Triar escola

Article Anna Ramis a Diari de l'Educació

Una escola no és un edifici, ni una manifestació de bones intencions en un document. Una escola és un conjunt de persones educant-se, on els professionals (els mestres o els professors) són responsables de fer (tant individualment com en equip) tant bé la seva feina, com els documents diuen, o més. Un bon projecte educatiu, una bona metodologia necessita de professionals preparats, compromesos i actius per ser una realitat educativa. Els alumnes no reben cap benefici dels documents consensuats, aprovats, registrats i desats… si el que s’hi diu no és transforma en guia per a l’actuació professional diària dels docents. Qui en parla d’una bona escola? El seu web, les seves parets, els seus docents, els pares i mares dels seus alumnes i els alumnes mateixos. Com parlen d’una bona escola els qui en tenen experiència? Amb entusiasme, amb anècdotes plenes de satisfacció, sovint acompanyant-ho d’una invitació: “ho hauries de veure!” “perquè no vens i ho comproves?” Una família que es troba per primera vegada davant el procés de preinscripció d’un fill es planteja moltes preguntes: Què he de tenir en compte a l’hora d’escollir l’escola del meu fill? En què m’hauria de fixar quan vagi a les portes obertes? Quines preguntes puc fer durant la visita? Què he de posar a la balança per prendre una bona decisió? Per poder fer aquest procés de la tria d’escola, és important recollir el màxim d’informació, per tal de formar-se un criteri i poder posar a la balança les opcions d’escoles que millor encaixen amb les necessitats i amb les preferències de cada família, tenint també en compte els mecanismes de regulació de matrícula quan la demanda supera l’oferta. Alguns esculls a evitar si la tria d’una escola és considerada amb la importància que té:

• Els propis prejudicis, que hom té i que molt sovint desconeixem. Per evitar que limitin l’elecció serà bo poder-los verbalitzar (comentant amb la parella o les persones que ens ajudin a discernir) i prendre’n consciència..
• Els tòpics socialment acceptats, que circulen amb tota impunitat esbiaixant la informació. La bona reputació d’un centre pot trigar anys a forjar-se i es pot destruir en un moment amb rumors i opinions que provenen de l’experiència d’una persona o d’una concepció de fa uns anys, que és molt possible que no tinguin cap fonament avui. Per evitar que limitin l’elecció és convenient anar a conèixer totes les escoles i deixar-se sorprendre per les seves realitats, no quedant-se amb el que hom imaginava o amb el que es diu d’elles…
• Els mecanismes de regulació de la matrícula que l’administració articula i posa en marxa per a la preinscripció són per garantir l’equitat i la imparcialitat en cas que la demanda de places superi l’oferta en una escola determinada. Per tant cal tenir-los en compte “en darrera instància”. Tot i que en ocasions (quan sabem que una escola té molta demanda) poden condicionar l’ordre en que expressem la tria en l’imprès de preinscripció.

L’administració hauria de ser la primera en vetllar perquè els fills de les famílies amb menys coneixement del sistema educatiu, i potser amb menys capacitats per a l’elecció no siguin mai tractats com a “problemes” dels quals cal evitar l’acumulació. Com a darrer responsable del sistema educatiu hauria de modificar la càrrega d’esforç vers els centres (sostinguts amb fons públics), tot invertint més en aquells que atenen alumnes amb més necessitats, famílies amb menys recursos… dotant-los de programes, professionals i mecanismes per a que l’excel·lència escolar sigui més present on socialment hi ha més dificultats. En el llibret “8 orientacions per triar escola” que acaba de publicar la Fundació Jaume Bofill trobareu algunes propostes que poden ser de gran utilitat a l’hora d’informar-se i també algunes orientacions per prendre la decisió. Per a més informació sobre el procés de preinscripció podeu consultar el web de la Generalitat de Catalunya.