat: “Tu ets la responsable del que publiques, tu controles
el que poses, pots bloquejar alguns continguts perquè només els vegi la
gent que t’interessa”. De sol·licituds n’hi van arribant. “Quan hi va
haver el boom del Facebook en rebia més; ara els estudiants tiren més de
Twitter, però els primers dies de classe els dic que no els acceptaré
com a amics perquè de la mateixa manera que no els demano que
m’expliquin res de la seva vida privada tampoc vull que sàpiguen res de
la meva”.
Els alumnes entenen la negativa dels
docents, però alguns discrepen dels arguments que els donen. És el cas
de la Teresa Martí, estudiant de primer de batxillerat d’aquest institut
gironí: “Els adults pengen coses interessants que ens ajuden a
formar-nos”. Ella només té agregats dos professors que s’han jubilat. La
Teresa, que és bastant activa a la xarxa, matisa els riscos que podria
comportar i ho defensa com una via de comunicació pròpia del seu temps:
“No ha de ser necessàriament perillós, depèn del professor o de
l’alumne, hi ha informació i fotos que saps que no has de penjar”.
El mestre i antropòleg Jordi Jubany, que fa d’assessor de TIC, advoca
perquè les relacions entre professors i alumnes se circumscriguin a
plataformes educatives com l’abans esmentada Moodle, que també disposen
de xats per parlar: “És un entorn virtual d’aprenentatge on un aprèn
mentre es relaciona”. Per la seva banda, Àlex Castillo, president de la
Fapac, apunta que “si professor i alumne intercanvien informació no hi
ha cap problema perquè també és una manera de conèixer els interessos
dels nens”. I conclou defensant la necessitat que “les famílies hi
siguin per supervisar, perquè vegin els continguts que miren els seus
fills, però tenint present que les xarxes socials no es poden
demonitzar, formen part del seu dia a dia”.
La polèmica Llei Amy Hestir
Estats nord-americans com Missouri i Nova York han adoptat polítiques
que regulen la participació de la comunitat escolar a les xarxes
socials. Per exemple, s’ha prohibit que els docents segueixin els seus
estudiants a Facebook o Twitter o s’hi facin amics. Són unes mesures que
s’han pres pels casos d’abusos sexuals de professors a estudiants i que
han desembocat en l’elaboració de la llei Amy Hestir, en referència al
cas d’una alumna de 13 anys que va ser obligada a mantenir relacions
sexuals amb un professor durant un any. Aquesta prohibició ha generat un
tens debat entre les parts afectades. Els docents denuncien que la llei
parteix de la base que qualsevol vincle personal amb un alumne és
sospitós, i els alumnes critiquen que se’ls impedeix entrar en el món
dels adults.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada