Quins valors adquirim a través de l’esport?
La pràctica esportiva és un petit laboratori per afrontar les contrarietats. I això, en certa manera, forma caràcter, l’esculpeix.
L’esport és, essencialment, una ocasió per a l’adquisició de valors. És una possibilitat essencial que ofereix la societat per adquirir certes virtuts. A més, també és una ocasió per enfortir el caràcter. L’esport és un petit laboratori per afrontar les contrarietats. I això, en certa manera, forma caràcter, l’esculpeix.
Els valors configuren el caràcter de la persona i, encara que són invisibles i intangibles perquè no es veuen ni pesen, donen fortalesa a l’esperit i ens permeten desenvolupar-nos al llarg de la nostra existència. Per això, els valors són per viure’ls i per gaudir-ne. No són entelèquies abstractes que són allí, en un món distant i llunyà de l’home, sinó que formen part de la nostra vida i, a través de l’educació, cal desvetllar-los i enfortir-los. A més, els valors no es poden aprendre d’una manera objectiva, com si fossin dades geogràfiques o realitats numèriques, sinó que s’han de comunicar d’una forma indirecta i subjectiva. Es transmeten a través de la vida que porta un determinat subjecte i, la majoria de les vegades, d’una manera indirecta, és a dir, sense referir-se explícitament al valor en qüestió.
L’esport desenvolupa i fomenta uns valors, com ara la recerca d’una millora constant, el domini de les emocions, el treball ascètic de preparació llarga i contínua per assolir un objectiu no immediat, la paciència, el sacrifici, la constància, l’acceptació de la derrota com a camí de superació, la cooperació amb altres persones per assolir un objectiu comú, la renúncia al propi bé en benefici del grup, el respecte i valoració de les capacitats dels companys i dels adversaris o la solidaritat entre els companys, qualitats humanes indispensables per adquirir la maduresa necessària per viure una existència lliure, responsable i plena.
Com a pràctica i espectacle, l’esport desvetlla sentiments i emocions properes als descrits en les experiències religioses. Primerament, la pràctica esportiva genera una experiència interior en l’esportista, ja sigui per les substàncies químiques generades per l’organisme (endorfines), per les emocions provocades per una pràctica de risc, pel cansament físic que dóna pas a una sensació d’infinitud o pel fet de ser el centre d’atenció d’una multitud que el contempla emocionada. Aquesta vivència pot ser qualificada d’experiència cimal (segons l’expressió d’Abraham Maslow), límit, portadora de sentit, de realització personal, d’autoconeixement, de llibertat i plenitud estètica, canalitzadora de l’agressivitat, alliberadora de tensions o catalitzadora d’emocions positives.
L’esport és confrontació lleial i generosa, lloc de trobament, vincle de solidaritat i d’amistat. Pot ésser una autèntica cultura quan l’ambient on es practica i l’experiència que es realitza són oberts i sensibles als valors humans i universals pel desenvolupament equilibrat de l’ésser humà en totes les seves dimensions.
Per a ésser un bon esportista són indispensables l’honestedat amb un mateix i amb els altres, lleialtat, força moral, a més a més de la força física, perseverança, esperit de col·laboració i sociabilitat, magnanimitat, generositat, amplitud de pensament i de cor, capacitat de convivència i de participació.
Fianalment, l’esport és joia de viure, joc, festa i, com a tal, cal valorar-lo i potser rescatar-lo dels excessos del tecnicisme i del professionalisme mitjançant la recuperació de la seva gratuïtat, de la seva capacitat d’estrènyer vincles d’amistat, d’afavorir el diàleg i l’obertura dels uns envers els altres, com a expressió de la riquesa de l’ésser, molt més vàlida i apreciable que el tenir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada