Tu pots impulsar el canvi: fes sentir la teva veu!
Un nou curs arriba al seu final. Ara és el moment de valorar com ha anat i reflexionar sobre la possibilitat de modificar el que menys ens ha agradat o el que no ha funcionat.
És una bona ocasió per parlar, intercanviar experiències i plantejar noves propostes pel curs vinent.
No deixis passar aquesta oportunitat de fer canvis a la teva escola, fes sentir la teva veu!
Quina realitat ens trobem?
A moltes escoles hi ha mestres amb ganes d’innovar que creuen en la necessitat de fer canvis. Aquests conviuen amb altres mestres amb poques, o cap, ganes de canviar res.
El que sol passar és que els mestres més immobilistes s’imposen als altres fent que el canvi sempre quedi frenat. Això genera una situació en la que no estan còmodes ni uns ni altres. Hi ha desànim i poca entesa, es respira un ambient estrany i passiu.
Com cal iniciar un canvi educatiu?
Per poder iniciar un canvi educatiu cal tenir en compte quatre aspectes:
- No podem forçar ningú a fer canvis sinó que hem de procurar que vulguin canviar coses per voluntat pròpia. Propiciant el canvi hem de percebre que hi guanyarem, millorarem i aconseguirem els objectius que ens proposem.
- Podem iniciar el canvi tan a nivell de centre (claustre, cicle) com dins de la nostra aula. En aquests àmbits podem tenir un paper actiu fent sentir la nostra veu i lluitant per construir l’escola del segle XXI.
- Cal que els equips directius possibilitin que els mestres que defensen un canvi educatiu obrin camí perquè, possiblement, els que en un inici es mostren reticents, en un futur no gaire llunyà s’afegiran al canvi. Encara que durant un o dos anys convisquin mestres amb metodologies diferents a l’escola, a la llarga, s’acabarà trobant un punt d’acord.
- És important que se sentin totes les veus implicades i que cada mestre pugui donar la seva opinió, fer noves propostes, plantejar dubtes, angoixes… El claustre és l’àmbit ideal per reflexionar sobre l’escola.
Quins passos podem seguir?
Primer cal detectar què és el que no funciona prou bé. Per exemple:
- Els alumnes estan molt desmotivats.
- No hi ha bona coordinació entre els diferents cicles i per tant no hi ha una línia clara d’escola.
- Els mestres no se senten a gust amb la metodologia d’ensenyament- aprenentatge que s’utilitza a l’escola.
- Les famílies no s’impliquen gens amb l’escola…
Després, un cop detectades aquestes necessitats, hem de trobar una solució als problemes plantejats. Per exemple:
- Propiciar el treball per projectes per motivar més els alumnes.
- Acordar més hores de coordinació per propiciar més intercanvi d’experiències entre els cicles.
- Buscar i formar els mestres en noves i innovadores metodologia d’ensenyament- aprenentatge.
- Obrir l’escola a les famílies perquè coneguin les activitats que es fan i en formin part.
Com aconseguirem definir una línia d’escola?
Per anar concretant la línia d’escola que volem construir podem seguir els següents passos:
- Descobrir altres escoles o experiències enfocades en una línia de treball que a nosaltres ens agradi i que pugui ser aplicable al nostre centre.
- Aplicar les noves idees i estratègies que hem après d’altres centres, experiències, formacions…
- Valorar com han funcionat les estratègies provades.
- Concretar i definir la línia d’escola en base a l’experiència obtinguda.
Innovar implica canviar i mentre canviem ens desequilibrem, dubtem, provem… Hem de tenir clar que els canvis són per millorar i hem de confiar-hi per evitar que fracassi la innovació.
Conclusió
Que l’escola necessita fer canvis per adaptar-se a la societat actual ja és una evidència que dubto que ningú pugui negar. Però ara la dificultat és definir quins canvis necessita i com es poden materialitzar.
La innovació no és un camí fàcil i el seu recorregut tampoc. És molt difícil que tots els mestres d’una escola estiguin, al mateix temps, preparats pel canvi educatiu. Sempre hi ha mestres i cicles més convençuts i oberts que altres.
Tenir por al canvi no és dolent, sempre i quant aquesta por no ens congeli i ens faci no prosperar. El canvi no s’ha d’imposar, s’ha de fer a partir de convèncer i compartir experiències.
No podem permetre que una escola no prosperi per culpa d’un grup reduït de persones que es mantenen en una situació de bloqueig i negativisme permanent. Per respecte als nens, a les famílies, als altres mestres s’ha de poder avançar.
Sembla que tots estem esperant a que algú digui, “ara toca el canvi i ho heu de fer així”. Però realment hi ha algú que dirà això? Realment hem d’estar esperant o hem d’estar fent?
Dubto que ningú pugui afirmar que ha trobat la solució als problemes educatius actuals i que hi ha una única manera de resoldre’ls. Això no funciona així per tant hem de ser nosaltres mateixos que decidim actuar.
Ens equivocarem amb coses, segur, però avançarem i com a mestres sabem que s’aprèn fent i equivocant-nos, no? Doncs ara ens toca aplicar-nos-ho a nosaltres.
Ara és el moment de començar a avançar cap el canvi educatiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada