La febre de l’emprenedoria
Després de patir les conseqüències d’aquesta crisi tan virulenta que ha malmès tantes energies, que ha escapçat tantes potencialitats, que ha expulsat del país a tants joves, si alguna cosa hem de fer és no voler saber res de l’avidesa individualista empresarial o emprenedora, i educar per saber treballar en col·laboració, amb consciència i responsabilitat social, en un món que només té sortida si és activament compartit.
En
els darrers temps hem pogut veure com des de diferents àmbits educatius
es plantegen iniciatives sobre l’emprenedoria, ja sigui jornades de
formació, cursos o seminaris. No en va la nova llei educativa insisteix
en la necessitat d’ensenyar aquesta nova disciplina. Cap inconvenient
per part meva, sempre i quan aquesta formació empresarial (diguem si us
plau les coses pel seu nom) vagi acompanyada de continguts de
responsabilitat social.
Seria
fantàstic que aquests nous emprenedors i emprenedores en embrió que
tenim avui a les nostres aules, no tinguessin en el futur la temptació
d’alguns vells emprenedors
que s’han aprofitat de la situació econòmica actual per pagar uns sous
humiliants als treballadors, per donar-los de baixa quan s’apropen les
vacances, per pagar-los trenta euros per treballar en diumenge o per
simular expedients de regulació d’ocupació en empreses on no calia… Que
bo que seria que el país disposés d’emprenedors que no fessin negoci amb
les necessitats i serveis bàsics de la societat, que no abusessin dels
interessos i de les comissions bancàries o que no venguessin productes
financers tòxics.
Saltaríem
d’alegria si en el futur els emprenedors o empresaris tinguessin entre
les seves prioritats el respecte pel medi ambient o la cura per complir
escrupolosament la legislació laboral; si desterressin definitivament
l’especulació i la voracitat que ens han conduït a la crisi de la nostra
economia i admetessin que qui ha provocat aquesta crisi no han estat
precisament els ciutadans i ciutadanes del carrer, perquè hàgim volgut estirar més el braç que la màniga.
A
més, com que aquests processos de formació d’emprenedors sorgeixen del
món educatiu, per què no aprofitem per educar en la cooperació? Per què
no posem els valors socials i democràtics al bell mig del corpus
d’aquesta assignatura? D’acord, estimulem la iniciativa i la
creativitat, però no com una virtut individual sinó com a producte de la
creació en grup. L’objectiu en un sistema educatiu de democràcia social
que té com a horitzó la igualtat, no és arribar a promoure l’èxit
individual, sinó el col·lectiu. O no?
Després
de patir les conseqüències d’aquesta crisi tan virulenta que ha malmès
tantes energies, que ha escapçat tantes potencialitats, que ha expulsat
del país a tants joves, si alguna cosa hem de fer és no voler saber res
de l’avidesa individualista empresarial o emprenedora, i educar per
saber treballar en col·laboració, amb consciència i responsabilitat
social, en un món que només té sortida si és activament compartit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada