És una obvietat
començar aquest post explicant que vivim moments i entorns de molta
incertesa Tanmateix no resulta tan obvi que estiguem educant els nostres
fills i alumnes per a un futur de poques certeses.
Com es fa? Com els eduquem per a un futur que desoconeixem, que canvia cada
dia que passa?
dia que passa?
Inevitablement quan
eduquem ho fem en base a models que hem heredat, bé perquè els hem
après, bé perquè nosaltres mateixos els hem rebut. Però quins referents
tenim ara mateix per discernir a quina edat, per exemple, és produent
que els nostres fills tinguin mòbil?...i com aquestes, tantes i tantes
decisions.
Amb barret
d'educadors, com dissenyem els programes de formació a 16 anys vista
(que és el temps que els alumnes estarn en una educació formal) tant com
costa imaginar i predir el futur més immediat?
Sembla lógic pensar
que hem d'incorporar alguns elements nous que els preparin sobre tot
per a conviure amb una situació que és segura, la INCERTESA.
El canvi de
paradigma és important es tracta possiblement de no educar pensant que
el que els expliquem els resoldrà el futur, sinó que els hem d'ajudar a
entendre que els estem donant eines perquè puguin construir el seu
futur.
I això passa per a
una educació no només congintiva, sinó també afectiva, centrada més en
el propi alumne que en els coneixments a impartir.
Però possiblement la gran assigantura dels propers temps és la d'ENSENYAR A PENSAR i
per poder-ho fer, cal que els docents aprenguem noves metodologies i
coneguem com es genera el pensament, com aprenen els nostres alumnes i
quins recursos podem fer servir per millorar la seva manera de
discernir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada