Article publicat al Diari de l'Educació.
http://diarieducacio.cat/blogs/bits/2014/07/09/lunivers-internet-dels-adolescents/

L’Univers Internet dels adolescents

La maleta pedagògica d’Univers Internet és un nou instrument elaborat pel CCCB Educació i el CCCB Lab per traslladar a les aules d’ESO i Batxillerat una sèrie de coneixements i reflexions sobre com afecta la Xarxa les nostres vides.

Quima Farré

09.07.2014 - 00:59

Huonville High School (Austràlia, 1951). Font: Tasmanian Archive and Heritage Office (CC by-sa).

Article publicat al blog de CCCB LAB sota una llicència CC by-nc-sa

Fa unes setmanes, un noi de 13 anys (segon d’ESO) m’explicava, amoïnat, que els seus companys l’havien eliminat del grup de Whatsapp de la classe. Al cap d’uns dies, una nena de 9 anys (tercer de primària) em deia que les seves amigues l’havien fet fora de l’equip de ball –es veu que a l’hora del pati jugaven a inventar-se coreografies.

Aquestes dues situacions exposen una mateixa problemàtica viscuda en dos espais diferents (vist des de la mirada adulta, ja que els adolescents no fan aquesta distinció): el pati d’una escola i el món digital. No obstant això, el problema de fons és el mateix: un grup d’iguals fa fora un dels seus membres, que, a més, sembla que viu l’experiència del rebuig de manera similar, sense importar-li que s’hagi produït en el món físic o no.

L’anècdota posa de manifest la idea fonamental que vol transmetre la maleta pedagògica d’Univers Internet desenvolupada pel CCCB Educació i el CCCB Lab. Internet és una eina, un mitjà que cal aprendre a utilitzar per extreure’n el major profit i moure-s’hi amb seguretat, però, per damunt de tot, el que és necessari és una educació en valors que ajudi les noves generacions a moure’s de la millor manera possible per la vida, tant la del carrer com la que transcorre a través de la Xarxa.

La maleta pedagògica forma part del projecte marc Univers Internet, i parteix de les sessions de formació per a docents que van tenir lloc al CCCB durant el mes de febrer del 2014. En aquella ocasió, es van realitzar quatre xerrades i tallers que tenien com a objectiu oferir una mirada global sobre com afecta la Xarxa les nostres vides en tres nivells d’incidència: sobre la persona, la ciutat i el planeta.

Els tallers de les sessions estaven pensats perquè els professors els poguessin replicar a l’aula. Així doncs, l’objectiu de la maleta és, d’una banda, facilitar aquesta feina oferint una sèrie de materials didàctics i, de l’altra, fer extensiu aquests recursos a més professionals.

La maleta consisteix en cinc unitats didàctiques que complementen i amplien els continguts de les sessions presencials:

• Construint la Xarxa proposa construir una xarxa de telecomunicacions simulada que permeti conèixer l’estructura real d’Internet des del punt de vista tant de la infraestructura física com de les implicacions socials.
• La lògica de la programació presenta un recorregut que va des de l’anàlisi de diferents codis i llenguatges fins al pensament computacional, per tal d’entendre com es comuniquen els ordinadors.
• Xarxes socials i acció comunitària dóna les eines necessàries per dissenyar una acció comunitària amb l’ajuda d’eines 2.0 perseguint un doble objectiu: mostrar un ús alternatiu de les xarxes socials i reforçar els alumnes com a subjectes polítics implicats amb la comunitat.
• L’impacte ecològic d’Internet planteja l’exercici de calcular la petjada de dos processos homòlegs –enviar un correu electrònic i una carta per correu postal–, amb l’objectiu de prendre consciència d’aquest impacte i de conèixer mesures per minimitzar-lo.
• Construint coneixement es planteja com una introducció pràctica a la Viquipèdia a partir dels conceptes que es treballen a les altres unitats de la maleta d’Univers Internet com a pretext per ensenyar els alumnes a moure’s per Internet com a usuaris actius i autònoms, analitzant l’eina i iniciant-se en la redacció d’articles enciclopèdics.

Una xarxa social a l'aula.

Article publicat  al Diari de l'Educació.
Per més informació : http://diarieducacio.cat/blogs/bits/2014/07/14/una-xarxa-social-a-laula-i-un-plataforma-per-projectes-multimedia-dos-recursos-tecnologics-punters/

Una xarxa social a l’aula i un plataforma per projectes multimèdia, dues eines educatives punteres

Les empreses emergents catalanes Atta i Mydocumenta, dues eines tecnològiques que aspiren a millorar l'aprenentatge dels infants i joves, han estat seleccionades dins el projecte Open Education Challenge, de la Comissió Europea.

Pau Rodríguez

14.07.2014 - 08:28

Dues alumnes treballant amb l’aplicació Atta a través de l’iPad.

Són diverses les aplicacions i recursos tecnològics de què disposen els joves per aprendre fora de l’aula. Inclús a la universitat. Però per què no dins de l’horari escolar? D’una manera similar, hi ha diverses plataformes en línea que permeten elaborar presentacions multimèdia. Però per què no anar més enllà i crear una plataforma per a què els propis alumnes elaborin i comparteixin els seus projectes? En els darrers anys han nascut nombroses empreses petites, les denominades start-up, que servint-se de les noves tecnologies han dissenyat recursos educatius que en alguns casos han permès avançar cap a un aprenentatge més actiu.

És el cas de dues empreses especialitzades en TIC i educació catalanes, Atta iMydocumenta, que han estat seleccionades amb 20 star-up més dins la incubadora de projectes Open Education Challenge, de la Comissió Europea, que té com a objectiu facilitar inversors i assessorament als projectes educatius més innovadors. Les dues empreses catalanes formen part del clúster Edutech, i aquesta setmana sabran si superen el darrer procés de selecció -n’acabaran quedant 10-.

A continuació, parlem amb els impulsors dels dos projectes, que tenen en comú la voluntat d’ajudar a transformar el procés d’aprenentatge dels infants i joves, en el seu cas a través de les noves tecnologies. Unes classes que avancin en la participació i col·laboració dels alumnes són l’objectiu d’aquestes noves start-up, totes elles carregades d’un discurs pedagògic ambiciós que aspira a posar l’infant en el centre del procés educatiu, i que veu en aquestes eines un dels mecanisme per aconseguir-ho.

Atta, les xarxes socials entren a classe

“Hi ha moltes propostes tecnològiques per aprendre fora de l’escola, individualment, i sobretot en els estudis superiors; però els alumnes passen 6 hores al dia a l’escola amb un model antic. La nostra és una aportació per a l’educació reglada i obligatòria, a l’aula, per a què el grup classe -o entre classes- pugui treballar els seus projectes a través d’una xarxa social tancada al grup”, explica Mercè Mulet, una de les dues enginyeres que ha impulsat Atta.

La comunitat Atta permet que els alumnes treballin en projectes en grup, de manera col·laborativa, i que els seus avanços estiguin visibles en tot moment a la xarxa, tant per al mestre com per als seus companys, perquè en puguin aprendre els uns dels altres. S’hi pot accedir des de qualsevol dispositiu -ordinador, tauleta o mòbil-.

“Les tecnologies poden servir per canviar els processos d’aprenentatge i millorar-los, però fins ara el que hem fet ha estat introduir eines, com els ordinadors en el projecte 1×1, sense canviar el procés. Tenim altres necessitats i ens hem d’ajustar, i les noves tecnologies ens hi poden ajudar”, exposa Mulet, que considera que eines com Atta poden facilitar que els alumnes treballin més competències com la socialització, la resolució de problemes o el treball en equip.

“Les xarxes socials són una gran oportunitat per connectar la gent, a través d’ordinadors i mòbils, doncs fem que això entri també a l’aula i treiem-li tot el suc possible”, proclama Mulet. Per aprofundir en el rerefons pedagògic, el seu projecte compta amb l’assessorament del grup de recerca GRAD de la Universitat de Vic.

Mydocumenta, projectes multimèdia fets pels alumnes

En una primera ullada, Mydocumenta pot semblar una eina de suport a presentacions orals, com poden ser Power Point o Prezi, però ràpidament s’observa que va molt més enllà -tant pels recursos que ofereix com per la filosofia educativa que proposa-. És un e-portfoliper als estudiants, tal com l’anomenen els seus impulsors, una plataforma en línea, amb recursos multimèdia i marge per a la creativitat, que permet elaborar-hi des de treballs en grup fins a cursos.

“El més important és que Mydocumenta s’ha de concebre com una pàgina en blanc en què tu, l’alumne, amb diferents companys, hi crees els continguts”, detallen els seus impulsors, que expliquen que és una eina apta des dels 8 anys fins a entorns universitaris, i que aspira a que siguin els infants i joves els que, amb l’acompanyament docent, siguin capaços d’organitzar la informació i crear els continguts. Un altre cop, doncs, la idea de l’alumne com a motor de l’aprenentatge.

Els dos cofundadors de Mydocumenta són Cristina Casanova i Andrea Cotino. Ella venia del món de la creació col·laborativa a internet, sobretot en projectes artístics, i ell és psicòleg especialista en educació. El projecte va arrancar el 2007, però es comercialitza des de fa tan sols un any, i ja s’està utilitzant en alguns centres educatius no només de Catalunya, sinó que també en altres punts d’Europa, com Suïssa. De fet, compten ja amb una comunitat de 30.000 usuaris que han posat en marxa 160.000 continguts multimèdia.

Casanova i Cotino expliquen que, per exemple, en una de les escoles amb què treballen, dels 800 projectes que ja s’han posat en marxa, 720 han estat elaborats per alumnes. “Posem les TIC a les mans dels alumnes”, sentencien. També ells volen “propiciar una pedagogia més innovadora”, que impulsi la creativitat dels estudiants no només en l’àmbit artístic, sinó en totes les àrees.

Xerrada Valerie Hannon a Fundació Bofill

Com combatre la desafecció escolar? El repte de construir comunitats educatives implicades

Després de la celebració dels 10 anys de Debats d'Educació «pensant els reptes del futur de l'educació a Catalunya» encetem una nova etapa amb un debat centrat en com construir una comunitat educativa més implicada i motivada, en com podem superar la desafecció i aconseguir una actitud positiva envers l'aprenentatge i l'ensenyament.

I per iniciar aquest nou cicle de Debats d'Educació comptarem amb la participació de Valerie Hannon, creadora de l'exitós programa internacional Learning Futures i Learning Frontiers - transformant la participació de l'alumnat i de la comunitat educativa. Un projecte dissenyat des de les escoles i per les escoles.

Us convidem a debatre sobre aquestes qüestions i moltes d'altres:
- Què poden fer els centres educatius i els diferents entorns d'aprenentatge per a incentivar i mantenir la motivació de l'alumnat i el professorat?
- Com s'aconsegueix alumnes més motivats, actius, exercint la seva responsabilitat individual en el seu propi procés d'aprenentatge? 
- Com es vinculen motivació i interessos individuals amb rendiment acadèmic?
- Com es poden capitalitzar els aprenentatges adquirits fora de l'escola?

L'objectiu de tot sistema educatiu és d'aconseguir que els nois i noies tinguin una actitud positiva envers l'aprenentatge, més enllà de la seva actitud a l'escola, ja que això determinarà en gran mesura la seva trajectòria educativa al llarg de la vida. Avui sabem que més important que adquirir coneixements és tenir la disposició, incorporar els mecanismes que permeten aprendre al llarg de la vida. Aquí prenen rellevància les habilitats cognitives però també les no cognitives: constància, tolerància a la frustració, capacitat de concentració, resiliència, etc. És evident que en el desenvolupament d'aquestes habilitats hi tenen molt a veure els entorns familiars i socials, els grups d'iguals, les condicions de vida... però també el que es fa des del sistema educatiu.

Els processos de desafecció del professorat i de l'alumnat envers la formació són alts. Els percentatges d'abandonament escolar encara són massa elevats i la formació al llarg de la vida encara és una assignatura pendent del nostre sistema. És per això que ens cal aprofundir-hi més. Convidem a Valerie Hannon a compartir amb nosaltres l'exitosa iniciativa Learning Futures iLearning Frontiers on s'ha analitzat que haurien de fer les escoles per tal de promoure una autèntica motivació del professorat i de l'alumnat, mantenint aquest esperit que possibilita aprendre al llarg de la vida més enllà de l'escola.

Data: 2 de juliol de 2014 a les 18.30 h
Lloc: L'Auditori del MACBA
Ponent: Valerie Hannon

Valerie Hannon és presidenta de la Junta Directiva d'Innovation Unit (Regne Unit), una organització que treballa en l'àmbit internacional per promoure la innovació en els serveis públics amb una llarga trajectòria en l'àmbit educatiu. És membre fundadora del programa Global Education Leaders (GELP), en el qual exerceix d'assessora de Finlàndia i de diversos estats dels EUA. Ha treballat en diversos programes sobre innovació en l'aprenentatge, i recentment va engegar el programa Learning Frontiers a Austràlia, successor de l'exitós programa Learning Futures. Col·labora habitualment amb diferents iniciatives i programes arreu del món, especialment als Estats Units, Nova Zelanda, el Canadà i Europa. El 2012 va publicar Learning a Living: Radical Innovation in Education for Work (Bloomsbury) i és coautora de Redesigning Education: Shaping Learning Systems Around the Globe (Booktrope, 2013). És membre de la Iniciativa Global Clinton i assessora de la Cimera Mundial d'Innovació per a l'Educació (WISE).

Servei de traducció simultània. Entrada lliure. Aforament limitat.


Pots seguir l'acte en directe!

Segueix el debat en directe a través de la web de la Fundació o per Twitter amb l'etiqueta#debatseducacio o bé @UOCdirecte i @FundacioBofill.

Manual de resistència activa LOMCE

Si voleu consultar el manual de resistència activa publicat pel FAPAC, aquí teniu l'enllaç.

http://www.fapac.cat/webfm_send/2950

Jaume Sastre en vaga de fam per l'educació a les Balears

Podeu seguir el blog de la Vaga de Fam de Vilaweb

Qui sap més d'educació son els educacadors

Entrevista a Claudio Naranjo a Diari de l'Educació

La veu crítica de Claudio Naranjo, alhora confiada i esperançadora, ens planteja un repte important, urgent i ineludible: transformar profundament l’educació perquè les persones d’avui construeixin un millor demà.

Claudio Naranjo (Xile, 1932) fa més de quaranta anys que crea mètodes per al desenvolupament i el creixement personal des d’una perspectiva humanística. En aquest àmbit, és una de les figures més rellevants del nostre temps, i ha exercit una influència important en la transformació del procés educatiu i del que entenem per educació. Deixeble de figures de la talla de Fritz Perls, el doctor Naranjo és un referent mundial per a tothom qui entén l’educació com un procés que ens fa savis, lliures i, sobretot, més humans. Entre les seves obres més conegudes, podem citar Cambiar la educación para cambiar el mundo o Sanar la civilización (editorial La Llave), a més de nombrosos tractats sobre psicologia i desenvolupament personal

Vostè és defensor d’una educació humanitzadora. La podria definir breument?

Un primer pas cap a la humanització de l’educació seria aconseguir detenir aquest allunyament progressiu de les humanitats, que van pretendre ser humanitzadores. Avui dia, s’han academitzat i han perdut aquest antic poder; per exemple: quan es llegeix l’Odissea, no com el viatge de l’ànima, sinó amb interessos filològics i històrics, se’n perd el sentit. Així ha passat amb moltes de les humanitats que es van transformar en objecte cultural, en un vernís que atorga estatus.

Una altra qüestió fonamental seria que es prengués seriosament el fet que hi ha una normativa internacional de la UNESCO que diu que l’educació ha de servir per als aspectes emocionals, per als aspectes interpersonals, per conviure. Però això no es fa perquè ningú no ho sap fer. Amb tot, se sent amb molta força que cal crear un espai per al món emocional.

Educando a los hijos en la incertidumbre

Article de Mayte Rius a la Vanguardia (27 desembre 2013).

La situación actual ofrece pocas seguridades y certidumbres, desde el punto de vista individual y colectivo. Conceptos como formación, carrera profesional, empleo estable, vivienda en propiedad, domicilio habitual, pareja o familia están en transformación, y muchas de las ideas y creencias que durante años han servido de referencia o han regido la sociedad están en crisis. En estas circunstancias, la tarea de educar se complica porque padres y madres han de afrontar problemas para los que no pueden usar los métodos que sus padres utilizaron con ellos. “Cada generación lo tiene más difícil que la anterior para educar porque hace cien generaciones –por decir una cifra–, todo lo que tenía que aprender un niño se lo podían enseñar sus padres, y hoy los padres ni siquiera saben qué debe aprender el hijo o tienen que aprenderlo ellos”, explica Mariano Fernández Enguita, catedrático de Sociología de la Universidad Complutense de Madrid.
No es sólo que padres y madres no tengan referencia sobre a qué edad hay que dejarles utilizar Facebook o cuando es adecuado facilitar a un niño un móvil. Es también que no saben en qué han de formar más o mejor a sus hijos para que tengan más oportunidad de trabajar, ni si han de promover en ellos el compromiso y la firmeza con los proyectos y las relaciones personales o alentar el relativismo para entrenarlos en la ruptura y los cambios constantes. Y esta falta de certezas a menudo paraliza a los padres. Maria Batet, maestra y responsable de Valorsdemprendre.org, desde donde desarrolla metodologías para fomentar la emprendeduría y aprender a convivir con incertezas, asegura que el mejor antídoto ante las incertidumbres actuales es recuperar la capacidad de pensar. “En vez de resolver los problemas que nos plantean los hijos de forma rápida e impulsiva, hay que desgranar el problema, desglosarlo y ver las consecuencias que pueda tener, analizar por qué sí o por qué no el chaval ha de tener móvil, o ha de hacer o no hacer cualquier cosa”, comenta.
Resulta importante, dicen los expertos, que los padres no conviertan su falta de referentes o sus incertidumbres sobre el futuro en inseguridad. “Los padres transmiten su seguridad –o lo contrario– por ósmosis, es decir, por contagio; por eso las circunstancias actuales de inseguridad son muy negativas para los niños”, apunta Gonzalo Hervás, profesor de Psicología de la Universidad Complutense. Y añade que la adversidad económica es una potente fuente de estrés para los niños incluso aunque no les afecte directamente, “porque el estrés de los padres se contagia en muchos casos de forma automática y sabemos que eso genera vulnerabilidad psicológica a desarrollar trastornos de ansiedad, de depresión, e incluso más graves”.