Mòbils a l'aula

Article Mòbils a l'Aula. universitat de Vic

L’ús dels dispositius mòbils a l’aula

   

…
 O com treure’n rendiment educatiu.

Se’n parlava fa uns mesos i la notícia que enllacem concreta i anima el professorat a aprofitar a les seves aules els avantatges educatius que ofereixen els mòbils. I tot plegat ho ha fet la Conselleria d’Ensenyament amb les instruccions que va enviar la setmana passada animant els centres a incorporar-los en la seva activitat educativa.
Ningú no dubta dels avantatges educatius de la recomanació, més enllà dels beneficis que certament pot aportar en el complex món de la tecnologia. La seva utilització estem segurs que  contribuirà a l’alfabetització digital dels alumnes tot obrint-los a un més gran coneixement dels usos i les pràctiques amb els dispositius mòbils, tot aportar-los criteri i capacitat de discerniment. I tot això emmarcat en el treball i la millora de la competència digital docent.
El professorat, primer
En aquest context, ningú no dubta que per a fer-ne una adequada utilització cal i caldrà que el professorat es formi, de ben segur que no pas (o en menor mesura) en el coneixement de l’eina, però sí que de manera generalizada en els seus usos didàctics.
I és en aquesta línia que ens volem fer ressò d’una interessant proposta formativa que des del CIFE en col.laboració amb la FES Olot hem programat per al proper dijous dia 9 de juliol, en sessió de matí i tarda, a la capital de La Garrotxa. Tot plegat dins del marc de la Universitat d’Estiu de Vic. I tot plegat de la mà i sota el guiatge d’una persona experta en aquest camp, el professor Josep Maria Silva, del Departament de Pedagogia Aplicada de la UAB. Gestor territorial Àrea TIC i assessor del Servei TAC als Serveis Territorials del Departament d’Ensenyament al Vallès Occidental. Membre del grup de recerca DIM i del Laboratori d’Observació d’Innovació Tecnològica i Educativa (ODITE).
Així és que qui tingui ganes de començar a introduir-se en aquests usos, conèixer més de la vota i de manera pràctica els codis de resposta ràpida (QR) i les possibilitats didàctiques de la realitat aumentada (AR) que ens posen a l’abast senzilles i intuïtives aplicacions mòbils, té una bona oportunitat de fer-ho participant en aquesta interessant proposta formativa que promet ser distesa (com demana l’època actual), variada i, per damunt de tot, interactiva i molt productiva. Això sí, caldrà anar-hi preparats amb el mòbil o la tauleta digital.
Trobareu tota la informació sobre la proposta clicant aquest enllaç:
http://www.uvic.cat/formacio-continua/ca/universitat-estiu/la-realitat-augmentada-ar-i-els-codis-de-resposta-rapida-qr-en-lambit-educatiu-0
Noticies relacionades:
http://www.lavanguardia.com/20150629/54433083391/escoles-rigau-mobil-classe.html
Sobre la imatge que acompanya l’entrada:
http://4.bp.blogspot.com/kuF-FCFbYmibJOMOBkPnocjx6LFFlU2WzyapGYm3nLpp=w360-h202-p-no

La feina de mestres anònims...Diari de l'educació

Entrevista a mestres de Rosa Sensat. Diari de l'Educació

 

 

 

Puedes leer esta entrevista en castellano

«Rosa Sensat ha estat sempre atenta a les necessitats constants dels infants i, per tant, a la formació dels mestres que se’n cuiden.» Així definia l’advocat i pedagog Jordi Cots l’essència de l’associació de mestres que va contribuir a fundar ara fa 50 anys. Mig segle després, conversem amb Francina Martí, Irene Balaguer i Maria Vinuesa, secretària, presidenta i tresorera de l’associació, respectivament. Amb la xerrada amb aquests tres puntals de la casa, amb les quals intentarem esclarir quines són aquestes necessitats educatives avui i com les encara Rosa Sensat, donem per encetada la publicació d’El Diari de l’Escola d’Estiu.
Quin és el llegat de Rosa Sensat després de 50 anys d’activitat? Quin és el testimoni que reben els mestres actuals de la tasca de l’associació?
Irene Balaguer (IB): La defensa de l’escola pública vinculada a la renovació pedagògica, un ampli moviment internacional que defensa que l’escola s’allunya de la visió tradicional que la majoria hem viscut. I això a casa nostra passa també per la recuperació de la llengua i la cultura catalanes.
Jordi Cots deia que un dels aspectes que més valorava de Rosa Sensat, al seu parer, és que sempre ha identificat les necessitats dels infants en cada moment. Quines són aquestes necessitats avui?
IB: N’hi ha unes de bàsiques i contínues. Una que no ve d’ara és que els infants siguin protagonistes de l’acció educativa. En canvi, un repte que sí que és actual és el d’incloure la gran diversitat, sobretot cultural però no només, que es dóna a les escoles. Per això quan va iniciar-se l’onada migratòria vam pensar que era important viatjar a països que feia anys que vivien en un context de multiculturalitat per veure com abordaven aquesta situació.
Francina Martí (FM): Un altre repte en el món d’avui és el derivat de la societat de la informació. Abans l’escola transmetia la informació, però ara s’ha de centrar a donar criteris per seleccionar la informació rellevant: donar a infants i joves la formació perquè escullin, de tot el que hi ha en la societat, què és rellevant per a ells i què els pot ajudar a avançar.

Jaume Funes. Diari de l'Educació. cal avaluar per què ha servit anar a escola

Article de Jaume Funes a Diari de l'Educació.

He perdut el compte i, com que no avaluen la felicitat, he deixat de seguir els resultats. Em refereixo a les diferents proves d’avaluació externa (diuen de les competències) a les que, per imposicions de la llei Wert, la LEC o la conselleria, ha estat sotmès l’alumnat al llarg del curs, en una mena d’avançament permanent de l’informe PISA. I no es que no vulgui que es facin avaluacions de per què serveix anar a escola. El que passa és que estic fart de que es dediquin a mesurar, a fer comparacions, a debatre qui està més amunt o més avall. Tot plegat amb poca relació amb el que ha estat la feina dels educadors i l’activitat vital dels alumnes.

Ha acabat un curs, s’ha completat parcialment una feina, i raonablement tot bon professional fa avaluació. Faltaria més! Especialment perquè la feina d’un mestre, d’un professor, de qualsevol professional de l’educació consisteix en esdevenir una oportunitat educativa en la vida d’un infant, d’un adolescent, convertir-se en creador d’oportunitats educatives. Dit d’una altra manera: periòdicament cal preguntar-se fins a quin punt la vida de cada alumne és o serà diferent (en la petita o gran part que sigui) després d’haver-se topat amb nosaltres.

Així que considero obligatori fer avaluacions. Però no vull entrar en discussions sobre cientifismes i objectivitats, suposadament aconseguits amb allò que diuen “proves diagnòstiques”. Ja ho he dit: no sé què mesuren, però no mesuren la felicitat.

Final de curs sempre és, sempre hauria de ser, un moment d’avaluacions (després d’haver fet els exàmens obligats i les valoracions suposadament objectives que permeten posar notes i acontentar l’administració). Després de mesos d’aula, tot i les ganes de fugir de vacances, és obligatori avaluar, valorar, sospesar, decantar passats i intuir futurs, pensar com ha estat el curs i com hauríem de començar al setembre. A més, l’avaluació ha de ser en relació a cada alumne concret i amb la dinàmica de tot el grup classe.

Comiat a Wert. Diari de l'Educació. 8 sortides de to del exministre

Rajoy cessa Wert: Les 8 sortides de to del ministre que no trobaràs a faltar

Des d'espanyolitzar els alumnes catalans a considerar els infants de les Illes com a "hostatges" de la vaga de 2013. Wert marxa, però darrere seu deixa un llarg estol de frases que han indignat la comunitat educativa.

Pau Rodríguez

 

25.06.2015 - 21:29

  

 

El ministre José Ignacio Wert compareix després del Consell de Ministres / Moncloa

Mariano Rajoy ha destituït a José Ignacio Wert al capdavant del ministeri d’Educació, que passarà a ser encapçalat pel fins ara secretari d’Estat d’Afers Europeus Íñigo Méndez de Vigo. Ell marxa, però deixa enrere algunes de les reformes més polèmiques dels quatre anys de PP, com són la LOMCE o la reforma del 3+2 a les universitats. Però a més deixa un llegat de sortides de to i frases desafortunades que, amb tot plegat, l’han conduït a ser el ministre més mal valorat de Rajoy. Afirmacions sonades com la d'”espanyolitzar els nens catalans” fan que siguin pocs els que el trobin a faltar a partir d’ara.

1. “El nostre interès és espanyolitzar els nens catalans”

La frase que més indignació ha suscitat a aquesta banda de l’Ebre. La que va encendre bona part de la societat catalana. (Vídeo: Europa Press)

2. El castellà, perseguit com el català durant el franquisme

És probablement la darrera astracanada de Wert com a ministre, i casualment aquesta no la va dir en públic, sinó que la va caçar un periodista amb la seva gravadora en una conversa amb la premsa als passadissos del Congrés. El diari Ara va tenir accés a l’afirmació íntegra, que és la següent:

Els periodistes demanen a Wert per si pot detallar una de les seves intervencions fetes just abans a la sala, i els respon que el que volia dir “era que la situació del castellà en el sistema d’ensenyament limitat a un ús no vehicular, és a dir com qualsevol llengua estrangera, era comparable a la situació del català en aquestes èpoques que els agrada tant recordar”. Un periodista li respon: “gravem-ho, fes-nos el tall [de veu]”, però Wert s’hi nega i sentencia: “Us creieu que vaig néixer ahir, o què?”

Article Nati Bergadà. Tu pots impulsar el canvi

Article al seu blog

Tu pots impulsar el canvi: fes sentir la teva veu!

 24/06/2015  Nati

Un nou curs arriba al seu final. Ara és el moment de valorar com ha anat i reflexionar sobre la possibilitat de modificar el que menys ens ha agradat o el que no ha funcionat.

És una bona ocasió per parlar, intercanviar experiències i plantejar noves propostes pel curs vinent.

No deixis passar aquesta oportunitat de fer canvis a la teva escola, fes sentir la teva veu!

Quina realitat ens trobem?

A moltes escoles hi ha mestres amb ganes d’innovar que creuen en la necessitat de fer canvis. Aquests conviuen amb altres mestres amb poques, o cap, ganes de canviar res.

El que sol passar és que els mestres més immobilistes s’imposen als altres fent que el canvi sempre quedi frenat. Això genera una situació en la que no estan còmodes ni uns ni altres. Hi ha desànim i poca entesa, es respira un ambient estrany i passiu.

Com cal iniciar un canvi educatiu?

Per poder iniciar un canvi educatiu cal tenir en compte quatre aspectes:

• No podem forçar ningú a fer canvis sinó que hem de procurar que vulguin canviar coses per voluntat pròpia. Propiciant el canvi hem de percebre que hi guanyarem, millorarem i aconseguirem els objectius que ens proposem.
• Podem iniciar el canvi tan a nivell de centre (claustre, cicle) com dins de la nostra aula. En aquests àmbits podem tenir un paper actiu fent sentir la nostra veu i lluitant per construir l’escola del segle XXI.
• Cal que els equips directius possibilitin que els mestres que defensen un canvi educatiu obrin camí perquè, possiblement, els que en un inici es mostren reticents, en un futur no gaire llunyà s’afegiran al canvi. Encara que durant un o dos anys convisquin mestres amb metodologies diferents a l’escola, a la llarga, s’acabarà trobant un punt d’acord.
• És important que se sentin totes les veus implicades i que cada mestre pugui donar la seva opinió, fer noves propostes, plantejar dubtes, angoixes… El claustre és l’àmbit ideal per reflexionar sobre l’escola.

Com fer sortir l'educació de "Death Valley" Ted Talks Education

Intervenció Ken Robinson

VilaWeb proposa cada cap de setmana una de les famoses conferències TED Talks --sobre tota mena de qüestions--, que es trobin en vídeo i subtitulades en català.

Ken Robinson defineix 3 principis crucials per al cultiu de la ment humana… i cóm la cultura de l'educació actual hi actua en contra. En una exposició divertida i estimulant, ens parla de com fer sortir l'educació de la vall de la mort en què es troba i com nodrir les generacions més joves d'un ambient de possibilitat.

Junts d'Infantil a Secundària. Jaume Carbonell

A l’Escola d’Estiu de la Generalitat de l’any 1934, la conversa general entre els mestres va girar a l’entorn de L’escola unificada, mitjans per establir-la. Es tractava d’oferir un model d’escola pública -a la privada sempre hi ha estat- que integrés el parvulari, la Primària i la Secundària en un sol centre. És a dir, que s’establís una continuïtat i coherència entre les diverses etapes educatives. Aquest focus de preocupació arrenca dels lliurepensadors de l’ILE (Institución Libre de Enseñanza), s’incorpora al programa del congrés del PSOE de l’any 1918 i està molt present en el transcurs de la II Repùblica. En certa manera formava part de l’agenda de la renovació pedagógica de l’època.

Aquesta reivindicació va aflorar tímidament durant els debats sobre la Nova Escola Pública Catalana i altres alternatives democràtiques a l’ensenyament. I fa uns anys, el Departament d’Educació va donar llum verda a alguns centres públics perquè es convertissin ens Instituts Escoles i poguessin impartir des de l’educació infantil fins el batxillerat. No s’entén, però, que aquest model d’escola no s’hagi generalitzat més per tal d’evitar o, si més no, suavitzar, els trànsits -sovint massa sobtats i radicals- entre les diveres etapes educatives.  I per tal d’anar superant un dels compartiments estancs i de les discontinuïtats més evidents dins del sistema educatiu. Altres tenen a veure amb la separació rígida que s’estableix entre les disciplines o entre les diverses intel·ligències.

Quins avantatges tenen els centres que unifiquen i integren tots els nivells d’ensenyament, incloent fins i tot alguns cicles formatius? Se me n’acudeixen, almenys, aquests quatre:

1. Compartir un mateix projecte educatiu, que es va revisant i enriquint col·lectivament, al mateix temps que es millora la coherència pedagògica entre Infantil, Primària i Secundària, i es faciliten les transicions entre els diferents nivells.

2. Promoure una cultura docent comuna, intercanviant o fins i tot compartint projectes i experiències. Perquè, tal com ha succeït en alguns casos, el professorat de Secundària ha aprés moltes coses d’Infantil, per citar només un exemple. Això facilita, també, que almenys una part de la formació permanent es faci de manera conjunta.

2. Facilitar un millor coneixement dels infants i adolescents per part del centre. És ben diferent que als tutors i tutores els arribin només uns informes de que disposin del coneixement dels alumnes pels testimonis directes d’altres professors i profesores del centre. I no cal dir que també facilita extraordinàriament el treball de l’EAP (Equip d´Assessorament Psicopedagògic), psicòleg, educadora social i altres professionals.

4. I per últim, proporciona més confiança i seguretat a les famíles, evitant les cerques d’escola en cada període escolar. D’altra banda, permet un treball més continuat amb les famílies, i també la implicació d’aquestes en els diversos espais de participació democràtica pot tenir més continuïtat i solidesa.