Entrevista a Xavier Melgarejo

Entrevista a Nació Digital

''Una olivera no la pots posar a Finlàndia perquè l'ecosistema no li permetria viure, no podem copiar l'ADN d'un país perquè no encaixarà''. Amb aquesta frase, l'expert en el sistema educatiu finlandès i doctor en pedagogia Xavier Melgarejo vol deixar clar que copiar els elements finesos i importar-los a Catalunya no és la solució per millorar els resultats acadèmics del país. Tanmateix, demana conèixer-los a fons per poder decidir ''quin país volem ser''. 

En aquest sentit creu que Catalunya, amb el debat sobiranista sobre la taula i el plantejament d'un nou escenari de país, està en un bon moment per poder afrontar aquest debat  i decidir com "volem que siguin aquests nens que estem formant''. Per això, el pedagog diferencia el model finlandès, on les bases són l'equitat i la qualitat, de l'americà, on la llibertat i l'excel·lència prenen el protagonisme. Creu que Catalunya vol fer ciutadans íntegres i per tant, pot agafar ''idees'' de Finlàndia i començar a canviar concepcions. Cal doncs, tirar endavant una política més global i afrontar tots els problemes, com per exemple la pobresa infantil.

Per Melgarejo ''què volem ser'' és la primera pregunta a respondre per poder decidir quina part de feina ha de fer la família, quina l'escola i quina la universitat. Segons diu el Programa de millora i innovació en la formació de mestres -implantat el 2013-és una bona eina i un projecte ''preciós'' que ha permès posar d'acord totes les universitats del país, un fet insòlit a l'Estat i que evidencia que alguna cosa ''està bullint''. 

Per això, aquest pedagog defensa que el primer pas ha de ser començar a valorar l'educació i els seus professionals, i alerta que seleccionar més els candidats pot deixar ''quatre gats''. Posa d'exemple que a Finlàndia, per cada 1.000 places de mestre hi ha 10.000 aspirants i en canvi a Catalunya ''la gent de molt nivell no vol ser mestre perquè la gent no valora l'educació''. Critica que moltes famílies intenten evitar que un alumne bo es dediqui al magisteri i per això cal canviar la consciència, invertir en els mestres, que ''la gent se'ls estimi'' i ''s'estimi la professió'' i en destaca que s'hi confia el ''tresor'' més gran de la societat com són infants i adolescents. 

Canviar i enfortir les pràctiques dels mestres

Melgarejo considera que la universitat ha de donar una base més sòlida als mestres que s'hi formen i creu que el projecte 3+2 serà positiu perquè un nombre més gran de graduats accedirà a l'educació. Opina, però, que no tot són ''hores i temps'' sinó que cal atraure als mestres més bons, que segurament estant en actiu a les escoles, perquè s'introdueixin també a la universitat com a formadors. 

En aquesta línia, Melgarejo proposa canviar el model de pràctiques de magisteri per aconseguir que els futurs docents treballin durant un temps al costat dels millors mestres del país. Per aconseguir-ho pensa que s'haurien de localitzar aquestes persones i sobretot cuidar-les perquè puguin preocupar-se d'acabar de formar els docents en pràctiques, i per això cal deixar-los temps i pagar-los més. Creu que amb voluntat, aplicar aquest sistema a Catalunya és possible i dotaria als graduats d'un període de pràctiques ''més intens''. 

No tot es fa malament

Melgarejo no és catastròfic amb el sistema català, sinó tot el contrari. Considera que s'ha fet molt bona feina i posa d'exemple l'acollida de grans fluxos migratoris, espanyols al principi i estrangers els darrers anys, que han permès tenir una societat ''en pau'' i ''sense crispació''. Recorda també, que els alumnes catalans treuen a PISA resultats similars a Noruega o Dinamarca, les quals tenen inversions més grans en educació i en estat del benestar.