"No senyora Gomendio, no" Article de Joan Segarra

Article "No senyora Gomendio, no"

L'Escola Gravi a el Periódico el dia de la Vaga

Notícia completa sobre Gravi i la LOMCE

Entrevista TV3 Miquel Martínez

Interessant entrevista sobre efectes de la LOMCE en aspectes bàsicament pedagògics. Miquel Martínez, Catedràtic Pedagogia UB.

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4707691

Posicionament del govern de la Generalitat davant la LOMCE

POSICIONAMENT DEL GOVERN DE LA GENERALITAT DAVANT LA LOMCE

Rebuig global i contundent al projecte de la LOMCE. D'acord amb aquest posicionament, s'està actuant en diversos fronts:

§  Totes les forces polítiques que vam aprovar la Llei d'educació de Catalunya hem consensuat les esmenes presentades al Congreso de los Diputados sobre el tractament que fa la proposta de la LOMCE de la llengua i dels continguts.

§  El Govern ha presentat dos documents, en el marc de la Conferencia sectorial del Ministerio de Educación, Cultura y Deportes, i les conselleries de les diferents comunitats autònomes, amb l'argumentari en què es basa l'oposició al projecte de llei. Aquest argumentari fa referència tant a les qüestions lingüístiques com a la invasió competencial i al model educatiu que es proposa.

Informe econòmic

§  Tots els grups parlamentaris del Congreso de los Diputados, menys PP i UPyD, han signat, al costat dels sindicats i representants de pares i mares, el document "10 raons per rebutjar la llei Wert". El decàleg abraça la globalitat d'aspectes del projecte de llei: l'esperit segregador i intervencionista, la desconfiança cap al professorat, la devaluació del paper de la formació professional, l'atemptat al model d'immersió lingüística, la recentralització competencial, la limitació del paper de la comunitat educativa i l'aposta per un model educatiu elitista i economicista.

10 raons per rebutjar la llei Wert

§  El grup parlamentari de CIU, juntament amb la resta de forces polítiques que s'oposen al projecte de llei, s'ha compromès a derogar la LOMCE tan bon punt hi hagi una nova majoria parlamentària que ho possibiliti.

§  Declaració del Consell Escolar de Catalunya en defensa del model català d'immersió lingüística.

Declaració del Consell Escolar de Catalunya

Font: Departament d’Ensenyament

El Senat amplia el termini de les esmenes a la LOMCE

El Senat ha ampliat fins al proper dia 31 el termini de presentació de les esmenes a la reforma educativa després de la petició realitzada aquest dimecres en el seu registre per 41 senadors.

Text projecte LOMCE

En aquest blog hem parlat força de la LOMCE. Hem fet un manifest en el que expliquem la nostra oposició, hem enllaçat les crítiques de sindicats, Som Escola, FAPAC... ara pe`ro us adjuntem l'enllaç amb el projecte de LOMCE.

http://bit.ly/1iglK0W

L'Escola Gravi a BTV

Avui l'escola Gravi s'ha aturat majoritàriament. Seguim expressant la nostra oposició ferma a la LOMCE i reivindiquem el nostre model de fer escola.

Reportatge a BTV

SOMESCOLA i la LOMQE

Somescola.cat, com a coordinadora d’entitats que defensa l’escola catalana i el català com a llengua d’aprenentatge, analitza des d’aquesta perspectiva la nova llei d’educació, LOMQE, i declara que ens trobem davant una llei retrògrada, reaccionària i centralista que vol esborrar l’experiència de més de 30 anys d’escola democràtica i catalana.

AFIRMEM
• Que, des de la Sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut de fa tres anys, la continuïtat del nostre sistema educatiu, amb el català com a llengua vehicular dels aprenentatges, s'ha vist amenaçada. Primer per les sentències de diferents tribunals i, ara, amb l'aprovació de la Llei Wert pel Congrés dels Diputats, feta sense cap altre suport que la majoria absoluta del PP.
• Que l'objectiu de la Llei Wert és anul•lar els programes d'immersió de les nostres escoles, menystenir les competències que en matèria educativa té la Generalitat, controlar els continguts curriculars per recentralitzar l'educació i mantenir el control de l'avaluació per part del govern de l'Estat.
• Que Somescola.cat parteix de la convicció que el model d’escola catalana en llengua i continguts és un model d'èxit, que ha permès la cohesió social i el coneixement i l'ús del català i del castellà per part de l'alumnat.
• Que la Llei Wert representa un atac global contra la llengua catalana a tots els territoris on és llengua pròpia i, per aquest motiu, Somescola.cat estarà al costat dels docents i els pares d'arreu on la imposició d'un govern posi en perill el model educatiu que s'ha aplicat fins ara, amb el català com a llengua vehicular dels aprenentatges.

DENUNCIEM
• Que la LOMQE és una llei amb una concepció centralista que vol unificar sota la base de l'homogeneïtzació; que no suma, sinó que imposa i anul•la allò que no assumeix com a propi. Considera el castellà com a única llengua obligatòria i les altres llengües, com a secundàries. La idea fonamental és la supremacia del castellà com a llengua de rang superior que s'ha d'imposar en l'espai públic i en els usos administratius.
• Que el menyspreu de la LOMQE cap a les llengües altres del castellà queda palès en el fet que no anomena pel seu nom “les altres” llengües diferents del castellà. El compromís de la LOMQE és únicament amb el castellà com a llengua vehicular i troncal, mentre que les llengües “cooficials” són una qüestió que s'ha d'atendre des de les administracions educatives que les tinguin, segons la seva voluntat i sempre partint de considerar el castellà com a llengua vehicular i d'obligat coneixement i ús. L'Estat es desentén de les seves obligacions amb cap altra llengua que no sigui la castellana i, quan la LOMQE parla de bilingüisme o de plurilingüisme, sempre ho fa des de la perspectiva de les llengües estrangeres.
• Que el cas de Catalunya, amb una història de més de trenta anys d’escolarització universal en català i de consens social i educatiu al voltant del model lingüístic escolar que tenim, és vist com una anomalia que planteja una gran desconfiança des del punt de vista de la capacitat de poder aplicar els preceptes del govern de l’Estat. És per això que la llei dedica un apartat addicional a establir garanties per al castellà com a llengua vehicular, pel damunt de les competències de la nostra administració educativa.

EN CONSEQÜÈNCIA
La llei Wert no resol cap dels problemes que té plantejats l’educació en aquests moments, tot al contrari, en crea de nous. Estem convençuts que el seu intent d’implantació crearà tensions i problemes als centres educatius i al Govern de la Generalitat.
Per aquest motiu, Somescola.cat reitera el seu compromís a liderar l’oposició contra la reforma educativa que ens imposen, donar suport a les actituds decidides de no aplicació d’aquesta llei i treballar en totes aquelles accions que la comunitat educativa emprengui per mantenir el funcionament del model propi de Catalunya.
Demanem al nostre Govern que continuï blindant l'escola catalana i els seus docents, esgotant les vies judicials, defensant les competències educatives de Catalunya i els marcs legals dels que ens hem dotat.
Finalment, considerem oportú adreçar-nos als estaments europeus que coordinen i avaluen les diferents polítiques educatives per explicar-los els motius de les nostres reivindicacions en relació amb la LOMQE i el perquè del nostre rebuig a aquesta Llei.

NO A LA LOMQE!
Per un país de tots, l’escola en català!

Octubre de 2013

La FAPAC convoca a la Vaga

La FAPAC també dóna suport a la Vaga del dia 24 d'octubre.

Enllaç Web FAPAC

Instituïm l'educació a Catalunya. Martí Teixidó. El Punt Avui.

L'educació és, indubtablement, una qüestió d'estat. Afecta tots els ciutadans. Fa humans els cadells en la cultura on han nascut, amb una llengua, uns patrons de conducta i un imaginari que donen significació. Sovint es recorda que cal tota la tribu per a educar un infant, i Plató ja ho va deixar escrit al tractat La República (o estat): tota la ciutat per a educar els infants i convé aplegar-los junts.

En la societat democràtica prenen les decisions els representants polítics, i en educació hi ha d'haver el màxim acord, no solament de la majoria política per nombre de representants sinó per consens social. Tot ciutadà contribueix a l'educació, tot ciutadà és educador. La llei que pugui regular l'educació ha de ser mínima i la participació a tots els nivells ha de ser màxima, fins a arribar a la participació directa de les famílies en la institució escolar on s'eduquen els fills.

En l'educació dels joves ciutadans cal articular les finalitats socials acordades políticament i l'orientació personal que cadascú doni a la seva vida en una societat plural. Que hi hagi tensió entre la dimensió personal i la dimensió social de l'educació és raonable i necessari. Que s'instrumentalitzi per interessos polítics, comercials o de proselitisme és inacceptable. Això que sembla que no estigui clar per a tots, està dit i escrit fa més de cent anys. Dewey, acreditat professor i filòsof de l'educació, ho sintetitzava el 1987 a My pedagogic creed, en què proposava principis d'un model pedagògic per a la societat democràtica. “L'educació és una regulació del procés d'integració a la consciència social; la regulació de l'activitat individual sobre la base d'aquesta consciència social és l'únic mètode segur per a una reconstrucció social [...]. A l'escola ideal tenim la reconciliació entre els ideals individualistes i els institucionals.”

Un estat imperial com Roma es va fonamentar en tres pilars: la llengua, el dret i la religió, que va imposar als territoris que va ocupar. Un estat centralista com França, que al segle XIX s'obre a la democràcia liberal, es fonamenta en la llengua, el dret i la instrucció escolar a tots els ciutadans i va generalitzar l'escola per a tots el 1881. L'Espanya borbònica va ser sempre una mala imitació del model francès. El rei Carles III, per forçar una falsa unitat de país, va disposar per edicte el 1768 que a les escoles de Catalunya s'ensenyés en llengua castellana, disposició que el bisbe Climent de Barcelona va respondre reafirmant que a les escoles del bisbat s'ensenyaria en català i en castellà com a millor manera perquè els infants parlessin bé el castellà. D'aquests anys (1749) són les Instruccions per a ensenyança de minyons de Baldiri Reixac, un rector de poble il·lustrat que seguia l'orientació de les Petites Écoles de Port-Royal, que ensenyaven en la llengua del poble sens perjudici d'aprendre després el llatí i altres llengües. La construcció del sistema escolar a l'Espanya del segle XIX era un desastre; no es consolidava res per l'alternança entre conservadors i liberals, que feien i desfeien. Per això a final de segle es constituïa la Institución Libre de Enseñanza, que promovia un ensenyament racional i culte per a tots els ciutadans.

L'escola catalana urbana de final del segle XIX era majoritàriament en castellà. Els Jocs Florals de Barcelona i Jacint Verdaguer van despertar la consciència per la llengua pròpia en els ambients industrials urbans, i es constituí l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. A l'inici del segle XX el catalanisme polític féu seu el projecte d'una escola en llengua catalana, orientada a la cultura, ideal noucentista, seguint els corrents de la pedagogia científica que coneixien mestres que havien viatjat per Europa i els Estats Units d'Amèrica.

La confluència d'aquesta aspiració d'una escola renovada de pedagogia científica amb la política institucional de l'Ajuntament de Barcelona i de la Mancomunitat de Catalunya van produir el que no s'havia donat ni a França, ni a Bèlgica, ni a Alemanya. A Catalunya eren les institucions públiques que avalaven la pedagogia científica i l'escola catalana. Lamentablement, van ser períodes curts, 1908-1923 i 1929-1936/1939, interceptats per dictadures enemigues de Catalunya. I malgrat ser períodes curts, han deixat una herència que ens ha permès refer-nos ja al final de la llarga dictadura (1939-1978). Òmnium Cultural va impulsar des del 1961 l'escola catalana, i les Escoles d'Estiu de Rosa Sensat des del 1965 aplegaven els mestres compromesos amb la pedagogia activa a l'escola catalana.

En el punt de mira

Assolida l'autonomia amb l'Estatut del 1979, la Generalitat de Catalunya es va fer càrrec de l'ensenyament, sempre subordinat a les lleis d'Espanya i amb decrets que han intentat en tot moment interrompre, amb la vigilada autonomia, aquells progressos que podíem impulsar per a consolidar una escola catalana i de qualitat favorable a tots els ciutadans. L'ensenyament articulat de llengua catalana i castellana, considerant que tenen estructures comunes, ha estat atacat imposant el mateix nombre d'hores de llengua castellana que catalana. Algunes de les iniciatives empreses a Catalunya han estat adoptades i generalitzades a tot l'Estat en la forma però desvirtuades en el contingut. Així, les proves de competències bàsiques de caràcter diagnòstic proposades per a infants als deu i catorze anys s'imposen per llei als dotze i setze anys com a proves terminals. Per rematar la feina, el 2013 es torna a considerar la llengua catalana com una llengua de segon ordre com les “vernáculas” del 1976 i es restitueixen les revàlides o exàmens d'estat.

Catalunya ha d'instituir l'educació, sense subordinacions, amb guió propi i enllaçant amb aquella renovació pedagògica tan avançada del primer terç del segle XX, adequant-la a la realitat actual d'una societat amb col·lectius d'orígens culturals diversos i donant una resposta adequada als infants i joves d'una societat de tecnologies d'informació. L'acord i la decisió política han de ser mínims, l'acció i el compromís dels professionals per a superar els dèficits i entrebancs de l'ensenyament actual han de ser màxims i la participació de pares i ciutadans s'ha de garantir a tots els nivells de decisió.

Sistema educatiu / sistema escolar. Pilars personals, socials i culturals

Lleis d'educació canviants, contraposades i extenses no han garantit el bon funcionament de l'ensenyament i aprenentatge a les institucions escolars. El funcionament efectiu es produeix a cada establiment. Convé reconèixer la màxima iniciativa i també responsabilitat a cada institució escolar que correspongui al reconeixement professional i social assolit.

Catalunya ha d'instituir l'educació des de la seva realitat, necessitats i finalitats, sense condicionaments externs. La decisió política ha de ser clara per a tots els ciutadans i, per tant, breu. Cal posar tan sols els pilars i l'orientació del sistema que garanteixi unitat i diversitat.

L'organització i estructura bàsica s'ha de fer amb criteri científic i professional comú i estable per a totes les institucions. Cada institució ha de fer el seu projecte, garantint les bases acordades però amb la pròpia identitat. Convé que els ciutadans puguin escollir l'establiment escolar, no segons els nivell o els resultats d'aprenentatge dels alumnes, sinó segons l'oferta diferenciada, la que pugui ser més adequada per als seus fills, amb valors i opcions que atrauen la confiança dels pares.

Tanmateix, cal trobar un sistema que superi la confrontació de titularitat dels establiments, públics o privats. Sobre la base de servei als ciutadans exercit per professionals, es proposen models que distingeixen la direcció institucional participativa de la direcció pedagògica professional.

Repensem models escolars de patronat vinculant els establiments escolars a institucions i grups reconeguts socialment que, en el marc polític acordat, contribueixin a definir identitat pròpia i a vetllar per una bona gestió des de la proximitat.

Coincidència en l'orientació

En la sessió del seminari sobre educació, convocat per l'Institut d'Estudis Catalans i Òmnium Cultural el 16 d'octubre, es van presentar aquestes qüestions. La coincidència va ser general en l'orientació. Reduir els excessos legals resultants d'haver hagut de fer front a imposicions legals externes i excessos reglamentistes que han reduït la iniciativa del professorat i han estès la desconfiança. L'ensenyament s'ha de basar en coneixement científic i evidències i no en opinions i sentit comú. S'ha d'acceptar la diversitat d'institucions escolars que han d'actuar amb autonomia sens perjudici de garantir el servei educatiu acordat políticament. Es constata com a punt més fràgil la limitada i desorientada formació del professorat i la necessitat de jerarquia tècnica o lideratge pedagògic. No podem ignorar les resistències al canvi en assumptes que podríem haver modificat malgrat la limitada autonomia que hem tingut. Les decisions per un sistema escolar propi han de ser independents d'imposicions externes i també d'interessos polítics per a arribar a convèncer tot el professorat que és imprescindible la seva acció per una educació eficaç i de qualitat.

Podem fer-ho. Recordem l'obra de la Mancomunitat de Catalunya feta en tants pocs anys i amb tantes poques competències. Les diputacions van cedir les seves per una acció institucional unitària, i el president Prat de la Riba va posar al capdavant de cada institució les persones més preparades amb independència de la seva adscripció política. Avui, disposem de més coneixement i recursos, i sobretot tenim la legitimitat social que exigeix un país ben organitzat i una educació eficaç per a elevar la cultura de tots els ciutadans.

En el seminari s'ha presentat un document en format hipertext que, estructurat en vuit pilars, posa a debat qüestions clau per decidir amb acord. Les que ha de presentar el marc legal mínim comú.

Martí Teixidó
Pedagog

Mestre i pedagog, doctor en filosofia i ciències de l'educació. Inspector d'educació (en actiu des del 1982). President de la Societat Catalana de Pedagogia, filial de l'IEC (2007-2015)

Entrevista de El País a Francisco García, responsable d'ensenyament de CCOO. Gener 2013.
"Si recortamos en educación, nuestro modelo productivo será Eurovegas"

Veure article

MANIFEST. NO A LA LOMCE.

Aquest és un manifest que hem elaborat posicionant-nos a nivell personal en contra de la LOMCE i a favor de les mobilitzacions. Com a mestres d'una escola concertada volem expressar amb claredat el nostre posicionament. Si et ve de gust i comparteixes el que plantegem et pots sumar donant el teu nom i la teva escola, bé deixant un comentari o bé enviant un correu electrònic a comissioactualitatgravi@gmail.com

NO A LA LOMCE. DEFENSEM LA NOSTRA ESCOLA.

L'educació és una de les eines més importants d'una societat per tal de garantir la seva cohesió social i el seu progrés. Com a persones vinculades a escoles concertades expressem el nostre compromís per fer de l'educació un espai que contribueixi a una societat més justa, solidària i compromesa. Defensem una escola oberta i de qualitat al servei de tota la societat. L'escola, a més, ha jugat a Catalunya un paper imprescindible per a la normalització lingüística de la llengua catalana i per garantir una societat més cohesionada.

Vivim moments difícils en el món de l'educació. Les retallades econòmiques atempten directament contra la qualitat de l'educació i els drets laborals del professorat. Les reformes legals posen en qüestió el model educatiu que durant molts anys ens ha permès avançar. I aquest risc és molt més gran a Catalunya, quan es vol malmetre un model que s'ha demostrat vàlid i necessari, un model que ha garantit la convivència.

Les retallades en el món de l'educació suposen una pèrdua de qualitat del model. Ara més que mai cal invertir en educació, per tal de poder generar eines socials que ens permetin afrontar els nous temps. Quan les desigualtats socials van en augment l'escola ha de tenir més capacitat per ajudar a equilibrar les oportunitats. Les retallades suposen un greu fre per a l'escola pública, i també per a moltes concertades. De la mateixa manera les retallades també suposen una pèrdua de drets laborals i de poder adquisitiu per al professorat. Posar en valor l'educació inclou reconèixer laboralment el paper dels docents. I en aquest cas el professorat de les escoles concertades sumem les retallades a uns salaris i a unes condicions laborals inferiors. També per a les famílies, les retallades les obliguen a incrementar el seu esforç per complementar una educació de qualitat.

La proposta de nova llei d'educació, la LOMCE, és un pas radical per acabar amb els aspectes més positius de l'actual model educatiu. És un atac frontal a la igualtat d'oportunitats. La LOMCE va en contra d'alguns dels aspectes que com a educadors i educadores considerem essencials: 

És una agressió contra la llengua i la cultura catalanes.

Planteja com a objectiu principal de l'educació formar mà d'obra per a un mercat laboral injust. No posa l'educació integral de la persona com a objectiu.

El govern central decideix la majoria dels continguts, limitant així l'autonomia dels centres i el treball dels claustres.

Potencia una escola preparada per superar proves externes, ignorant aspectes tan essencials com la creativitat, l'esperit crític o les relacions socials.

Substitueix el model d'escola democràtica per un model centralitzat i uniforme que elimina la implicació de les famílies en l'educació..

Planteja un model excloent amb els alumnes amb més dificultats. Prioritza l’homogeneïtat del grup classe davant de la diversitat.

La LOMCE qüestiona la nostra manera d'entendre l'escola, pretén fer retrocedir el paper de la llengua catalana i no garanteix una educació universal i de qualitat. És per tot això que, al costat de tota la comunitat educativa pública i concertada, expressem la nostra oposició ferma a la LOMCE. Cridem a la mobilització activa en contra de les retallades i la llei d'educació. No ens conformem- per dignitat i per compromís- i seguirem defensant aquest model.

Dóna suport al manifest l'AMPA de l'escola Gravi.

Personal de l'escola Gravi que signa aquest manifest:

Carmen Alba
Eva Alsedà

Lídia Ayllón

Marga Azofra
Xavier Baldovín

Rosa Barbero
Joan Bofill

Núria Bombardó

Rosa Anna Brull

Montse Buch

Assumpta Canal

Marta Carbonell

Mercè Casals

Estefania Cortés

Jana de Pablo

Maria Dombon

Alba Erra

Mònica Escobedo
Francesc Esperanzi

Carme Estivill

Teresa Farran

Magda Francés

Alba Fuentes
Annabel Gamarra

Mònica García

Clara Garreta

Víctor Gascón

Xavier Guillaumes
Marga Herrera

Neus Jordà

Maria Jesús Laguna

Laia Llauradó

Eulàlia López

Montse Maestro

Javi Manzanares
Cristina Marcos

Roser Margalef
Maria Martí

Àngels Mayor

Berta Melcón

Núria Mestres

Eva Miquel
Marta Moles

Cristina Montardit

David Morales
Marcos Moronta

Eva Musté

Pere Nieto

Sergi Paredes

Jeroni Pérez

Laura Plans

Núria Prat

Montse Pujol

Bàrbara Riera

Tere Rodoreda

Manel Rodríguez

Josep Maria Roca
Sergi Roldán

Anna Ros

Maria Ruiz

Carles Sadurní

Mireia Samper
Fidel Sanmillan 
Montse Serra

Marissa Sierra

Irene Vilaseca
Vicky Voltas


Mestres escola Grevol que s'adhereixen

- Roger Vila

- Núria Mestres Moles

- Diana Salgado

- Montse Giol

- Georgina Cabezas

- Laura Sala

- Carmina Cabezas

- Jordi Bonet

- Agustí Gómez

- Sara Jiménez

- Raquel Gonzàlez

- Albert Saragossa

- Meritxell Macià

- Xavier Riera 
- Marina Mallol

Més adhesions rebudes

Carme Mumbrú 
Anna Presas
Antònia Valle (Escola La Pau. Vilanova i la Geltrú)
Carlota Pascual
Josep Maria Orriols
Maribel Ruiz
Francesc Sagrera
Xavier Vernetta
Josep Flores
Izaskun Seva
Joan M. Moya
Ignasi Corral
Rosa González
Míriam
Isabel Tristán
Carles Comas
Salvador Salgado
Elias Negueruela
Antònia Vidal 
Maria Juan
Núria Boquet
Teresa Serradell
Júlia Monsó (exalumnes)
Juanjo Ramos
Claris Davies (exalumnes)
Eli Olivan (exalumnes)
Héctor Marín (exalumnes)
Clara Corbacho (exalumnes)
Carme Duran (Institut obert de Catalunya)
Antonio Rovira
Montserrat Alberte
Eva Álvarez (exalumnes)
Clara Corbacho (exalumnes)
Elena Colomina (Salvador Espriu, Sant Feliu de Llobregat)
Josep Maria Gariga
Rosana LLuch
Anna Manso